Del butà al balcó, a les plaques solars als terrats

Sala plena a vessar al Col·legi Oficial d'Arquitectura de Catalunya (COAC) ahir a la tarda. El col·legi va convidar Antoni Vives (CiU), Daniel Mòdol (PSC), Eduardo Bolaños (PP), Janet Sanz (Barcelona en Comú), Maria Buhigas (ERC), Koldo Blanco (Ciutadans) i Maria Rovira (CUP) per debatre el tema Construir millors ciutats. A la planta intermèdia, una exposició de plànols sobre sostres (1915-1984) que havia d'estar exposada fins al 18 d'abril tapava una taula llarguíssima per a un sopar. El COAC ha patit l'aturada dels darrers anys en la construcció i, probablement per això, es diversifica. En aquest sentit, també hi ha espai per a nous usos als terrats. Vives, de CiU, ja anunciava en la seva entrada que hi havia prop d'un 70% de terrats per a usos comunitaris. Semblava que convidava a revetlles d'escala? (ai, tendre Giornata particulare dels dos protagonistes recollint la roba estesa, a la Biblioteca de Catalunya fins al 17 de maig) No, més endavant s'hi referia com un espai on habilitar elements de captació d'energia ecològica per millorar els preocupants graus de contaminació de la ciutat. De les bombones del balcons, doncs, seria ideal passar a les plaques solars als terrats.

El debat es va centrar en cinc punts que el COAC proposava per al futur urbanisme de la ciutat. D'entrada, tots van coincidir en què la diagnosi era correcte i que podien subscriure tots els punts. Conceptes com ciutat compacta (que cusi ús residencial amb comerç i llocs de treball i no deixi escampat cap dels 73 barris); acció política per prioritzar els barris més desfavorits, incrementar els lloguers públics o construir un urbanisme social (que tingui en compte les persones que hi conviuen, i no tant la seva estètica).

Probablement, la més bel·ligerant va ser Rovira denunciant un cert cinisme dels companys de taula (compartia micròfon amb el membre de Ciutadans amigablement) que se sumava a la necessitat de participació però que havien estat capaços de tirar pel dret la construcció del tortell de Les Glòries, el “nyap” de la plaça Lesseps o la privatització del Forat de la Vergonya. Janet Sanz (actualment regidora d'ICV i que ara se sumarà integra a Barcelona en Comú) encara sumava jugades recents: l'operació de Deutsche Bank; la reforma de la Diagonal o l'ampliació de La Maquinista, sense haver consultat ningú (i en connivència entre CiU i PP).

Sí, tots hi combregaven però amb incendiaris matisos. I és que el panorama canvia quan la CUP assegura que hi ha més de 80.000 pisos buits a Barcelona mentre que des de CiU es compta amb 10.000 pisos buits, un 1,2% del total d'habitatges. Algunes idees còpia: Sanz proposava que en promocions públiques de més de 2.000 metres quadrats es destini, per ordenança, el 20% a pisos socials. Mentrestant, Buhigas generava prou consensos i apel·lava a l'orgull pel tractament de l'espai públic, que moltes altres ciutats envegen i animava a fer bandera d'altres èpoques quan “amb menys recursos es construïa amb més qualitat”. Daniel Mòdol (PSC) va despertar-se en la cinquena ronda: “Quants metres quadrats han perdut els vianants per culpa de les terrasses?”, i demanava que en els concursos hi hagués un accés més ampli per als despatxos d'arquitectes. Efectivament, un dels oients augurava, en agafar el micròfon que d'aquí a deu anys ningú es podrà presentar als concursos públics perquè els que tenen trajectòria ara ja s'hauran jubilat!

Per últim un sac d'incongruències evidents: Calia una reforma dels Encants que costés 50 milions quan hi ha 13 equipaments de Les Glòries pendents? Ningú va defensar-ho. És allò de les prioritats i informació que els distancia. Probablement, els clients que ahir eren assidus al butà del balcó, demà no trobaran aquell mercat assequible. Barcelona serà smart city però la diferència social haurà crescut. El mateix PP admetia que hi ha més distància entre pobres i rics que el 2011.