L'autodeterminació, la línia vermella
Homs diu que cap reforma constitucional serà acceptable si no reconeix el dret a decidir de Catalunya
Crida a no fiar-se de les propostes de Madrid
Compte amb els cants de sirena que arribin des de Madrid, perquè no són de fiar. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va alertar ahir, en la inauguració de la XLVII Universitat Catalana d'Estiu, que ningú es deixi temptar per la proposta d'una reforma de la Constitució que el PP ha llançat en els últims dies i que previsiblement serà l'eix central de la pròxima campanya electoral espanyola, ja que s'uneix a les que propugnen els altres grans partits d'abast estatal: el PSOE, C's i fins i tot Podem. “Com que no sabem què volen proposar, hi ha lliçons que hem après en aquests deu anys i que hem de tenir presents perquè ningú no tingui la temptació de despistar-se”, avisava.
Homs, tot rememorant la trajectòria política des del 2005, quan s'estava discutint la reforma de l'Estatut, va marcar unes línies vermelles claríssimes, començant per una de diàfana: ras i curt, no serà acceptable cap reforma que no inclogui el dret d'autodeterminació per a Catalunya. “No considerarem cap proposta que no incorpori la llibertat i la democràcia”, va afirmar. Homs, de fet, no es fiarà de cap plantejament “que no sigui avaluable”, és a dir, que no passi de ser “només paraules”. “O tenim instruments d'autogovern o no hi ha possibilitat de plantejar polítiques de creixement social, econòmic i de protecció de la cultura i la identitat”, concloïa també d'aquest aprenentatge, mentre advocava per la unitat per “ser forts i fer-nos respectar”.
El conseller recordava que de l'última vegada que es va modificar la Constitució fa tot just quatre anys, quan el PP i el PSOE es van posar d'acord en quinze dies per fixar els límits de dèficit públic, fet que ha suposat la “primera pedra” per a la liquidació de les comunitats. “La conseqüència pràctica és que s'ha liquidat l'autonomia financera, i si no hi ha autonomia financera no hi ha autonomia política”, lamentava. A més, es queixava de la “unilateralitat” d'aquesta mesura, igual que la de la sentència del TC sobre l'Estatut, l'única a Europa que ha suposat que “un estatut referendat pel poble l'hagi tombat un tribunal” que veu el “braç armat” de l'Estat.
Comparació amb l'RDA
Homs lamentava que l'Estat hagi interposat una querella, “petició de presó inclosa”, pel fet de posar les urnes el 9-N, un fet “propi de repúbliques bananeres”. “Quan ho expliques a fora queden parats”, resumia, tot recordant que l'antiga República Democràtica Alemanya (RDA) també es feia dir “democràcia”...
El conseller va aprofitar l'acte per fer una defensa acèrrima del català davant de qui el vol “seccionar per veure si acaba desapareixent”. “La unitat de la llengua aquí es veu expressada amb molts accents diferents, que no vol dir que siguin llengües diferents... A veure si algú ho entén d'una punyetera vegada!”, exclamava. Homs, que va garantir el suport del govern a l'UCE, confia que “a partir de l'any vinent” ja es puguin fer universitats d'estiu “més normals, pròpies d'un país que s'ha pogut alliberar”.
Optimisme a Prada per la difusió del català
El rector de la UCE, Joandomènec Ros, es va felicitar pels canvis de govern recents a les Illes, el País Valencià i Aragó, que obren perspectives molt més esperançadores per a la cultura catalana. El vicepresident del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, va lamentar que s'hagi intentat “arraconar” la llengua en els últims anys amb una “idea provincialista”, i va expressar així el total compromís amb totes les accions de promoció interior i exterior que s'emprenguin. “Tenim la voluntat de refermar la pertinença a una cultura, ens uneix per damunt de tot una llengua mil·lenària”, indicava. Igualment, Claudia Soggiu, presidenta de l'Obra Cultural de l'Alguer, reivindicava en la lliçó inaugural l'aportació que poden fer al conjunt de la llengua catalana des de l'autonomia de l'alguerès. “Tenim la profunda convicció que ser algueresos és la nostra manera de ser catalans”, resumia. Soggiu admetia la “precarietat” de la llengua a la ciutat, però recordava les iniciatives culturals que hi han crescut els últims anys, i la voluntat d'estendre'n un altre cop l'ús social. Per això confia en la voluntat creixent de defensa de les llengües minoritàries, i advocava per l'aplicació de les lleis que l'avalen.
