la crònica

Pel canvi de llei electoral

De fet, ho sabíem, però no hi pensàvem. Hem passat trenta anys, i encara hi som, sense llei electoral pròpia, quan totes les autonomies que configuren l'Estat en tenen. Sí, ja ho deia el primer Estatut, l'hem de fer. Però als partits, a tots, els fa molta mandra. Cada vegada que hi pensen, que algú gosa posar el tema sobre la taula, s'engeguen els ordinadors i es comencen a fer càlculs sobre resultats hipotètics per saber quins guanys o quines pèrdues en resultarien. Mai deuen ser prou bons els resultats virtuals. I l'assumpte torna al calaix.

Dimecres vam ser a la Casa de Cultura per conèixer els termes d'una iniciativa legislativa popular, propiciada pels Ciutadans pel Canvi, que es proposa desencallar el tema i posar fil a l'agulla per propiciar que Catalunya exerceixi la seva competència i pugui deixar de manllevar les normes a Madrid. Per redactar la llei electoral que proposen s'han basat en un estudi previ que dormia al Parlament, tot i haver aconseguit el consens general. Un grup d'experts hi han treballat i més de seixanta-cinc mil ciutadans ja hem firmat demanant que els nostres legisladors assumeixin, amb els retocs que calgui, la seva feina. Potser que ara comencem d'anar bé.

I com és aquesta llei que es proposa? Un dels tècnics que hi ha treballat, Jordi Capo, ens deia que haver trigat trenta anys permetia corregir i millorar els models existents. En aquest sentit, val la pena de destacar la proposta de fer variar el nombre de diputats en funció de la participació efectiva a cada circumscripció. Això hauria de convertir-se en un al·licient definitiu per als partits, per obligar-los a treballar decisivament contra l'abstenció. A més, proposen que el votant pugui privilegiar –posar-los al davant– els candidats que prefereixi de la llista que vota, cosa que ben segur també ajudaria a incentivar la participació.

No em demaneu que us detalli més una llei que és llarga i prolixa, com ha de ser. Només afegiré que proposa el nomenament d'una sindicatura electoral que prevegi i resolgui els problemes sobre la marxa, sense esperar com ara a resoldre'ls quan ja només tenen solució judicial. I, és clar, les circumscripcions electorals se cenyeixen al que han de ser les vegueries que s'estan acabant de perfilar.

Érem pocs, dimecres: tot s'ha de dir. Però hi havia alguna cara prou coneguda, des de Francesc Francisco a López de Lerma. En termes d'avui, una audiència transversal. I aquesta transversalitat potser és una certa garantia de cara al futur, perquè una nova llei electoral necessita moltes voluntats conjurades. Han de posar-se d'acord els ordinadors que fan eleccions imaginàries i les persones que decideixen amb els seus vots al Parlament. Tinguem fe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona