Hoover a la Castellana

A Oficial y confidencial. La vida secreta de J. Edgar Hoover, Anthony Summers recull un temor de Nixon. “Tenim a les mans un home que farà que el temple caigui amb ell, jo inclòs”, diu Nixon el 1971 sobre Hoover. Obviant el salt de l'FBI que neix fabricant dossiers de rivals fins al Ministeri de l'Interior, al número 5 de la Castellana hi ha un ministre que no tem pel càrrec tot i implicar el seu superior.

En rebre la trucada de Rajoy abans-d'ahir, Jorge Fernández Díaz (JFD) no temia que l'escàndol de conspirar amb dossiers de càrrecs de CDC i ERC el portés a ser destituït o dimitit. “A vegades la millor decisió és no prendre cap decisió, i això també és una decisió” és l'aforisme favorit de Rajoy, i JFD ho sap. És el protocol que Rajoy va aplicar amb el ministre de l'Interior en saber que el 29 de juny del 2015 va rebre l'imputat Rodrigo Rato al despatx de la Castellana. Si bé JFD va dir que el rebia per les amenaces a Twitter, Rato el va corregir: “Va ser amigable. Vam parlar de tot el que m'està passant.” “No té res de particular”, va dir Rajoy als sorpresos pel fet que l'investigat expresident de Bankia trepitgés la moqueta d'Interior i rebés l'escalf oficial.

Afirmar que l'avortament “té a veure amb ETA”, informar a Twitter d'una operació a Bilbao per detenir advocats abertzales abans que la Guàrdia Civil es desplegui, posar en risc l'acció de la policia francesa per arrestar Múgica Dorronsoro als Pirineus Atlàntics per la indiscreció d'anunciar-ho a Luis del Olmo en directe a la ràdio, informes apòcrifs de la UDEF sobre Artur Mas i Xavier Trias, vincular el gihadisme i el sobiranisme... Cap d'aquestes fites ha empès Rajoy a fer cessar l'amic amb qui va unir la seva biografia als noranta, a qui va fer secretari d'estat el 1996 quan Aznar el va elegir ministre d'Administracions Públiques i amb qui després continuaria a Educació i a Presidència i fins avui a La Moncloa. Destituir JFD seria per a Rajoy com negar tota una biografia.

Quan la tardor del 1971, com relata Summers, un irat Nixon va cridar Hoover, tots els funcionaris miraven el rellotge per calibrar l'esbroncada i donaven per fet un cessament que, no obstant això, no va arribar mai. Ahir, a La Moncloa, cap funcionari atenia al rellotge perquè no hi havia cap inquilí enfadat.