Eleccions 26-J
Rajoy repta la nova política i els ensurts
La campanya plana ideada per Moragas vira per la conspiració de Fernández Díaz i el ‘Brexit'
El PP aspira al vot d'ordre entre la convulsió i que un PSOE en tercer lloc li obri La Moncloa
Tots, tret d'Iglesias, demonitzen els referèndums
L'afany de tots de calcar el fet des del 20-D no albira opcions de govern
La primera campanya electoral de la democràcia que no venia d'una legislatura esgotada sinó frustrada d'inici va arrencar un matí a Gènova, 13, amb l'estrateg Jorge Moragas ballant l'himne merengat del PP i, en l'abrupte viratge final, va acabar ahir entre el soroll de les clavegueres de l'Estat i la convulsió política i econòmica pel Brexit. L'estratègia de presentar Mariano Rajoy com l'home normal que camina de pressa i adora el món rural per aplegar el vot d'ordre en ple declivi del bipartidisme esclatava dimarts amb les conspiracions del ministre Jorge Fernández Díaz per fabricar dossiers de líders independentistes, i ahir vivia un ensurt final amb l'ensorrament de l'Íbex en un divendres negre global. La fita de Rajoy d'obtenir el 30% dels vots i que un PSOE relegat al tercer lloc li obri La Moncloa desafia tant la nova política com els ensurts propis i forans.
Després que PP, PSOE i Ciutadans explotessin en campanya la por de Podem citant Grècia i Veneçuela, l'inesperat sí al Brexit va colpir Espanya des del Regne Unit i va conduir l'Íbex-35 al dia més cruel des que es va crear el 1992 amb una davallada del 12,3%. Si bé el PP va tancar la campanya al vespre a la plaça Colón de Madrid, la clausura no oficiosa va tenir lloc a La Moncloa amb Rajoy i De Guindos animant a “mantenir la confiança econòmica” enmig de la tempesta.
A La Moncloa i al PP ningú no ho verbalitzava en públic, però fonts de l'entorn de Rajoy donaven per fet que si algun efecte pot tenir el Brexit i el caos borsari d'ahir és ajudar a aglutinar el vot d'ordre i de refugi al voltant de la llista del president en funcions.
Per sobre del sotrac econòmic global, el Brexit va ser acollit a Madrid amb una demonització del mot referèndum pensant en clau catalana. “Referèndums, els justos; i pensant molt bé quines són les conseqüències de convocar-los i de guanyar-los o perdre'ls”, va etzibar Rajoy com a missatge final. “No autoritzarem mai un referèndum d'autodeterminació per a una part d'Espanya; volem opinar tots perquè Espanya és de tots”, va dir tot rescatant el procés en el minut final. Fins i tot des de la taula del Consell de Ministres la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va advertir que “no es poden extrapolar les decisions d'un Estat al marc constitucional que tenim altres”. En canvi, Santamaría es va apropiar de Gibraltar: “Amb Brexit o no, sempre hem dit que Gibraltar forma part de l'Estat espanyol i que la seva bandera és la bandera espanyola”.
“Trossejar Espanya”
A llegir el Brexit en clau catalana s'hi apuntava des de Sevilla en l'acte final de campanya el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que, amb Susana Díaz de telonera, demonitzava les consultes en l'intent de frenar la fuga de vots a Podem. “El Brexit ens ha de fer reflexionar sobre la irresponsabilitat de la pseudoesquerra de voler fer referèndums d'autodeterminació a Galícia, el País Basc i Catalunya”, va dir. “I per aquí no passarem!”, advertia a Pablo Iglesias. Fins i tot l'expresident Felipe González va saltar a l'escenari per vacunar els seus contra Podem: “Els irresponsables com Cameron que aquí volen trossejar Espanya no poden ser mai socis de govern del PSOE”. Als dos, Iglesias els va recordar que els socialistes i Podem “ja som socis” a Barcelona, Madrid i Cadis, a més de facilitar governs del PSOE a Aragó o Castella-la Manxa. Des de Ciutadans, Albert Rivera redoblava la pressió a Podem fent una crida a no deixar Europa a “populistes i separatistes”.
La convulsió del Brexit va tenir un efecte benèfic per al PP: diluir per un dia el pes informatiu de l'escàndol de les gravacions en què el titular de l'Interior i cap de llista del PP a Barcelona, Jorge Fernández Díaz, conspira amb el cap d'Antifrau, De Alfonso, per desfer el procés a base de fabricar dossiers ad hoc. I això que ahir agents de la policia judicial van acudir a la seu de Público a requisar les cintes.
Ni Rajoy ni ningú del seu equip han gosat dir-ho en públic, però al quarter general del PP la revelació de Público dels diàlegs de Fernández Díaz i De Alfonso es va rebre amb la sospita de reviure el clima dels dies posteriors a l'11-M del 2004. La gestió de l'atemptat gihadista a Atocha és una ferida tan traumàtica al PP –de tocar la majoria absoluta va passar a fer oposició set anys– que Rajoy va vincular subtilment la ferida de Fernández Díaz i la derrota del 14 de març del 2004. “Estem en el de sempre. A quatre dies del final de la campanya, alguns intentar pescar en aigües revoltes per veure què en treuen”, va denunciar Rajoy dimecres a Sóller (Mallorca). Tot i l'escàndol que es desprèn del que el titular d'Interior trama amb el cap d'Antifrau, però, el PP no creu que pagui a les urnes la persecució del procés. I la prova de la desinhibició és que la nit en què van saltar les alarmes i tota l'oposició exigia l'adéu del ministre, Rajoy acudia a El hormiguero (Antena 3) i, tot caminant de pressa sobre una cinta de gimnàs, es vantava de “tenir la consciència tranquil·la”.
Davant l'horitzó d'una governabilitat incerta, Rajoy ho ha fiat tot a guanyar i que un PSOE sorpassat per Podem es vegi obligat a aplanar-li la reelecció. Al guió final ha obeït la polarització extrema entre Rajoy i Units Podem que el PP ha avivat al preu d'arraconar el PSOE i C's. El que no allunya el temor d'unes terceres eleccions és que tots els quatre actors principals es disposen a calcar a partir de dilluns el que han fet des del 20-D: Rajoy no anirà a la investidura si no té aliats i Sánchez vol tornar a unir C's i Podem. Si bé Rivera juga la carta d'aliat ambidextre, Iglesias anhela el sorpasso i la suma amb el PSOE. I tot amb el fons de pantalla britànic de la por del diner.
LES FRASES
El qüestionat titular de l'Interior supervisa l'escrutini
L'escrutini de les urnes que demà pilotarà el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va ser posat en qüestió pel líder de Podem, Pablo Iglesias, arran del contingut de les converses que va tenir amb el cap d'Antifrau, Daniel de Alfonso, l'octubre del 2014. “Aquest ministre i aquest Ministeri de l'Interior són els encarregats de vetllar per la seguretat de les votacions. Jo crec que els ciutadans tenim serioses raons per estar preocupats”, va dir.
El neguit d'Iglesias amb la netedat de l'escrutini del 26-J va ser rebut amb estupor a La Moncloa per l'escletxa que obria al qüestionament dels resultats. I l'endemà d'avivar els dubtes sobre la conducta de Fernández Díaz, Iglesias va rectificar: “Tinc plena confiança en els professionals responsables del procés. No hi haurà cap problema”, va matisar. Dit això, Iglesias va reiterar que és “inadequat” que no dimiteixi un ministre que “s'ha demostrat que utilitzava el seu càrrec per perseguir els seus rivals polítics”.
L'escrutini del 26-J tindrà més suspens que el del 20-D: la confluència de Podem i IU en Units Podem fa que molts escons ballin per molt pocs vots en algunes províncies. A Almeria, per exemple, el PP va perdre el tercer escó per 300 vots el 20-D. El que ja és segur és l'esclat del vot per correu: 1.357.720 persones ja han votat per correu, la qual cosa suposa un 86% més que el 20-D. Correus ha hagut de gestionar aquest cop un volum rècord de sol·licituds de vot per correu: 1.453.000.
