La victòria del PP valencià posa en alerta el Consell
El govern del Botànic no podria reeditar-se en les pròximes autonòmiques si es repetiren els resultats del 26-J
Els populars han recuperat la confiança de l'electorat malgrat la corrupció
Del sorpasso a la decepció més absoluta en tan sols un parell d'hores. Les cares dels principals representants de la coalició A la Valenciana –Compromís, Podem i Esquerra Unida– eren d'absoluta incredulitat mentre avançava l'escrutini la nit del 26-J, que es preveia de molta festa a la plaça del Pilar de València. La líder de Compromís, Mónica Oltra, finalment donava la cara i reconeixia que no era el resultat que esperaven, i esperançada instava a aconseguir un pacte que deixe Mariano Rajoy fora de la Moncloa. “És possible perquè els números donen”, insistia.
La vicepresidenta del govern valencià va centrar el seu discurs en l'àmbit estatal, perquè tot i que resulta complicat extrapolar-los a uns comicis autonòmics, ben cert és que els números de diumenge a la nit han fet disparar totes les alarmes en les forces que formen el denominat Pacte del Botànic, que en les autonòmiques del 2015 van fer possible el canvi de cicle polític al País Valencià. La coalició, que aquest cop havia incorporat Esquerra Unida, no sols no ha aconseguit l'objectiu de convertir-se en la força més votada, sinó que ha perdut suports respecte a les eleccions del desembre. Aleshores És el Moment i EUPV van aconseguir 785.512 vots separadament, i ara n'han obtingut 655.895, que s'han traduït en nou escons, els mateixos que van obtindre en 2015 i que els van permetre de situar-se com a segona força. Una posició que sí que ha quedat consolidada precisament davant del seu soci de govern, el PSPV de Ximo Puig.
La nova convocatòria electoral tampoc ha afavorit els socialistes valencians, que, tot i remuntar un punt i sumar 6.000 vots més, van perdre un dels set diputats guanyats al desembre. El líder socialista reconeixia la seua “insatisfacció” amb els resultats, 537.983 vots, que afegits als d'A la Valenciana sumen menys que els aconseguits per C's i el PP (1.304.224). Aquesta és la xifra que ha posat en alerta les forces de l'esquerra.
Queden tres anys de legislatura, en els quals el govern del Botànic no ho tindrà gens fàcil si finalment el PP presideix el govern estatal, ja que fins ara ha mostrat la seua total impermeabilitat a les necessitats financeres i d'inversió del País Valencià, especialment pel que fa a un canvi de model de finançament i al corredor mediterrani.
La situació encara es farà més dura si els populars valencians mantenen la tendència a l'alça que mostren d'ençà de la desfeta en les autonòmiques i que ha congelat per uns dies el somriure de la marca valencianista.
I és que els populars valencians, en els moments més difícils de las seua història, han aconseguit recuperar 80.000 vots en a penes sis mesos, acostar-se al mítica xifra del milió (917.398), superar del 40% el resultat del maig del 2015 i traure-li deu punts a Compromís. Ni la imputació del partit a la capital per presumpte finançament il·legal, ni les sospites sobre la líder Rita Barberá, invisible tota la campanya, ni els “forats” destapats de l'anterior gestió han merescut cap castic per part del seu electorat, que els torna la confiança.
LA XIFRA
LA FRASE
Resistir tres anys amb el govern que controla la caixa en contra
T.R
El govern valencià confiava en un resultat completament diferent del que va eixir de les urnes la nit del 26-J. En aquest primer any de legislatura la política de gestos i d'inversions molt calculades ha permès els socialistes de Ximo Puig i la coalició liderada per Mónica Oltra de superar les primeres reticències. Però un executiu que vol legitimament mantindre's en el poder no pot aconseguir-lo sols amb disposició i actitud.
Ha arribat el moment d'aprofundir qüestions que afecten directament la creació d'ocupació i de transformar una estructura econòmica que facilite ser competitius, a més de garantir la prestació dels serveis públics bàsics.
Aquests objectius fan necessari el suport del govern espanyol, ja que és qui controla la caixa dels diners que tan necessita l'executiu valencià per completar el seu projecte transformador.
Un govern d'esquerres a Madrid facilitaria molt més les coses, ja que hi hauria objectius compartits, complicitats –tot i que la relació Puig-Sánchez no és bona– i, sobretot, una llarga llista de promeses realitzades en campanya.
