andorra
cas bpa
L'expresident de BPA denuncia “coaccions” de comandaments policials espanyols per filtrar informació sobre Pujol
El cap del departament d'Afers Interns del CNP Marcelino Martín Blas els va demanar informació sobre Mas, Junqueras, Pujol i les seves respectives famílies
L'expresident del banc assegura que els van amenaçar que si no cooperaven les autoritats nord-americanes intervindrien l'entitat
L'expresident de Banca Privada d'Andorra (BPA), Higini Cierco, ha denunciat aquest dijous davant la jutge instructora del cas BPA, Canòlic Mignorance, les “amenaces i extorsions” contra ell i l'exconseller delegat de l'entitat per part de comandaments policials espanyols en relació al cas Pujol o Operació Catalunya.
En un comunicat, els germans Higini i Ramon Cierco, accionistes majoritaris de l'entitat andorrana, han explicat que han declarat davant de la jutge per la intervenció de l'entitat el 10 de març del 2015 després de l'acusació de blanqueig de capitals per part de la Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN) del Departament del Tresor dels Estats Units, i que s'ha posat en coneixement de la justícia les amenaces “amb valor de denuncia”.
Segons el comunicat del Grup Cierco de Comunicació, els fets denunciats s'emmarquen en un intent de les autoritats espanyoles de poder fer públic el patrimoni que l'expresident de la Generalitat hauria tingut dipositat a Andorra. En concret, “comandaments policials espanyols” van demanar informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras així com de les seves respectives famílies. Higini Cierco assegura aquestes persones el van advertir que si no col·laborava, actuarien contra l'entitat bancària fins i tot a través del FinCEN nord-americà.
En aquest sentit, la nota apunta que al maig de 2014 l'aleshores president de BPA va rebre una trucada de l'agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra, Celestino Barroso, informant-lo que seria convenient que es reunís amb “unes persones a Madrid”. Higini Cierco, que no coneixia Barroso, es va trobar amb aquest a les instal·lacions exteriors d'Indústries Montanya (IMSA) i el policia espanyol va reiterar a Cierco la necessitat de trobar-se amb unes persones a Madrid “o del contrari el banc morirà”. Aleshores, se li va comunicar que “els americans n'estaven al corrent i ja sabien com fer-ho”.
En aquell moment, la filial espanyola de BPA, Banco Madrid, estava sotmesa a una inspecció ordinària del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries d'Espanya (Sepblac).
Higini Cierco va dirigir l'agregat d'Interior al conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, que el va rebre a la seu central de l'entitat. Allà, segons el comunicat, Barroso va insistir que si l'entitat “no col·laborava de la manera que els demanarien, el banc desapareixeria”. El funcionari espanyol va especificar que rebria una trucada d'una persona a qui s'identificava amb el sobrenom de Félix i que li donaria noves instrucció.
Félix va resultar ser el comissari cap del departament d'Afers Interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas, segons assegura el Grup Cierco.
Miquel i Martín Blas es van trobar a Madrid i el comissari li va reiterar les amenaces i va exigir-li, com ja havia fet amb Higini Cierco, “informació bancària d'Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves respectives famílies”.
Finalment els responsables del banc van facilitar una sèrie de dades, “és la publicació d'una informació en un rotatiu espanyol que obliga a l'expresident de la Generalitat a admetre l'existència d'una herència dipositada a l'estranger”. El banquer assegura, però, que BPA no va tenir mai més de 5 milions, en xifres rodones, de la família Pujol.
Amenaça d'intervenció
Higini Cierco explica que Joan Pau Miquel no va denunciar llavors els fets, al juny de 2014, perquè Martín Blas el va advertir que si ho feia el FinCEN americà intervindria el banc en quinze dies. El president de BPA va coincidir amb posterioritat en el banquet d'una boda amb el comissari cap d'Afers Interns de la policia espanyola i amb el director adjunt operatiu del mateix cos, Eugenio Pino, i diu que ja va tenir la percepció que el focus sobre Banco Madrid i BPA “desapareixeria”.
El comunicat constata que no va ser així i els fets van derivar amb la nota del FinCEN “construïda a partir d'informació errònia, parcial o incompleta”. Al seu parer, això va ser així “probablement perquè la quantitat de diners dipositada al banc els va semblar insuficient pels indicis que poguessin tenir de l'operativa bancària que els Pujol haguessin pogut dur a terme durant dècades a Andorra”.
Higini Cierco assegura que una vegada va esclatar la crisi del març de 2015 va exposar la situació viscuda a la família i que amb posterioritat ha anat informant gradualment dels fets a diverses persones. També ha afirmat que el govern andorrà està al corrent “des de fa mesos” de les pressions rebudes, perquè s'ha informat personalment a diferents dels seus integrants, entre les quals el cap de govern d'Andorra, Toni Martí, o els ministres de Finances, Jordi Cinca; Administració, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé; i Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.
L'accionista i els seus assessors legals han posat els fets en coneixement de la jutge perquè adopti les mesures legals pertinents i han anunciat l'impuls “de quantes accions legals calguin” una vegada ja ha quedat la situació denunciada en seu judicial.
Actuació legal
En la declaració d'aquest dijous, els germans Cierco han declarat davant la jutge que l'entitat va actuar sempre seguint el marc legal andorrà vigent en cada moment i que va cooperar tant amb els organismes de control i supervisió estatals com amb les empreses auditores que van avalar anualment l'operativa de l'entitat.
