El PDeCAT mira a Sánchez i el pressupost obviant JxCat
Els de Ferran Bel no se senten obligats a firmar una esmena a la totalitat si ho fa Borràs i els quatre vots entren en joc després del sí a l’alarma
La ruptura de la unitat de vot no implica desfer el grup
Com si fos una parella en què els dos ja s’ho han dit tot i que només esperen que després de l’intercanvi de retrets arribi l’inevitable. Així s’ha viscut aquesta setmana la ruptura de la unitat de vot en el grup de JxCat al Congrés entre el PDeCAT i Junts en una qüestió tan sensible i que afectava la Generalitat com era la pròrroga del nou estat d’alarma fins al 9 de maig. Paradoxalment, la Generalitat necessitava aquest paraigua legal, però van ser els quatre diputats del partit apartat per Quim Torra els que van votar-hi a favor junt amb ERC, mentre que Laura Borràs i els seus optaven per l’abstenció tot i arrenglerar-se amb la consellera de Presidència, Meritxell Budó. El cisma no serà una excepció en el camí del grup de JxCat al si del Grup Plural, sinó un punt d’inflexió en la legislatura: el PDeCAT se sent ara deslliurat per mirar als pressupostos del 2021 i a la relació amb Sánchez amb ulls propis al marge de JxCat i per no firmar una esmena a la totalitat encara que ho faci Borràs.
El trencament del vot al grup de JxCat té un efecte immediat al Congrés que el govern del president Sánchez i el vicepresident Pablo Iglesias no preveia ara fa un mes: hi ha quatre vots més en joc a la ruleta de la governabilitat que no s’albiraven el 7 de gener de la investidura. Si llavors JxCat tenia vuit diputats d’aparent fidelitat a Carles Puigdemont partint del no, ara Sánchez veu Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i i Mariona Illamola en la mateixa tessitura i prou. Però ja observa amb uns altres ulls Ferran Bel, Sergi Miquel, Concepció Canadell i Genís Boadella, que van gosar prémer el sí –com el portaveu del PDeCAT, Marc Solsona, havia anunciat quatre dies abans– en un afer impopular com és un estat d’alarma de sis mesos. “No hi cap altre vot que no sigui a favor. I si no s’aprovava l’estat d’alarma, què? Els catalans i la Generalitat estarien millor o pitjor?”, va argumentar Bel, però no des de la tribuna d’oradors sinó al pati del Congrés, perquè Borràs va utilitzar tot el torn d’intervenció al ple.
Rèdit electoral al febrer
La irrupció del PDeCAT en la partida de la governabilitat abarateix el preu dels vots per Sánchez i el PSOE en cada llei. Si ara les úniques combinacions eren la d’ERC (13) amb el PNB (6) i EH Bildu (5)–la de la investidura– o la del PNB amb Ciutadans (10) –la de les pròrrogues de l’alarma fins al juny–, ara s’hi afegeixen els de Bel amb gairebé el mateix pes que el grup abertzale de Mertxe Aizpurua. Amb les eleccions catalanes previstes per al 14 de febrer, el PDeCAT jugarà a no deixar només en mans d’ERC el rol de partit independentista decisiu a Madrid i que obté contrapartides pressupostàries per al territori. Borràs ja va censurar al Congrés el que veu com un peix al cove a la baixa d’ERC i el PDeCAT. “No s’ha de rebaixar tant el llistó davant el govern”, opina Borràs. “Les relacions amb ERC o Junts van més enllà d’una votació i es mantindran”, sosté Bel.
El que a JxCat es dona per fet és que, tot i l’aprofundiment de la bretxa, no hi haurà una ruptura del grup perquè amb una desarticulació del Grup Plural –on hi ha també Íñigo Errejón (Més País), Joan Baldoví (Compromís) i Néstor Rego (BNG)– hi perden tots. “Ara per ara no significa cap ruptura del subgrup”, sosté Bel i ho corroboren fonts de Junts. La unitat formal, això sí, no impedirà que quan Sánchez alci ara els ulls als escons de JxCat ho faci ja amb dues mirades ben diferenciades.
“Destituir Chacón era unilateral”
Viure junts i votar diferent no implica un ambient hostil a JxCat, on els vuit diputats tenen una relació cordial tot i el distanciament polític i el fet que dijous Ferran Bel (PDeCAT) votés diferent de Laura Borràs (JxCat) no es viu com una indisciplina. “Aquí no hi ha expedients”, puntualitza Bel. Les ferides, però, hi son. “No és la primera vegada que com a grup votem de forma diferenciada, al Parlament ja va succeir fa unes setmanes. Això podia tenir un sentit mentre estiguéssim governant conjuntament a la Generalitat de Catalunya. I vull recordar que la consellera Àngels Chacón va ser destituïda de forma unilateral... Allò sí que va ser de forma unilateral i sense consultar el PDeCAT. Ara cadascú ha de justificar el seu vot”, raona Bel.
