Per a moltes persones és incomprensible com per un fet tan cabdal com la convocatòria d’unes eleccions no hi hagi una resolució ferma avui mateix i no cautelarment. Tot procediment judicial esta regulat amb una normativa clara i amb terminis per a les parts, tot i que no és taxativa per als tribunals. Una demanda en defensa de drets fonamentals, com la que té el TSJC, és excepcional quan demanen que s’aprovi una petició de forma cautelaríssima (sense escoltar les parts) i cautelar, com ha fet ara.

En la resolució d’ahir, el ponent, el magistrat Francisco José Sospedra, detalla que escurçaran els terminis per provocar menys enrenou. Així, les parts tenen ara quatre dies i no vuit com marca la llei per presentar els seus arguments de fons. I el TSJC es compromet a fer pública la sentència el 8 de febrer, enmig de la campanya i a sis dies del dia de votació. La resolució habitual d’aquestes demandes és d’uns tres mesos. Pel magistrat José Manuel de Soler, en el vot particular, aquesta rapidesa és insuficient i crea “incertesa” sobre si s’haurà de votar de nou el 30-M.