Política

Europa, farta de la politització del CGPJ

Toc d’atenció del Consell d’Europa a l’Estat espanyol per no haver reformat el sistema d’elecció dels membres del Poder Judicial

El govern de Sánchez no en fa cas i els partits polítics mantenen la guerra per controlar la judicatura

Al Consell d’Europa estan farts que l’Estat espanyol es mostri despreocupat per la percepció que el seu poder judicial no és independent. El Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) d’aquesta organització formada per 47 països europeus fa set anys que exigeix una reforma per posar fi a les ingerències polítiques al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però amb les autoritats espanyoles ha topat contra un mur.

Ni el govern del PP de Mariano Rajoy, ni ara el de PSOE i Podem liderat per Pedro Sánchez han fet cap cas al Consell d’Europa. Es resisteixen a apartar les mans de la cúpula judicial. No és d’estranyar que en el seu quart informe d’avaluació a l’Estat, publicat ahir, el Greco mostrés la seva desesperació.

“La situació és exactament la mateixa, i les preocupacions expressades pel Greco continuen igual, si no és que són majors que abans”, es queixa. Aquest grup d’experts amb seu a Estrasburg retreu a l’Estat la “manca d’un avenç positiu tangible” per reforçar la independència del CGPJ.

El Greco vol que s’elimini “la intervenció dels polítics en la selecció dels membres judicials del CGPJ”, però les autoritats espanyoles no han fet cap pas en aquest sentit. I el que és pitjor, ningú a Madrid es planteja que els jutges triïn per complet el seu propi òrgan de govern.

De fet, l’executiu de Pedro Sánchez defensa el model actual. Els 20 vocals del CGPJ són escollits per una majoria reforçada de tres cinquenes parts del Congrés i el Senat. Això implica que els dos grans partits, PSOE i PP, s’han de posar d’acord.

En l’última resposta al Greco, el govern espanyol assegura que el procés és “legítim” i “democràtic” perquè el nomenament dels jutges vocals del CGPJ requereix “un ampli consens” dels partits polítics i “evita riscos de corporativisme”. “En qualsevol cas, els candidats a membres judicials són preseleccionats pels mateixos jutges a través d’un sistema democràtic”, hi afegeix.

Pel Consell d’Europa aquest sistema no respecta els estàndards europeus. “Quan la composició dels consells judicials és mixta, per seleccionar els membres judicials s’aconsella que aquests siguin escollits pels seus companys (...) i que les autoritats polítiques, com ara el Parlament o el poder executiu, no participin en cap etapa del procés de selecció”, recordava ahir el Greco, exhaust per haver de repetir any rere any la mateixa petició.

A més d’exasperar-se perquè l’Estat no reconeix el problema que té amb la independència del CGPJ, al Greco es posen les mans al cap en veure com la picabaralla per la seva renovació encara fa més evident la interferència dels partits polítics espanyols en la judicatura. El CGPJ està en funcions des del desembre del 2018 per les desavinences entre el PP, el PSOE i Podem.

El PP es nega a pactar el nomenament dels nous membres amb els socis de govern de Sánchez i proposa una reforma parcial, que els magistrats escullin una part del CGPJ i que l’altre sigui per consens polític. El PSOE s’hi oposa i continua demanant als populars que s’asseguin a negociar. En un intent per desbloquejar la renovació, PSOE i Podem van posar sobre la taula una reforma, però no era exactament la que demana el Greco, més aviat tot al contrari.

Igual que la Comissió Europea, el Greco va expressar en el seu moment la seva “preocupació” per la proposta perquè rebaixava el consens polític necessari per triar els membres del CGPJ. Posteriorment es va retirar, ara continua el drama i no sembla que la solució estigui a prop. Davant d’aquesta guerra política pel poder judicial, el Greco va alertar ahir de la “reiterada inquietud pública” que això genera i va remarcar que la preocupació fins i tot “ha transcendit en fòrums internacionals”. A la Comissió Europea fa mesos que també batallen per desbloquejar el nomenament del CGPJ i, alhora, pressionen perquè es faci una reforma en línia amb els estàndards europeus. La cúpula de la judicatura espanyola es juga la credibilitat a Europa, especialment perquè el judici contra els líders independentistes li va passar factura.

7
anys
fa que el Grup d’Estats contra la Corrupció exigeix una reforma per posar fi a les ingerències polítiques al CGPJ.

Sense resposta a l’informe de l’1-O

Fa més de tres mesos que l’Assemblea del Consell d’Europa va exigir a l’Estat espanyol que retirés les peticions d’extradició contra els líders independentistes a l’exili. El govern de Pedro Sánchez es va limitar a donar els indults, com també demanava el CoE, però no ha mostrat gens d’interès a resoldre la situació dels polítics que el Tribunal Suprem encara vol jutjar per sedició i malversació per haver organitzat fa quatre anys el referèndum d’independència.

Després de la detenció de l’expresident Carles Puigdemont a Sàsser, a Sardenya, el ponent per a l’informe del CoE sobre l’afer català, el diputat letó Boris Cilevics, va retreure a les autoritats espanyoles que ignorin la petició per suspendre les euroordres. La resolució demanava que “consideressin la possibilitat d’abandonar els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger imputats pels mateixos càrrecs” que els condemnats per l’1-O.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia