El model de finançament autonòmic es va posar en marxa el 2009 i va caducar el 2014 al final dels seus cinc anys de vida natural, però ni Mariano Rajoy amb majoria absoluta va gosar actualitzar-lo perquè sabia que és una brasa que encén les passions més enllà de les sigles i de les latituds i ha hagut de ser Pedro Sánchez qui obri el ball. La partitura de la música la va servir ahir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, lliurant una proposta de població ajustada que reforça el pes de la despesa sanitària –augmentaria respecte al sistema actual del 38% a entre el 40% i el 45%– i de l’educativa –del 20,5% al 25-30% i en la qual l’educació no universitària seria un 75-80% i la universitària, la resta–. El document va ser rebut per Pere Aragonès amb recel. “L’infrafinançament i el dèficit fiscal difícilment es podran corregir amb un nou finançament”, avisa la Generalitat.

El finançament de les comunitats de règim comú –al marge en queden Euskadi i Navarra– busca una difícil equilibri entre no penalitzar els territoris dinàmics i alhora resoldre els dèficits de l’Espanya buida –o buidada– amb la dispersió i la despoblació i les peculiaritats de la insularitat, a més de la població més o menys envellida. A més del pes creixent de sanitat i educació, la ponderació de la despesa en serveis socials s’obriria ara del 8,5% a entre un 6% i un 10%, en la qual el padró dels majors de 65 anys pesaria entre un 80% i un 90 %, i el dels aturats, entre un 10% i 20%; mentre que la ponderació de la resta de serveis es reduiria del 30% a un barem entre un 18% i un 22%. “És el primer esborrany i hem de garantir suficiència de recursos perquè es disposi dels mateixos serveis visquin on visquin els ciutadans per ser atesos amb la mateixa qualitat. Ara esperem les aportacions de totes les comunitats”, obria el joc la ministra Montero.

Després d’una primera lectura de les 240 pàgines del document, el govern d’Aragonès va traslladar que “estudiarà la proposta perquè sempre ha dit que vetllarà per tot allò en què hi hagi en joc interessos dels catalans”. El Departament d’Economia i Hisenda, que té Jaume Giró com a titular, no confia en el concepte de població ajustada perquè “els seus criteris no s’ajusten a la realitat de Catalunya”. Pel govern, és preferible “tenir en compte el percentatge real de població de Catalunya sobre l’Estat i la paritat del poder adquisitiu i el cost de la vida i dels serveis públics”.