Política

La festa dels símbols

La presència d’elements simbòlics, ja sigui en forma d’escenificació o a través del color d’una samarreta, s’ha convertit ja en un element tradicional de totes les diades

Experts del disseny assenyalen que la proliferació de les xarxes socials i la facilitat amb què tothom pot compartir una imatge ha afavorit encara més, arreu, l’aposta pels símbols

Simbologia associada a la moderació, a la institucionalitat, al trencament, a la superació d’una etapa, a un horitzó de futur. Simbologia per expressar anhels, desitjos, reivindicacions. La història de la humanitat pot ser explicada a còpia de símbols. Són eines de comunicació que, en l’era de la imatge, han anat guanyant protagonisme fins a convertir-se en les estrelles de cada convocatòria. Ja no hi ha manifestació social, també les de caire lúdic, que no estigui farcida d’icones. El dissenyador Jordi Mas, qui en alguna ocasió ha rebut encàrrecs de partits polítics i d’alguna entitat sobiranista, explica com en l’era en què tothom busca l’impacte immediat a través d’una o diverses imatges, “el simbolisme o el disseny encaminat a cridar l’atenció de lluny, a buscar la fotografia significativa del moment, està molt present”. “Es busca generar una imatge que sigui com una taca, molt visible”, afegeix.

Aquesta argumentació encaixa com anell al dit amb les darreres celebracions de la Diada Nacional de Catalunya. Des del 2012, les manifestacions convocades per l’ANC han estat massives. Durant set anys consecutius, més d’un milió de persones van inundar els principals carrers de la capital del país, arribant-se a superar alguns anys aquesta espectacular xifra. De ben segur, encara perdura en la retina de molts ciutadans la simbologia que ha vingut marcant cada cita, traduïda en escenificacions diverses, en lemes impactants o en l’aposta per uns colors molt específics. El 2012, amb l’ANC constituïda mig any abans, les previsions més optimistes van quedar desbordades, però les performances i la col·lecció de samarretes de la Diada encara trigarien un any a arribar. El 2013 va ser l’any de la via catalana, el de les samarretes grogues i el que donava el tret de sortida a l’era de les escenificacions. Les mans de milers de ciutadans s’unien de punta a punta del país creant una gran cadena humana, al llarg de 393,8 quilòmetres. Després vindrien samarretes blanques, vermelles, coralls, turqueses... fins a la negra d’aquest any.

“És important triar elements que tothom identifiqui d’una forma senzilla, trobar aquella imatge que pots sospitar que es farà viral en molt poc temps”, assenyala Jordi Mas. En un moment en què una imatge pot estar disponible a tot el món en qüestió de segons, “el text passa a un segon terme, per darrere de la fotografia buscada”, indica aquest dissenyador, qui també assenyala que el fet que la imatge hagi passat a davant “no vol dir que el text sigui irrellevant: he presenciat reunions de moltes hores per triar una paraula”.

Marc Pericas, dissenyador de l’empresa establerta a Mataró The Pericas, parla del pes que ha adquirit la simbologia en la societat: “Ja fa anys que és fonamental, sobretot en política. Només cal pensar en tots els colors que s’associen automàticament a una formació. Tots els partits s’esforcen per consolidar un color.” La feina dels dissenyadors, però, s’ha anat complicant a mesura que les formacions polítiques han anat assolint aquest objectiu: “Has de pensar que si tries un color que el públic relaciona amb una formació concreta, el missatge pot ser malinterpretat. La solució passa molts cops per combinar tonalitats.” També n’hi ha alguns, com les grans firmes comercials, que “cada cop opten més pels colors neutres per tal que l’elecció doni poc peu a la interpretació”.

Pel que fa al missatge de text que es mira de fer arribar a la gent, Pericas subratlla que la tendència està virant els darrers anys “cap a missatges més simplificats, que tothom pugui entendre, i amb el mínim d’informació que sigui possible”. Aquesta preferència és, ni menys ni menys, el resultat o la conseqüència directa d’estar davant d’una societat que, en paraules d’aquest expert, “llegeix menys i està acostumada a l’impacte visual curt, amb poc espai per a la reflexió”.

Respecte de la iconografia que acompanya la celebració de cada Diada, Marc Pericas assenyala la importància d’“aconseguir que la gent que hi participa se senti que forma part d’un moment exclusiu i, per tant,d’una fotografia única fàcilment identificable”. D’altra banda, remarca la rellevància que han adquirit les imatges aèries, ara que els drons formen part del joc. “Els actes es dissenyen pensant en aquella foto que pot ser la portada d’un diari o obrir un informatiu”, diu.

Un punter marca el camí

La del 2015 va ser la concentració popularment recordada com la del punter. A les 17.14 h, un punter gegant va iniciar el seu recorregut pel carril central de la Meridiana, mentre els manifestants, al seu pas, simbolitzaven una cremallera que s’anava tancant a mesura que l’element avançava. La performance no es va limitar a aquest element central. En paral·lel, la gent va anar aixecant punters del color de cadascun dels deu trams en què es dividia el recorregut, representant els grans reptes del nou país. Al final, tothom va tornar a aixecar les cartolines per formar un gran mosaic. L’eslògan d’aquell any: Via lliure.

Esperant la sentència del Suprem

Finalment va arribar el 14 d’octubre del 2019, però durant la manifestació d’aquell 11 de Setembre tothom era conscient que la garrotada judicial estava a punt d’arribar i s’intuïa, sense por a errar, que la sentència estaria redactada amb voluntat d’escarmentar els acusats. El 2019 va ser la Diada de la samarreta turquesa i d’un lema concís: Objectiu independència. La cita va ser a les 17.14 h, a la plaça d’Espanya i els carrers adjacents. Vint-i-sis trams per escenificar des de l’aire un gran estel.

Onada a favor de la llibertat dels presos

El color corall va ser el de la Diada del 2018, però aquella manifestació ha passat a la història com el dia en què una onada formada per més d’un milió de persones va exigir a l’uníson la llibertat dels presos polítics. La manifestació d’ara fa quatre anys, la del lema Fem la República catalana, va transcórrer per la Diagonal. El moment més esfereïdor va tenir lloc, un cop més, a les 17.14 hores en punt, quan un silenci absolut es va apoderar del moment. Barcelona va emmudir de cop i més de 700 periodistes de tot el món ho van explicar arreu del planeta.

El missatge de la no rendició

El color negre, en contraposició al blanc, és el de la no rendició. Aquest és el principal argument esgrimit per l’ANC per explicar l’elecció d’enguany. Un color inèdit que simbolitza la lluita i que l’assemblea aspira que no s’associï, almenys aquests dies, amb el dol. En l’any del desè aniversari de les manifestacions organitzades per l’entitat independentista, el lema de la protesta que transcorrerà entre l’avinguda Paral·lel i l’estació de França serà: Tornem-hi per vèncer. Independència.

Els prolegòmens de la consulta

La Diada del 2017 va estar marcada pel xup-xup de la consulta sobre la independència que ja es dibuixava a l’horitzó. Aquell 11 de Setembre s’ensumava també que l’Estat espanyol activaria totes les eines al seu abast per frenar la votació. Ara fa cinc anys, les samarretes de la Diada es van impregnar de l’esperit del referèndum i a la part davantera lluïen un gran “Sí”, adverbi que es reproduïa en els idiomes més parlats a Catalunya. La manifestació, de nou massiva, va escenificar un signe positiu, a les 17.14 hores, a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia