Política

Cicle de cinema sobre el procés d'independència

Es programen quatre pel·lícules que expliquen grans moments de la història de Catalunya des de la I República

S'estrenarà un treball de Joe Lambert i es projectarà ‘Quatre d'onze', d'Anna Mollet

Es projectaran
a l'Auditori de Girona els dies
11, 12 i 13 de juliol

Poques pel·lícules com La ciutat cremada, del desaparegut Antoni Ribas, estrenada el 1976, van aconseguir un èxit de públic a partir de la recreació d'un moment històric com va ser el tombant del segle XIX fins a la Setmana Tràgica del 1909. El film es va estrenar durant l'incipient Transició i, entre molts altres aspectes, va causar impacte el discurs de Francesc Cambó davant el rei Alfons XIII.

Uns anys abans, el 1967, Josep Maria Forn feia un dur retrat social de la immigració amb La piel quemada, un document imprescindible per conèixer el que va representar l'arribada a Catalunya de la immigració dels anys cinquanta i seixanta.

Aquestes són dues de les pel·lícules que formen part de la proposta del cicle de cinema sobre el procés cap a la independència que es projectarà a l'Auditori de Girona durant el cap de setmana de l'11,12 i 13 de juliol en el marc de les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat.

Josep Maria Forn també és el director d'El coronel Macià (2006), un esbós biogràfic dels anys de militar i del seu desengany amb l'exèrcit del primer president de la Generalitat republicana.

Estel fugaç, del director i productor Lluís Miñarro, és un film estrenat recentment que explica la història del curt regnat d'Amadeu de Savoia, que no va poder modernitzar la decadent Cort espanyola, entre el 1870 i el 1873, just abans de l'efímera primera República.

Hi ha un bon grapat més de pel·lícules que al llarg dels anys recullen la història recent de Catalunya, però les quatre esmentades són prou explícites. Per tractar l'actualitat es projectaran dos documentals que, a partir d'entrevistes a un públic molt divers, deixen constància dels diversos moments del procés cap a la independència.

Les consultes

Quatre d'onze és un projecte d'Anna Mollet que analitza en profunditat l'evolució del sentiment independentista des que es va tombar l'Estatut el 2006. El treball es va fer durant la campanya de les consultes independentistes, entre el 2009 i el 2011, i també es recull la gran manifestació de l'11 de setembre del 2012.

Jose Lambert, documentalista nord-americà, estrenarà Narracions de la història de Catalunya, una sèrie d'entrevistes a disset persones que durant uns quatre minuts expliquen com veuen el procés que viu Catalunya. Està enregistrat en català i castellà i als Estats Units s'oferirà subtitulat en anglès. Tots els personatges són gent anònima, amb l'excepció de Toni Albà.

Militar independentista

Quan Josep Maria Forn, director de Companys, procés a Catalunya i La piel quemada, va rebre l'encàrrec de fer un film biogràfic sobre Francesc Macià, d'entrada no ho veia clar, però aviat va descobrir les seves possibilitats dramàtiques. Abans de ser el primer president de la Generalitat republicana, l'Avi va fer una brillant carrera militar a l'exèrcit espanyol. “A Macià li passa com a l'apòstol sant Pau: els assalts militars a Cu-cut! i La veu de Catalunya el fan caure del cavall”, explicava el cineasta a aquest diari. El coronel Macià, títol que evoca el passat militar del personatge, traça l'itinerari ideològic i vital de l'Avi entre l'any dels assalts, el 1905, i el 14 d'abril del 1931, quan va proclamar l'estat català des del balcó de la Generalitat. Abel Folk interpreta Macià en una pel·lícula biogràfica que, per motius pressupostaris, se centra més en la faceta dramàtica que en el vessant èpic de la seva vida, que també el té.

Els seixanta en clau neorealista

La immigració i el turisme dels anys seixanta van canviar el país de dalt a baix. Josep Maria Forn va ser un dels primers cineastes a retratar l'impacte de l'arribada de mà d'obra des del sud i de turistes ociosos des del nord a La piel quemada (1967). Pel·lícula rodada en blanc i negre i inspirada en el neorealisme italià, va ser triada el 1995 pels crítics com la millor pel·lícula catalana del primer centenari del cinema. Entre els mèrits d'aquest retrat social hi ha el fet d'incloure alguns diàlegs en català, cosa que li va comportar problemes amb la censura. La pel·lícula narra les vivències d'un modest paleta que arriba a la Costa Brava per treballar a Lloret de Mar, on es relaciona amb una turista rica. Mentrestant, la dona i els fills viatgen des d'Andalusia per reunir-se amb ell. Forn diu que és la seva pel·lícula més viva, que més sovint s'ha projectat i emès per televisió. Creu que l'èxit es deu al fet que “s'enfrontava a la realitat, a diferència del cinema que es feia aleshores.”

Perquè ens vegin els americans

El documental Narracions de la història de Catalunya s'està acabant de muntar i s'estrenarà durant les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat. Es tracta d'un treball del documentalista nord-americà Joe Lambert, que ha entrevistat disset persones de Catalunya de tota mena i condició perquè expliquin com veuen i viuen el procés actual a Catalunya. A la foto, Toni Albà, pràcticament l'únic personatge públic de tots els entrevistats. Les entrevistes estan enregistrades en català i en castellà, en funció de l'idioma de l'interlocutor, i estan pensades per donar a conèixer als Estats Units l'especial situació que viu el nostre país. Nascut a Texas, Joe Lambert és un professional molt actiu i polifacètic dedicat a la creació artística i a la producció, i és professor, escriptor i director. Entre altres iniciatives, va fundar el Center for Digital Storytelling (San Francisco Digital Media Center), el 1994.

La metàfora dels castells

Documental d'Anna Mollet que analitza el moviment independentista dels darrers anys a Catalunya. Consta d'una sèrie d'entrevistes a personatges amb diverses sensibilitats respecte al sentiment independentista com ara Oriol Junqueras, Jordi Pujol, Muriel Casals, Anna Arqué, Gerard Quintana, Santiago Vidal, Isabel Clara-Simó, Pilar Rahola, Moisès Broggi, Germà Bel, Montserrat Carulla i Salvador Cardús. El documental pren el nom d'un tipus de castell mai aconseguit com a metàfora de la construcció nacional, pretén donar a conèixer els avantatges de la independència de Catalunya des de diversos punts de vista. El film vol reflectir el repte de superació que afronta l'independentisme, i utilitza els castells per fer-ho veure, ja que es tracta d'un camp on “força, unitat, destresa i treball en equip resulten imprescindibles”. Cal destacar la interpretació de Venim del nord, venim del sud, de Lluís Llach, a càrrec diversos intèrprets dels Països Catalans.

Retrat d'una època apassionant

Dirigida per Antoni Ribas, La ciutat cremada, estrenada el 1976, poc després de la mort de Franco, va ser tot un fenomen de públic en la seva estrena. El film arrenca l'any 1899, amb la derrota del bàndol espanyol a la guerra d'independència cubana, i evoca deu anys d'història catalana, fins a la Setmana Tràgica del 1909. Xavier Elorriaga i Ángela Molina encapçalen un ampli repartiment d'actors catalans. La pel·lícula se centra en la rica família Palau, per fer un retrat polític i social de l'època. Va tenir alguns problemes amb la censura, que tot just es ressituava en un estat democràtic. Aquest decidit esperit de reivindicació catalanista i de recuperació de la reprimida memòria històrica es va manifestar en el finançament del film, que es va poder dur a terme gràcies a aportacions individuals i inversors populars.

Modernitat enclaustrada

L'atzar ha fet coincidir la recent abdicació i coronació borbòniques amb l'estrena de Stella candente (Estel fugaç), el primer llargmetratge de ficció de Lluís Miñarro, que tracta precisament de la coronació, el breu regnat i l'abdicació forçada d'Amadeu de Savoia, rei d'Espanya entre el 1870 i el 1873. Productor de renom i cineasta de conviccions autorals indestructibles, Miñarro proposa un retrat molt personal, lluny de les convencions. Aborda la figura d'aquest enigmàtic monarca il·lustrat i liberal, que va intentar portar el progrés i la modernitat a un estat dominat per una elit depredadora que no volia que canviés absolutament res. Àlex Brendemühl encarna aquest jove rei tancat en un castell, d'idees noves i amant dels plaers, que lluita inútilment per imposar les seves idees. Miñarro ofereix una pel·lícula arriscada, un cant a la llibertat alhora fantasiós i reflexiu, que parla d'un temps amb paral·lelismes evidents amb la situació actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia