Compromís per Alaquàs no es refia del PSOE d'Elvira García
Hi ha dues lectures diametralment oposades del remat de la legislatura anterior i això distancia les posicions
El col·lectiu local de Compromís, que va tindre un regidor la passada legislatura, considera que les declaracions fetes a la premsa per la candidata a l'Alcaldia d'Alaquàs, Elvira García, en les que diu “La experiencia de la última legislatura en minoría ha demostrado que el PSPV-PSOE es un partido dialogante que sabe negociar y capaz de liderar consensos y sumar adhesiones a los proyectos municipales” no poden estar més lluny de la realitat.
Segons Consol Barberà, candidata a l'alcaldia per Compromís, la legislatura que ara ha acabat va començar amb un acord d'investidura que Compromís va negociar amb el PSOE i que li va donar l'alcaldia, basant-se en una sèrie de punts programàtics i organitzatius.
Aquest acord, diu Barberà, va ser incomplit per part dels socialistes entre altres motius per no realitzar l'auditoria abans dels pressupostos de 2012. Així, als pocs mesos, Compromís va trencar l'acord. Des d'eixe moment Elvira Garcia i el seu equip eliminaren la participació de tots els partits en la Comissió de Govern i durant tota la legislatura han dificultat la supervisió política i els diàleg entre els partits que formaven part del consistori.
Barberà afegeix que durant la legislatura els socialistes no han consensuat cap projecte, han dificultat l'obtenció d'informació sol·licitada per l'oposició i han arribat a amagar informació rellevant per a l'aprovació dels pressupostos municipals.
“I tot açò ho han fet —remarca Barberà— perquè han comptat amb el suport incondicional de dos trànsfugues del PP que els han votat a favor pràcticament tot allò que han presentat, per tant, no han estat en minoria”. Per a la responsable i representant de Compromís per Alaquàs, “des d'eixe moment el PSOE i Elvira Garcia al seu cap, van decidir que s'havia acabat el diàleg, el consens i la capacitat de sumar adhesions”.
Compromís per Alaquàs lamenta que la falsedat i les paraules buides de sentit dominen la política municipal: “perquè això no és el que la ciutadania ve reclamant”.
