Política

Mas-Colell diu que el govern complirà però “que paguin”

El conseller assumeix que haurà de complir les noves condicions imposades per rebre el FLA pendent, però exigeix celeritat per cobrar al ministeri

Els diners estan promesos des del maig

“Si volen que correm els cent metres lliures els correrem, però que paguin!”. Amb aquesta vehemència es va expressar ahir a TV3 el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en ser preguntat per les noves condicions polítiques imposades per al cobrament del FLA, que admetia que la Generalitat haurà de complir si vol que el Ministeri d'Hisenda pagui els deutes pendents amb els seus proveïdors, entre els quals hi ha les farmàcies. De fet, assegurava que el seu departament està ja “en contacte permanent” amb el ministeri, i que li està enviant totes les dades que reclama. “Si demanen que ens posem de genolls, ens posem de genolls”, il·lustrava.

Tant fonts de la conselleria com del ministeri confirmaven ahir que estan estudiant com es vehiculen “tècnicament” les condicions publicades al BOE, sobretot pel que fa referència a la connexió del registre comptable de la Generalitat amb el punt general d'entrada de factures electròniques de l'administració general de l'Estat. A més, la interventora general de la Generalitat, Mireia Vidal, també està redactant el certificat amb la informació sobre la situació economicofinancera de la Generalitat en la data del 31 d'octubre, que ha de presentar en un termini de deu dies hàbils des de dissabte passat. Ahir a la tarda, això sí, fonts d'Economia indicaven que encara no han rebut els formularis sobre el FLA extraordinari que l'Estat també li exigeix que ompli.

“Si tenen els diners, que deixin de crear inseguretat i descrèdit per a ells mateixos i que paguin”, insistia Mas-Colell, que deia que per la Generalitat “no quedarà”, i advertia que, si no ho fan, les institucions internacionals “començaran a dubtar” de la situació de les arques estatals. El conseller lamentava que “la línia oficial” fos que Espanya ha de tractar Catalunya com Europa tracta Grècia. “La diferència és que els catalans paguem molts impostos a Espanya i hi tenim dret a vot”, reflexionava el titular d'Economia, que acusava l'Estat de retenir els diners dels catalans, i d'haver creuat una “línia vermella” amb les últimes ordres de naturalesa purament política.

Mas-Colell també mostrava el seu enuig pel fet d'haver-se assabentat per la premsa que els 3.034 milions que estan pendents d'arribar pel mecanisme extraordinari ho faran dividits en deu terminis mensuals, el primer dels quals es podria cobrar avui mateix, segons el ministeri. De fet, segons Economia, la Generalitat espera els diners des del maig passat, quan, després d'haver-se tancat els comptes del 2014 amb un dèficit del 2,75% –que superava l'1% màxim fixat–, es va pactar amb els tècnics del ministeri, seguint la normativa per aquest any, que el FLA extraordinari sufragaria la diferència; és a dir, uns 2.600 milions, que amb els ajustos comptables han passat a 3.034.

En tot cas, només amb el sector farmacèutic el deute ja puja a més de 330 milions, segons denunciava ahir la Societat Espanyola de Farmàcia, per a qui els “impagaments continuats de la Generalitat són inadmissibles”. El president de la patronal Pimec, Josep Gonzàlez, va lamentar que “es barregi política i economia”, i va demanar als dos governs que desencallin ja la situació, perquè “qui paga els plats trencats són els que han de cobrar”.

LA XIFRA

47.084
famílies
que reben prestacions per habitatge podrien tenir-les en perill, ja que no figuren en les prioritats del FLA.

Vila avisa dels ajuts a l'habitatge

El conseller de Territori, Santi Vila, va alertar ahir que els programes socials d'habitatge no figuren a la llista de prioritats susceptibles de rebre recursos del FLA feta pública pel ministeri, una llista que, de fet, també servirà per al gros del finançament del model autonòmic que rep la Generalitat. L'exclusió afecta partides com ara les subvencions i prestacions per al pagament del lloguer, els ajuts als usuaris d'habitatges públics o els destinats a entitats que gestionen habitatges d'inclusió social. Són 47.084 famílies en total les que estan en perill de perdre l'habitatge si la Generalitat no disposa de prou recursos propis de tresoreria. El 2015, la conselleria ha destinat 85 milions a aquests ajuts. El govern ha demanat que s'incloguin a la llista, ja que, si no, haurà de demanar diners cas per cas al ministeri. En tot cas, Vila assegura que se'n continuarà fent càrrec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.