Successos

PEP CAPDEVILA

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL D’AGENTS RURALS DE CATALUNYA (ASPARC)

“La perillositat no està en l’actuació sinó en la persona que et trobes”

Els Agents Rurals no s’espolsen la temor. El crim d’Aspa compleix un any i els ensurts no cessen. Fa uns dies un furtiu va encanonar un vigilant forestal a Navarra. Volen més seguretat.

El doble crim d’ara fa un any a Aspa (Segrià) va generar un fort impacte social i va colpir el cos d’Agents Rurals. David Iglesias i Xavier Ribes van ser abatuts a sang freda per un caçador de 28 anys, Ismael Rodríguez, que fins i tot els va rematar quan ja eren a terra agonitzant i desarmats. En els dies posteriors al tiroteig es van multiplicar les veus que prometien més seguretat i millors condicions de treball per als Agents Rurals. Asparc és l’associació que representa els interessos professionals dels membres del cos. És veritat que els fets d’Aspa van marcar un punt d’inflexió?
Relativament. El principal canvi que hi va haver després d’aquells fets és que el departament va decidir que el procediment de treball antifurtivisme, previst per als casos de més risc, passava a aplicar-se a tots els procediments de caça. D’aquesta manera, els serveis es duen a terme amb tres agents en lloc de fer-se amb dos. A més, portem armilla antibales i arma llarga.
És suficient, el canvi?
No, perquè l’armilla és un element per protegir-nos d’un atac, ens cal un mitjà de defensa per poder reaccionar si ens ataquen. Es va constituir un comitè d’experts per avaluar la situació i per establir uns protocols, però el resultat encara no el sabem. Quan sapiguem quines són les conclusions d’aquesta comissió d’experts podrem fer una valoració més ajustada. El que fins ara se’ns ha transmès és la possibilitat que se’ns equipi amb una defensa extensible i unes manilles.
Els Agents Rurals van tenir-hi veu i vot, en aquesta comissió d’experts?
Estava integrada per Mossos d’Esquadra i per la guàrdia forestal francesa. També es va convocar personal del cos d’Agents Rurals que acumula molta experiència en actuacions antifurtivisme. Es tractava de definir què ens convé en base a les funcions que tenim encomanades i al tipus d’actuacions que portem a terme.
També s’havia de desencallar l’aprovació del reglament d’ús d’armes?
Sí, l’ha d’aprovar el govern però com que estem sota l’aplicació de l’article 155 i sense govern, no s’ha aprovat.
Els fets d’Aspa són de finals de gener i la Generalitat no va ser intervinguda fins nou mesos més tard.
Una part de la culpa la pot tenir el 155, però no tota. Tots sabem que l’administració és lenta però en aquest cas hi ha en joc la nostra seguretat i aquí s’havia d’haver actuat més ràpid. No sabem si ha faltat dotació pressupostària o què ha passat.
Fins i tot el president Puigdemont es va comprometre a treballar per incrementar les mesures de seguretat per al personal del cos.
Sí, però no s’ha complert. En el que sí que hem avançat és en la creació d’una direcció general del cos, que pot semblar molt bàsic però abans no hi era. És fonamental per definir una planificació i una estructura. Ho valorem molt positivament.
Hi ha hagut un descens evident en el nombre d’inspeccions de caça. Han passat de 15.400 el 2016 a 11.300 el 2017. Un 26% menys. Les causes?
Hi ha dues justificacions possibles. Just després dels fets d’Aspa les actuacions d’inspecció a caçadors van baixar en picat perquè el sentiment d’afectació que hi havia entre els companys del cos era molt gran. A més, també s’ha de tenir en compte que ara per fer aquestes inspeccions calen tres agents i no pas dos, com abans. Això vol dir que hi ha menys efectius disponibles perquè s’ha de destinar més personal a cada actuació. No hi ha cap nova promoció des del 2009. A més, de moment només disposem de 70 armilles antibales i ens les hem de repartir per compartir-les. En teoria cada agent hauria de tenir la seva armilla perquè és una eina més de treball, però de moment no les tenim. El darrer que sabem és que és possible que arribin totes les armilles dins un termini de dos mesos.
Els ho han assegurat?
No, no. Ningú ens ha assegurat res, ho sabem pel que ha sortit als mitjans. La situació és precària, ens hi hem acostumat.
Se les veuen amb caçadors, motoristes, boletaires, caminadors... Hi ha algun grup d’usuaris del bosc que sigui especialment conflictiu a l’hora de tractar-hi?
És relatiu, l’opinió que sempre he tingut és que la caça és una actuació més perillosa perquè d’entrada ja saps que aquella persona va armada. Ara bé, la perillositat no està en l’actuació sinó en la persona que et trobes a davant, sigui un caçador o algú que ha fet una foguera de restes vegetals. Hem rebut un curs de formació a l’Institut de Seguretat Pública i una de les coses que ens han ensenyat és que una arma de foc és perillosa però una arma blanca també ho és. El risc zero no existeix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.