Successos

Sospitosos lliures 6 anys després del crim contra Jordi Comas

El 2016 van ser detinguts una quinzena d’implicats en l’assassinat del president de la patronal gironina; alguns continuen pròfugs i els que van ser empresonats han sortit lliures i el judici no està fixat

Aquest nit es compleixen sis anys de l’assassinat de l’empresari hoteler Jordi Comas, president de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), asfixiat durant un assalt violent a casa seva a Platja d’Aro. El judici encara no ha estat fixat i els sospitosos de l’assalt mortal que van ser empresonats han anat obtenint la llibertat i dos continuen pròfugs i no s’ha pogut complir l’ordre de detenció. Són poques les perspectives que algú pagui penalment per la mort de l’hoteler. Carme Hospital, la vídua de Jordi Comas i que també va ser víctima de l’assalt, colpejada, lligada, emmordassada i obligada pels lladres a obrir la caixa forta, mostra la seva perplexitat, desesperació i impotència per com s’ha “desvirtuat” l’acusació contra els sospitosos després d’una investigació i un treball que qualifica d’exquisit i admirable per part de la policia, el fiscal Víctor Pillado i el seu lletrat, Carles Monguilod, que exerceix l’acusació. “Costa d’entendre que havent-los agafat, els hagin hagut de deixar anar i escapin de les mà de la justícia”, exclama Carme Hospital, que creu que Jordi Comas, que avui serà recordat en una missa a Platja d’Aro, es mereixeria que s’identifiqués amb noms i cognoms i amb certesa qui és el responsable directe de la seva mort. És a dir, quin dels tres encaputxats vestits de negre que van entrar a l’habitatge se li va abraonar al damunt mentre era al sofà i li va causar la mort. La investigació, a través de delacions d’alguns implicats, va establir que els homes que havien entrat a la casa de eren els germans Abdelaziz i Abdelah El Kalai, Mohamed Yassine, àlies Chelagmi, i probablement també Karim Soso. I l’autoria material de la mort l’atribuïen a Yassine, un home que vivia en una casa ocupada de Palafrugell que ocasionava continus problemes de seguretat, perquè algun dels implicats el va definir com prou “boig” per haver atacat mortalment la víctima. La possibilitat de posar nom de forma científica i concloent a l’agressor de Comas es va esvair quan els laboratoris van comunicar que no havia estat possible treure ADN de les mostres biològiques que els forenses van agafar de les ungles de Jordi Comas, que havia aconseguit esgarrapar l’agressor. La investigació també tenia ADN d’un dels homes que 18 dies abans, el 30 d’octubre del 2012, havien assaltat Jordi Comas quan entrava a casa seva. Comas va mossegar la mà d’un d’ells i li va fer sang abans que fugissin quan es va disparar l’alarma. Aquesta mostra d’ADN sí que ha estat comparada amb la de tots els implicats que han estat posats a disposició de la justícia i no ha coincidit amb cap d’ells. No s’han pogut fer anàlisis d’ADN amb Abdelah El Kalai ni tampoc amb Dennis Rrena, un altre dels sospitosos, perquè estan evadits. Carme Hospital, que ha estat un testimoni serè i excepcional, des d’un primer moment va assegurar que els assaltants eren àrabs per l’accent, però no ha pogut identificar els assaltants perquè anaven emmascarats i no els va veure la cara. La falta de proves materials ha propiciat que els homes que van ser arrestats i empresonats acabessin obtenint la llibertat per ordre de l’Audiència de Girona. El primer alliberat va ser Mohamed Yassine, el principal sospitós de la mort, que va sortir lliure el juny del 2016, ja que es va considerar que les proves que l’incriminaven no eren prou sòlides i se li va imposar l’obligació de presentar-se al jutjat un cop al mes. En sortir de la presó, Yassine, que mostrava símptomes clars de desequilibri mental, va ser ingressat en un centre psiquiàtric on els pèrits judicials l’havien de sotmetre a una avaluació per comprovar si era imputable. No ho van poder fer perquè, quan hi van anar, els responsables del centre l’havien donat d’alta i ja mai més se n’ha sabut res, tot i que el jutjat i els Mossos el tenen en recerca. L’han perdut. Es dona la paradoxa que abans de la seva detenció la Policía Nacional tenia a punt l’expulsió de Yassine al Marroc, però el jutjat la va frenar perquè l’estaven investigant per l’assassinat de Comas.

Darrere de Mohamed Yassine han anat quedant lliures altres implicats que havien estat empresonats, alguns d’ells després de ser arrestats a l’estranger i ser extradits. És el cas de Karim Soso, que va ser arrestat a Turquia i va quedar lliure després d’uns mesos de presó. O Abdelaziz El Kalai, que va ser entregat per les autoritats sueques i ara també està en llibertat. O Ahmet Kurti, que va ser arrestat a Alemanya. Fa uns mesos també va quedar en llibertat, després de pagar una fiança de 6.000 euros, Valentino Gjeloshi, un albanès amb un llarg currículum delictiu, especialista en robatoris silenciosos que, segons la investigació, va ser l’encarregat de facilitar l’obertura de la casa de Comas amb la tècnica del filaberquí. Els investigadors van trobar el rastre de Gjeloshi a partir d’una confidència que va rebre la Policía Nacional. El seu ADN i el d’Ahmet Kurti van ser detectats en unes burilles dins d’un cotxe trobat abandonat el gener del 2013 a l’Hospitalet, on també hi havia capses i algunes joies que Carme Hospital va identificar com a seves. A més, les càmeres del pub Michigan de Platja d’Aro van captar Kurti vigilant la zona, a pocs metres del domicili de l’hoteler. Aquests elements poden permetre vincular Gjeloshi i Kurti amb el robatori o com a receptadors, però difícilment se’ls podrà imputar la mort de l’empresari.

La instrucció de la causa, declarada complexa, es va prorrogar 18 mesos el juny del 2017; per tant s’ha de concloure el mes vinent, moment en què el jutjat hauria de fer el seu relat dels fets i el fiscal, redactar les conclusions.

L’empleat traïdor, els intents fallits i el rellotge robat

La investigació de l’assalt mortal a casa de Jordi Comas va seguir dues vies arran de delacions diferents: la que apuntava que els autors havien estat un grup de marroquins amb molts antecedents per robatoris al Baix Empordà, i la que assenyalava la banda d’albanesos liderats per Gjeloshi establerts a la zona de Barcelona però també amb antecedents d’assalts violents a l’Empordà. Hi ha indicis que assenyalen que els marroquins havien protagonitzat tres intents d’assalt a la casa de Comas. En el primer no van aconseguir entrar perquè es van trobar amb l’empleada domèstica. En el segon van coincidir amb l’home que cuidava la casa i habitava al pis de baix, i tampoc van aconseguir entrar. El tercer intent va ser el 30 d’octubre, quan van abordar Comas a l’entrada i van haver de fugir en saltar l’alarma. Finalment, per declaracions d’alguns del implicats, es va deduir que els dos grups havien establert una aliança per aconseguir el seu objectiu: els marroquins van contactar amb Gjeloshi, especialista a obrir portes sense fer fressa, perquè els esbotzés el pany i ells poguessin entrar quan la família ja fos a dins i haguessin desconnectat l’alarma. Cosa que van fer el 18 de novembre del 2012. Els tres intents fallits abans de consumar l’assalt demostren que els lladres tenien fixat el domicili de Comas com un objectiu irrenunciable. Per què? Els investigadors i Carme Hospital tenen el convenciment que el culpable, qui va enviar els lladres a la casa, va ser Raül Mayol, que havia estat empleat d’un dels restaurants de la família Comas i que coneixia la casa perquè havia ajudat en un trasllat d’estris. Carme Hospital té clar que Mayol és tan culpable de la mort de Jordi Comas com l’encaputxat que aquella nit el va asfixiar al sofà. “Ell els va enviar i hauria de seure a la banqueta al costat del que li va causar la mort”, conclou Hospital, que també lamenta que en aquests sis anys no s’hagi pogut esclarir qui es va endur el rellotge Rolex que duia Comas quan es va fer l’aixecament del cadàver i que havia desaparegut quan els forenses van començar a fer l’autòpsia a l’Institut de Medicina Legal a Girona. El robatori del rellotge és un cas inaudit, i en quin moment va desaparèixer és un misteri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.