Un jutjat gironí rep en un any 800 demandes contra Ryanair
Al mercantil hi van entrar el 2018 aquestes reclamacions provinents d’arreu de l’Estat i que van dirigides a la companyia aèria
Demanen que s’acceleri el nou jutjat de família
“Urgeix un nou edifici judicial a Santa Coloma de Farners”
L’elevat volum de feina continua sent una constant als òrgans judicials de les comarques gironines. Així es va evidenciar ahir en la presentació de la memòria de l’Audiència de Girona, referent al 2018. El seu president, Fernando Lacaba, va detallar que entre els jutjats que tenen “una sobrecàrrega important” hi ha el mercantil. El 2017 hi van entrar 864 assumptes i el 2018, 1.480. “Quin és el motiu d’aquest augment?”, va preguntar-se retòricament. La raó, segons va explicar Lacaba, és perquè 800 dels 1.480 casos corresponen a reclamacions que els ciutadans van formular contra Ryanair per “l’extraviament de maletes, cancel·lacions de vols, problemes amb els bitllets, etcètera”.
La xifra de 800 demandes és tan alta perquè “no tan sols inclou les interposades per usuaris que van arribar o marxar des de l’aeroport de Girona-Costa Brava, sinó també les d’aquelles persones que tenien el seu vol d’origen o de destí de Ryanair en qualsevol punt de l’Estat”. Com a curiositat, de fet, Lacaba va recordar que un dels recursos que havia vist a l’Audiència era d’un trajecte Lisboa-Saragossa.
El president va aclarir que Ryanair està “acceptant aquesta competència” a Girona: “Des de la multinacional no s’està dient que les reclamacions d’aquests usuaris vagin a parar a Irlanda, que és on la companyia té la seu social. A l’Estat espanyol, Ryanair té l’única oficina d’aquestes característiques a l’aeroport de Girona. I, quan el mercantil rep una demanda i requereix a l’aerolínia que es personi, des d’aquesta oficina no se’n desentenen, sinó que contesten i també compareixen al jutjat.”
Massa mobilitat
Una altra circumstància que no facilita la feina a l’administració de justícia és la important mobilitat dels jutges i magistrats. La rotació no és tan freqüent a la capital gironina, però sí a la resta de la demarcació, on fins a un 20% de les places estan cobertes amb jutgesses i jutges substituts. En moments puntuals, a més, aquest percentatge arriba al 30% i, temps enrere, era del 40%. “La tendència és que els jutges i magistrats acabin marxant a zones properes als seus llocs de procedència o bé a punts on la càrrega de treball és inferior. Les comarques gironines tenen un teixit industrial important i això genera que molts assumptes es judicialitzin”, va posar en relleu Lacaba, que afirma que no s’han trobat reticències a venir a Girona per motius de llengua ni tampoc ideològics.
A més d’aquests greuges, es va aprofitar ahir per donar a conèixer quines reclamacions s’inclouen a la memòria. Algunes són la creació d’una nova plaça de magistrat per a la secció primera de l’Audiència; un altre jutjat de primera instància a Girona per “evitar anar cap al col·lapse”, i que es faci realitat el jutjat 9 de Figueres.
Més agilitat
A l’Audiència hi ha dues seccions civils i dues de penals. Les penals tenen una càrrega de treball no tan feixuga com la que, en aquests moments, hi ha a les civils, i molt principalment la que es viu a la secció primera. Aquesta és la que porta els assumptes de matèria mercantil. El 2017 van entrar-hi 852 casos, mentre que el 2018 n’hi van arribar 1.344.
“Aquesta dada és significativa, ja que en aquesta secció de l’Audiència hi van a parar els recursos del jutjat de primera instància 3 de Girona, que du el tema de les clàusules sòl”, va dir Lacaba. És necessari, per tant, desencallar la secció i, per això, hi haurà un jutge o magistrat que hi estarà dedicat sis mesos a “full time”.
Pel què fa al jutjat de família, va passar d’ingressar 2.758 assumptes el 2017 a rebre’n 2.885 el 2018. “Ja fa anys que parlem que en aquest jutjat de família hi ha una càrrega important. Són casos molt delicats, que requereixen una solució ràpida”, va emfatitzar Lacaba. Va admetre, tot i així, que l’any passat va acabar demanant disculpes a ciutadans de Girona “perquè els afers de família no anaven bé”. “Ara potser estem avançant una mica més ràpid que abans, però no prou. Per mi és massa temps que unes mesures provisionals puguin tardar sis o set mesos a decretar-se, o bé que en una demanda de divorci pugui passar perfectament un any i mig abans no arribi la sentència del cas.”
Lacaba també va lamentar que el segon jutjat de família a Girona tardi 3 anys: es va crear l’octubre del 2017 i no començarà a funcionar fins al 30 de setembre del 2020. Per això, va aprofitar per demanar públicament al Departament de Justícia “una mica d’esforç” per tal que “es posi en marxa molt abans de la data prevista”.
LA FRASE
Funcionaris de reforç en diversos òrgans judicials
G.P
El jutjat mercantil de Girona disposa d’un reforç de 5 funcionaris, que es van sumar als 7 que ja tenia. Al de família també s’hi ha ampliat la plantilla amb tres de més i un segon secretari judicial; i es van destinar dos funcionaris nous al jutjat que s’ocupa de les clàusules sòl. D’altra banda, als jutjats d’instrucció de la capital gironina hi va haver un increment del 10,29%: hi van entrar 11.303 assumptes el 2017 i 12.466 el 2018. En canvi, la situació va ser a la inversa als penals, on s’hi va produir una davallada del 8% dels casos.
En la diagnosi, Fernando Lacaba va destacar que el jutjat de menors de Girona “té una càrrega molt normalitzada” i que hi ha hagut una reducció de l’11,65% del gruix d’afers. Els jutjats socials de Girona també van rebre un 9,75% menys de demandes. En aquest cas, Lacaba va esmentar que “té un motiu”: “De jutjats socials n’hi ha 3 a Girona i 1 a Figueres, en el qual hi havia una entrada menor d’assumptes que en els altres. Es va fer un nou repartiment per compensar, i tots els casos socials de Figueres, Olot, Puigcerdà i Ripoll van ara a Figueres.”
Entre els tres jutjats contenciosos administratius de Girona hi va haver una pujada d’un 8%; mentre que el nombre de casos que van arribar al jutjat de violència sobre la dona de Girona van disminuir un 20% entre el 2017 i el 2018 (n’hi van arribar 1.332 i 1.145, respectivament). Paral·lelament, Lacaba va repassar l’activitat dels partits judicials que estan fora de la ciutat de Girona: el 2018, van anar a parar 16.103 afers nous entre els 11 òrgans judicials que té Figueres; 9.041 als 6 jutjats de Blanes; 7.071 als 4 de Santa Coloma de Farners; 6.276 als 4 de la Bisbal; 4.628 als 3 de Sant Feliu de Guíxols; 3.202 als 2 d’Olot; 1.514 al jutjat únic de Puigcerdà; i 1.306 al de Ripoll.
