Un advocat de Girona ha estat a presó sospitós de liderar un grup criminal
Albert Aubó és considerat una peça clau d'una trama que falsificava xecs de companyies d'assegurança i els feia anar a cobrar a pobres de necessitat
Albert Aubó Torrecilla, un advocat de Girona que s'anuncia com a especialista en assegurances i trànsit, ha estat 40 dies a la presó i continua imputat per un delicte continuat d'estafa, un delicte de falsificació de document mercantil i un altre de pertinença a organització criminal. El jutjat número 14 de Barcelona és el que el va fer empresonar en considerar-lo un puntal clau d'una trama complexa que falsificava xecs destinats a cobraments d'indemnitzacions de companyies d'assegurança i els feia anar a cobrar a persones que tenien molta necessitat, que feien de pantalla dels estafadors i eren els que acabaven donant la cara i havien d'assumir
el deute en cas que l'entitat emissora descobrís el frau.
Amagar proves
El jutjat va decretar la presó d'Aubó al mes de juliol i el va mantenir empresonat durant 40 dies, fins que va considerar que s'havia extingit el risc que el lletrat pogués amagar proves, amenaçar testimonis o malbaratar la investigació, que s'ha mantingut sota secret de sumari fins a la setmana passada. Segons la investigació, Aubó era una peça de la cúspide d'una trama perfectament estructurada que liderava José Manuel Gómez Fernández, àlies Jose, i que incloïa també com a capitostos Tatiana Luisi Caussa, àlies Tati, companya de Gómez Fernández, que aportava les seves habilitats com a dissenyadora professional per polir les falsificacions, i Manuel Hernández Sorroche, àlies Tato, cuiner resident a Palamós, que feia les tasques d'impressor.
Segons el jutjat, el paper que assumia Albert Aubó consistia a facilitar a Jose còpies de xecs que ell, com a professional del ram, rebia directament de les asseguradores un cop els clients li ho havien autoritzat en haver-li fet poders. Aubó era l'encarregat de facilitar les dades perquè després el falsificador s'ocupés de la fabricació dels xecs.
A partir d'aquest primer grup de falsificació dels xecs l'organització tenia un grup especialitzat en l'ingrés i cobrament de xecs que estava subdividit en dos subgrups diferents de manera que la complexitat fes més difícil arribar a identificar els capitostos de la xarxa.
Més risc, menys benefici
Hi havia els passadors de nivell 1 o intermediaris, els passadors de nivell 2 i finalment les anomenades “mules”, que les captaven entre persones que tenen molta necessitat econòmica i que eren les persones que menys benefici en treien i les que més s'exposaven, ja que havien d'utilitzar les seves dades reals per obrir un compte on havien d'ingressar els xecs i després treure els diners al més aviat possible i entregar-los als passadors, que els esperaven i els controlaven a pocs metres de l'oficina. El fet que hi hagués dos nivells de passadors servia perquè les “mules” no sabessin a quines mans havien acabat els diners. De manera que quan el banc deia a la “mula” que el xec que havia ingressat era fals, ja havia perdut el contacte amb el passador i ja no sabia on trobar els diners per retornar-los i havia d'assumir el deute amb el banc si li ho reclamava.
Percentatges
Segons van concloure els investigadors la trama tenia establerts uns percentatges per a cadascun dels seus membres. En principi el falsificador es quedava entre un 60 i un 70% de cada xec que aconseguien cobrar i el “passador” es quedava entre el 30 i el 40 i d'aquest percentatge que li corresponia decidia quina quantitat donava a la “mula”, que era mínima per comparació als altres.
LA XIFRA
LA XIFRA
86 xecs falsos per valor de 2.919.163 euros
La investigació judicial va permetre comissar a la trama 86 xecs falsificats per un valor total de 2.919.163 euros, 1.446.841 euros dels quals els van aconseguir cobrar, mentre que els restants, 1.472.321 euros, corresponien a xecs que no van cobrar, ja que les oficines bancàries on els van presentar per ingressar van detectar irregularitats.
Pel que fa a l'advocat Albert Aubó, la investigació ha trobat proves que va intervenir directament en l'elaboració de 35 dels xecs falsificats amb els quals la trama va aconseguir cobrar, a través del sistema de “mules”, un total de 565.366 euros. Per exemple, la companyia Liberty va denunciar el 2013 que els havien falsificat i cobrat dos xecs amb un número de sinistre que es correspon amb un en què va intervenir Aubó com a apoderat dels perjudicats i que va cobrar en nom dels afectats. Un dels xecs era de 28.694 euros i l'altre, de 25.754. Dotze xecs falsificats més corresponien a la companyia Fiatc i tots tenien un valor que oscil·lava entre els 17.000 i els 44.000 euros. De la companyia asseguradora Allianz Albert Aubó va intervenir, sempre segons les dades de què disposa el jutjat, en la falsificació de catorze txecs, que van ser cobrats en diferents dates al llarg de l'any 2013. Tot i que la trama disposava d'un gran contingent de “mules” per anar a buscar els xecs, alguns d'ells repetien les operacions d'anar a cobrar diversos cops. També s'ha comprovat que en alguna ocasió les “mules” actuaven sota amenaces de causar danys a les seves famílies si no aconseguien cobrar els diners.
A l'estadi dels passadors hi havia quatre grups i es distribuïen les seves àrees d'actuació, ja que mentre alguns se centraven a cobrar els xecs en bancs de Catalunya, com ara a Barcelona i Martorell, d'altres s'ocupaven de fer-ho en entitats bancàries de Madrid o Marbella.
