CASA TEIXIDOR. TORELLÓ. OSONA

Trobava una fotografia del JOAN ARTIGUES I CARBONELL ( Vilanova i la Geltrú 1894 - Barcelona 1953). Façana de la casa Teixidor a la plaça de Mossèn Fortià Solà de Torelló 

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/59828/Facana+de+la+casa+Teixidor+a+la+placa+de+Mossen+Fortia+Sola+de+Torello?fbclid=IwAR1buIQw8MTxmGOYExXKMvAtd8Aa1VSawueaoMVkPt7U-H65Vyxar84oeyk_aem_AX_ttsZj6axcLMzA2ZQX2-KU2SwJVh-LXEQtUx2374q0CxejGuIMYvjRt0JNXI2ICPef_lmmZu6aNBuIQ0mhQ5Q3

https://www.fotografiacatalunya.cat/ca/cataleg/imatges/5c584433565da7063e8cbd2d

Existeix encara:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43857

La retratava  l’any 1918, el Josep Salvany Blanch

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5348/rec/2

També els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1411/rec/2

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2851/rec/3

L’ Enric Fontvila Batalla repetia la fotografia  l’any 2021

 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:163_Casa_Teixid%C3%B3,_pl._Moss%C3%A8n_Forti%C3%A0_Sol%C3%A0_5_(Torell%C3%B3).jpg

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

PONT PENJANT D'AMPOSTA MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

 Veníem de l’Aldea, el traçat de la ‘nova carretera N-340’ ha convertir aquella població en un desert, i provocat conseqüentment el tancament de la major part d’establiments de restauració.

Retratava al Josep Olivé Escarrè  ( Sant Llorenç Savall, 2 de mig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de mig de 2019 ) davant d’aquesta ‘típica’ estructura del pont penjant, amb dos grans blocs-pilars verticals de pedra situats a banda i banda del riu, d'una alçada de 24 metres, que serveixen tant per aixecar i llançar el cables que composen la catenària com per a punt de suport de la superfície del pont pròpiament dita (d'uns 130 metres de llum).

La descripció tècnica ens diu que hi ha dos tipus fonamentals de cables: els que formen la catenària, que surten d'un punt situat a 30 metres dins el terreny ferm, i en número de 10 per costat s'aixequen cap als pilars per a construir la gran corba, deixant-ne dos a la part superior de les masses tectòniques, punt de partida també dels sis tirants progressivament inclinats pel primer tram del pont; i els cables perpendiculars que fan la funció de tirants per a la major part central del pont. La superfície del pont té una amplada d'uns 8-10 metres i presenta la calçada per vehicles (un carril per sentit), a més de dues vies lateral per als vianants. Els grans blocs pilars de pedra presenten tres registres d'alçada: l'inferior, des de la vora dl riu fins a la via circulatòria, amb una arcada de mig punt; el segon amb una arcada quasi el•líptica i apuntada, amb una notable clau central; i el tercer, amb els coronaments superiors, amb tres obertures centrals amb l'escut reial al damunt i flanquejades per dues quasi torres. Estructura d'arc triomfal. Aparell molt regular.

Fou construït per iniciativa del consistori municipal dirigit pel batlle Joan Palau i Miralles (Gandesa, 1867 - Tarragona, 1936), amb l'objecte de solucionar el problema de comunicacions vials originat per la trajectòria del riu Ebre, el qual es sortejava per mitjà de barques. Es va presentar un primer projecte l'abril de 1907, obra de l'enginyer industrial Josep Mª Pagès, que fou rebutjat.

L’autor fou l’enginyer de camins, canals i ports, José Eugenio Ribera (Lisboa, 1864 —Madrid, 1936).

El 27 de maig de 1914 foren adjudicades les obres a la Sociedad de Construcciones Hidráulicas y Civiles. La primera pedra es col•locà el 15 d'agost de 1915. Per les característiques del terreny i la profunditat del riu es va decidir la construcció d'un pont penjant. Fou el primer pont penjant d’Europa construït amb formigó armat, i el segon del món, darrera del pont de Brooklyn de Nova York.

L'any 1921, el retratava el Josep Salvany Blanch 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6487/rec/7

Destruït l’any 1938, fou reconstruït en el període 1939-41 per l'enginyer Demetrio Ullastres Astudillo ( 1907- Madrid, 1997 ) a càrrec de la Bilbaína de Cables, S.A.

L’any 1957 es realitzen obres de reforçament, consistents en l'adició de 30.000 kg de ferro, elevant el nombre de cables suspensors a vuit.

1975-1977, i 2007-2009, obres de reparació i reforç.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,  la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

Ens costava trobar un lloc per dinar a la capital del Montsià.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU - MARE DÉU DE DALT – O DEL CALVARI. BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

 Retratava de lluny l’església DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU - MARE DÉU DE DALT – O DEL CALVARI, ubicada al barri del Calvari de Benifallet, a la part alta del nucli urbà. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular sense absis, realitzat amb carreus de pedra de mida regular i coberta a doble vessant. La porta principal i original del temple és feta en arc de mig punt perfectament adovellat. Damunt seu, una mica desplaçat, es troba el campanar en forma d'espadanya d'un sol ull. Una segona porta, oberta posteriorment a la construcció de l'edifici (el 1861 segons placa indicativa), es troba situada al carrer de l'Ermita, i com es trobava tancada el dia de la nostra visita, no podíem accedir a l’església.

Llegia que a l'interior de l'edifici, cobert amb volta apuntada, podem gaudir de la imatge de la Mare de Déu de Dalt, patrona de Benifallet situada al presbiteri. Al peus de l'església hi ha el cor cobert amb sostre de cassetons. Obertes al gruix de la paret els Pinyol tenien les seves sepultures en els segles XIII i XIV. Actualment només es distingeixen les primitives armes heràldiques de la família amb les inscripcions llatines. Es conserven pintures al fresc relacionades amb l'època de construcció de l'església. destaca el calvari on hi ha petites capelletes que representen la vida de Nostre Senyor.

https://www.fotografiescatalunya.cat/benifallet/

Entenem totes les polítiques de ‘seguretat’ que s’apliquen arreu i que en la seva major part, només serveixen per complicar l’existència de les persones que no tenen cap intenció de delinquir; feu-vos però una reflexió, avui els bancs us envien als caixers automàtics i es queixen de la ‘desafecció’ dels clients/ciutadans, l’església catòlica té habitualment tancats els seus centres de culte – amb l’excepció dels que tenen interès turístic, i on cal pagar una entrada-, la jerarquia és queixa també de la ‘desafecció’ dels fidels/ciutadans; recordeu aquells dies en que a les caixes hi havia persones a les finestretes que no sols t’atenien sinó que s’interessaven per les activitats, la família, ... , i dels temples oberts a tothora on s’hi podia entrar sempre que necessitaves un moment de recolliment i/o de pregaria ?. No hi ha ‘desafecció’ , sinó DESATENCIÓ, tant als bancs com als temples.

Esperem que el Senyor posi remei a una cosa i altra.

 L’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven, español, retratava l’any 1935, Carrer de la capella de Benifallet

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7547/rec/4

https://www.fotografiescatalunya.cat/benifallet/
http://www.elpuntavui.cat/article/7995-la-joia-de-benifallet.html

https://ipcite.cat/recursos-documentals/3319

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ESGLÉSIA D’ARAVELL, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. MONTFERRER I CASTELLBÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, repetia la fotografia que feia l’any 1983 , A. Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, i llicenciat en història medieval, notari gràfic de l’Urgell sobirà, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-daravell-montferrer-i-castellbo

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15585

L'església de Sant Esteve d'Aravell és un temple d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a nord i amb l'interior profundament reformat l'any 2002, segons el model d'un saló barroc. Un trebol horitzontal, delimitat per un fris motllurat de guix separa aquesta de la coberta. D'altra banda, al llarg de la nau hi ha sis pilastres motllurades de secció rectangular, tres a cada mura de la nau, coronades per capitells compostos sobredaurats, i erigits sobre peanyes de forma prismàtica i cos totalment llis. Aquests elements, en aquest cas més ornamentals que estructurals, es repeteixen també a la capçalera del temple, on se n'erigeixen dos més.

 

L'àmbit presbiteral de l'església està sobreelevat en relació a la resta de la nau, des de la qual s'hi accedeix a través de dos graons que n'abasten tota la seva amplària. Des d'aquest punt es pot accedir a la sagristia, que és una estança de planta quadrangular adossada al mur de llevant de l'església. Als peus de la nau hi ha el cor en alt, descentrat cap al costat de llevant a causa de l'ocupació del costat de ponent per la base de la torre del campanar. Campanar i cor tenen els seus accessos a través de dues portes de format rectangular que flanquegen la porta principal d'accés al temple. Aquestes dues portes, així com la de la sagristia estan contornejades per motllures de guix.

 

L'interior de la nau, que està arrebossat i alterna un color groc viu dels murs amb el blanc de les pilastres i els elements motllurats, està il·luminada per un ull de bou circular que s'obre a la façana sud, a l'alçada del cor. D'altra banda, al mur de l'altar major i flanquejada per les dues pilastres d'aquest àmbit, hi ha una falsa obertura de forma ovoide, tapiada per la part del darrera, que està contornejada novament per motllures en forma de plecs i tornapuntes, amb aplicació de daurats, i que presenta a l'ull centra uns vitralls contemporanis amb la imatge d'un orant agenollat davant la imatge del Crist crucificat.

 

Externament, el temple és un edifici amb molt poques obertures, coberta amb llosat de doble vessant. L'accés a l'interior es troba a la façana meridional, amb una porta centrada en l'eix de simetria de la nau, en arc de mig punt contornejada per una motllura simple, arrebossada, de secció rectangular. Corona aquesta porta un ull de bou circular, també motllurat amb una motllura del mateix estil que la porta d'accés. La rotunda volumetria de la nau es troba matisada per l'existència de la sagristia, un mòdul de planta quadrangular adossat a l'angle nord-oriental del conjunt i, sobretot, per un campanar de torre que s'alça des de l'angle sud-occidental de l'església. Aquest campanar és de secció quadrangular, presenta algunes espitlleres i quatre obertures en arc de mig punt al pis superior, obertes als quatre vents. Corona el conjunt una coberta de llosa piramidal, amb ràfec. El parament de l'església és força irregular; en un passat l'exterior estigué recoberta per una capa de morter de calç. En la darrera campanya de restauració es va aplicar ciment a la façana sud per rejuntar esquerdes i homogeneïtzar.

Quan al topònim, Aravell, AREAM VËTEREM, 'l'era antiga, la vella plana de conreu'

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3318

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com , la manca de sacerdots, i l’excés de delinqüents , han provocat llevat dels horaris de culte, el tancament de les esglésies catòliques.

 Que  el protomàrtir Sant Esteve  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ESGLÉSIA DE TORREBESSES, ADVOCADA A SANT SALVADOR . EL SEGRIÀ. LLEIDA

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1920, vista de l' església romànica de Sant Salvador a Torrebesses, municipi del Segrià, al sector lligat tradicionalment a les Garrigues, a la vall mitjana de la riera de Juncosa (o vall Major), que davalla de serra de la Llena.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6027/rec/11

https://www.torrebesses.cat/guia/directori/esglesia-de-sant-salvador

Patrimoni Gencat en diu ; un edifici d'una nau i absis semicircular, cobert amb volta de canó apuntada. La façana de ponent té l'accés elevat a causa d'haver-se rebaixat el terreny circumdant. Destaca la porta de la façana del segle XIV, formada per un arc de mig punt amb tres arquivoltes -una d'elles motllurada en punta de diamant-, sostingudes per tres columnes de fust llis a banda i banda de la porta. Aquestes columnes sustenten uns capitells amb decoració vegetal que es repeteix al brancal formant un fris continu. La porta de fusta podria ser de l'època. Al seu damunt hi ha un estret finestral i el campanar d'espadanya. Als segles XIV-XV li foren adossades algunes capelles laterals gòtiques.

 L'element més notable del conjunt és, amb tot, el retaule de pedra de Sant Joan Baptista, obra de la segona meitat del segle XIV, que es conserva a la capella, també gòtica, de la mateixa advocació.

 El grup escultòric s'ordena a partir de la imatge del sant titular, disposat damunt d'una peanya i sota un dosser amb pinacle, que té a banda i banda dos carrers dividits en un parell de registres. Aquests contenen quatre escenes de la vida del sant (predicació, baptisme de Crist, degollació i sepeli del sant), flanquejades per efígies d'àngels i sants que, damunt de peanyes i dossers, ressegueixen els intersticis. Finalment, una predel·la amb el Crist de Dolor entre la Mare de Déu i Sant Joan i un apostolat en què una santa substitueix l'Evangelista, fa de basament a tot el conjunt. L'autoria d'aquest retaule, que ha estat atribuïda sense gaire fonament a l'escultor Jordi de Déu, és desconeguda. Amb tot, cal situar-lo dins l'estela de l'anomenada "Escola de Lleida", derivada del taller de Jaume Cascalls, tot i que el retaule de Torrebesses s'allunya de les fórmules més repetitives d'aquesta escola i dificulta, per això mateix, la seva classificació.

Darrera de l’ altar major hi ha la imatge del patró del poble, Sant Salvador, realitzada per l’ escultor lleidatà Víctor Manuel  Pallarès Caballé ( Amposta, 1939 + ? )

 Que Sant Salvador, Sant Joan Baptista  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis ,  pagesos, ramaders, pescadors ,...,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE BELL-LLOC. PALAMÓS. L'EMPORDÀ JUSSÀ.

 M’explicava la Maria de Sant Joan de Palamós, en relació al Santuari de la Marededéu, mal dita de Santa Maria de Bell-lloc, per influència de la llengua castellana ,  algunes anècdotes relatives a mossèn Josep Plaja i Mateu ( 1930 + 2007) , rector de la parròquia de Sant Mateu de Vall-llobrega, i lluitador fins al darrer alè, per la recuperació de l’accés i la recuperació del culte, en el ‘seu’ santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, del que en va ser en vida ànima veritable.

L'ermita es troba documentada al segle XIII quan Pere Castellnou, senyor del castell de Vilarromà, l'esmenta com a capella del castell Sant Josep Oriol per rebre ordres majors obtingué un benifet en aquesta església (1675).

L'església actual fou construïda al segle XVIII i s'acabà l'any 1758.

Els frescos són de Francesc Viladesall (1868).

El 9 de juliol de 1869, per la desamortització, és venuda en subhasta a Josep Molla.

L'any 1909, després de canonitzar al barceloní Sant Josep Oriol, s'inaugura una altra vegada el culte.

L'agost del 36 en ocasió del genocidi contra Catalunya, les imatges foren destruïdes.

L'any 1943, amb una nova imatge, s'instauren els aplecs del 8 de setembre.

Bell-lloc, i les persones que tenen devoció en aquesta advocació de la Mare de Déu, han patit les conseqüències d’aquella desamortització estulta i àdhuc criminal, que posava en mans privades, propietats eclesiàstiques aixecades i mantingudes tradicionalment pel poble.

El bisbat ha declarat Bell-lloc de culte públic.

L'ajuntament reclama també l'església com a patrimoni municipal.

L'ermita de Bell-Lloc i el Mas del Vent, també del segle XVIII, han estat molt reformades en els últims anys.

Després de romandre inaccessibles i tancada al culte, durant mes de vint anys, l’any 1992 es va tornar obrir el públic. No hi ha peró un accés ‘regular’ , que es redueix bàsicament a l’aplec de la mare de Deu de Setembre.

La descripció tècnica ens explica : Capella d'una nau amb capçalera carrada, coberta amb volta de 4 trams d'arestes.

Darrera de l'altar hi ha un altell al que s'hi accedeix per dues escales, una a cada costat, on hi ha la imatge de la Verge.

.Foto cedida por Salvador Fornós.

 A les 16 arestes hi ha pintats uns frescos i la resta de la superfície està emblanquinada. La façana té una porta allindada (llinda amb data de 1758) sobre la qual hi ha un rosetó. La cobert és a dues vessants amb un campanar d'espadanya. Els murs estan emblanquinats, a excepció els angles i el marcs de les obertures que són de pedra ben escairada.

El costat dret de l'edifici s'allarga amb les dependències, antigament destinades a l'hostatge dels peregrins.

https://relatsencatala.cat/relat/el-calvari-de-santa-maria-de-bell-lloc-palamos-lempordanet-girona-catalunya/1059954

Ens agradarà afegir un exemplar dels Goigs a llaor de Nostra Senyora de Bell-lloc , sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/goigs-la-mare-de-deu-de-bell-lloc.html

 Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CA N’USTRELL. SABADELL.

 

Els fotògrafs del Fons Estiu de la masia Catalana feien una minsa feina a Sabadell, o , i això  és força probable,  la dictadura franquista destruïa les fonts gràfiques i fotogràfiques relatives a Sabadell.  

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Sabadell

El Josep Salvany Blanch, en feia més imatges, no però d'aquesta masia.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/sabadell

https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1ZwY5YnxS9mIG0WagmP8uOyzd8aY&hl=en_US&ll=41.58093351267881%2C2.0690938137215964&z=19

M’aturava al voral per retratar el tros visible de Ca n'Ustrell,  situada a la carretera de Matadepera, apareix  esmentada al segle XIV , quan era propietari Guillem d'Uyastrel, que per voluntat del rei Pere II el Gran, fou ordenat lloctinent del batlle reial de Terrassa.

Al segle XV  es parla d'Uyestrel, al XVI d'Ullestrell i al XVIII d'Ullastrell.

Al segle XVI en tenia la possessió Pere d'Ullestrell, pagès de Sant Julià d'Altura

 Ullastre, Arbust o petit arbre de la família de les oleàcies (Olea europaea, var sylvestris), de branques espinescents, fulles lanceolades i coriàcies, flors blanques, en raïms axil·lars, i fruits en drupa.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27834

L’Antoni Grifol en publicava una fotografia. Ens agradarà tenir més dades d'aquest fotograf a l'email castellardiari@gmail.com 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Torre_de_Ca_N%27Ustrell-1649.jpg

Sabadell no disposa d’un Catàleg de masies en línia, tampoc d’un Catàleg de Patrimoni.  

https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Masies_de_Sabadell