Administracions

Joan Perich i la caminada Isabel Vilà, premis Gavarres

El consorci que gestiona el massís atorga el 31è premi Joan Xirgo al radiofonista i investigador, i el 25è Cirera d’Arboç a la recuperació de la ruta que la sindicalista va fer de Llagostera a la Bisbal, el 1869 per auxiliar els ferits en el Foc de la Bisbal

El radiofonista Joan Perich va rebre ahir el 31è premi Joan Xirgo, per un treball de recerca que explora els costums i la vida quotidiana dels darrers pobladors del massís de les Gavarres, a partir dels articles que entre el 1964 i el 1974 publicava a Los Sitios Mariano Oliver, en una columna dominical escrita en català amb el pseudònim de Pugnau. El Recull Pugnau, que ara recupera Perich, rescata detalls, dades i testimonis que el periodista havia relatat amb gran precisió. És el segon premi de recerca de Perich, que el 2018 també va guanyar el local de la Fundació Jordi Comas a Castell-Platja d’Aro, amb la reconstrucció de la història de l’emissora clandestina Radio Mi Amigo, i el seu impacte en l’atracció del turisme europeu.

El guardó és un dels premis Gavarres, que el consorci que custodia el massís va lliurar ahir, en l’acte anual que es va celebrar aquest cop al pavelló de Mont-ras. El 25è premi Cirera d’Arboç, que reconeix les iniciatives que reivindiquen l’espai, ha estat aquest cop repartit entre les diverses entitats que van recuperar, l’any 2000, la caminada que la sindicalista i infermera Isabel Vilà va fer el 1869, entre Llagostera –on aleshores residia– i la Bisbal, per atendre els ferits en l’alçament republicà del 6 d’octubre d’aquell any, l’anomenat Foc de la Bisbal. El guardó és compartit pel grup excursionista Bell Matí de Llagostera, la Colla Cassanenca i el Grup de Dones de la Bisbal. I el periodista llagosterenc Joan Ventura va desitjar que en pròximes edicions impliquin més gent de Calonge i la Bisbal, a més de recordar que la iniciativa va partir de Francesc Ferrer i Gironès i la seva dona, Montserrat Pumarola.

El president del consorci, Pau Presas, va destacar que “els premis són un moment de trobada anual que, juntament amb l’aplec de Sant Cebrià dels Alls, uneix totes aquelles persones, entitats i institucions que s’estimen les Gavarres”.En l’acte també es va presentar el llibre Aprendre de l’arquitectura anònima: les Gavarres, d’Oriol Granyer, tècnic del Consorci de les Gavarres, i Olga Muñoz, arquitecta i coordinadora de l’Associació Greta. Amb aquesta publicació, veu la llum el treball de camp realitzat entre el 2018 i el 2019 sobre els masos i les cases de poble seleccionats pel fet de conservar bona part de la construcció original, i recollir i conèixer la tradició arquitectònica local.Durant la gala dels premis també es van donar a conèixer els resultats del projecte de recerca premiat l’any passat amb el 30è premi Joan Xirgo, Estudi de la distribució, l’hàbitat i l’estatus de conservació del lludrió llistat (Chalcides striatus) i altres rèptils rars a les Gavarres, a càrrec dels autors, Eudald Pujol i Oriol Baena, membres de la Societat Catalana d’Herpetologia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El web de l’Àrea privada ciutadana de la Generalitat, ara més senzilla i amb més serveis per a les persones

Olot

La pressió veïnal fa reestudiar la urbanització de Montolivet

Olot

Nomenen Joaquim Mundet i Creus, fill predilecte de Cassà de la Selva

CASSÀ DE LA SELVA
salut

La primera fase del futur parc sanitari Joan XXIII s’enllestirà aquest trimestre

tarragona

El CAFGi veu inviable l’aplicació del decret d’obertura de piscines

GIRONA

L’Antic Hospital de Sant Jaume de Mataró reubicarà els nous interns a altres centres

mataró
LA CRÒNICA

Terricabras, patrimoni polifacètic

El 2028 s’enderrocarà l’edifici Venus de la Mina

Sant Adrià de Besòs

Campanya per omplir les motxilles d’infants vulnerables que van de colònies

Barcelona