La crisi ha generat una resposta de la ciutadania caracteritzada per l'augment de la solidaritat entre les persones i la creació de moviments en defensa dels drets socials. La societat ha pres consciència del seu poder transformador i s'ha organitzat en entorns col·laboratius i de participació per crear una realitat més justa i allunyada dels efectes de la crisi. L'investigador nord-americà John Seely Brown, que ha teoritzat àmpliament sobre aquest fenomen, afirma que estem evolucionant des de “penso i després existeixo” a “participo, per tant, existeixo”. Les persones volen ser protagonistes d'un canvi social. I una de les formes més efectives de participació i transformació social és el voluntariat. Les entitats que treballen amb el voluntariat, com Càritas –que té més de 2.500 voluntaris a la demarcació de Girona–, es bolquen en la defensa dels drets socials, especialment de les persones més vulnerables. Les persones viuen el voluntariat com una forma de vida, una opció de participació social basada en la solidaritat. Fran Quirós, responsable de voluntariat de Càritas, assegura que “el voluntariat en tota la seva amplitud i opcions és la màquina que mou el món, una autèntica revolució transformadora, perquè és la forma d'amor més gran que podem experimentar”.

A Càritas considerem el voluntariat com l'expressió col·lectiva més important de solidaritat, i el fomentem com a eina transformacional. Cal, però, un voluntariat responsable, que tingui un compromís amb ell mateix, amb les entitats, amb la societat i, especialment, amb la persona a qui acompanya, que mira a l'altre als ulls, que l'acull i el respecta, que l'ajuda sense minimitzar tot el que l'altre és capaç d'aconseguir per ell mateix. El voluntariat ha de fer que la persona se senti valorada, escoltada i estimada, algunes vegades s'ha de ser conscient que algunes persones només tenen aquest recurs. Ha de tenir capacitat per dedicar temps a la persona, compartir moments de trobada i fer l'esforç de posar-se al lloc de l'altre.