Roses projecta la mobilitat futura d’accés a les cales
Afronten globalment l’adequació a l’entorn d’onze pàrquings dins del Parc Natural del Cap de Creus
Es vol lluitar contra la massificació i el descontrol a la zona
L’objectiu primer és que arran de mar no hi hagi vehicles aparcats
Roses projecta ara la mobilitat futura en l’accés a les cales del municipi, situades, totes, en ple Parc Natural del Cap de Creus. Ho fa amb un reordenament i una millora dels espais destinats a acollir vehicles i amb previsions sobre l’accés controlat a l’espai. El caos que va viure la zona l’estiu del 2020 va esperonar el govern municipal a afrontar d’una vegada un projecte global que ja està en marxa, del qual han de sortir fins a onze aparcaments per a vehicles dins l’espai acotat i protegit, de manera que l’accés esdevingui ordenat, controlat i limitat.
El punt de partida del projecte és l’estudi tècnic aprovat el setembre de l’any passat en junta de govern local. El document marca les directrius generals per definir un nou sistema de mobilitat i millorar la integració de la xarxa d’aparcaments en proximitat a la dels accessos a les platges del Parc Natural del Cap de Creus a Roses, amb l’objectiu de regular i limitar l’impacte de la circulació de vehicles privats al parc natural i garantir el pas de vehicles d’emergències i serveis.
Des del gran col·lapse del 2020, s’han implementat mesures, com l’accés controlat per horari complementat amb canvis de sentit en la circulació, que l’Ajuntament valora molt positivament, tot i que en destaca el caràcter provisional mentre no entri en servei la totalitat de les mesures, que en alguns casos encara s’han de decidir. No dubten que aquest estiu es mantindran les mesures i es deixa oberta la possibilitat de complementar-les.
L’estudi tècnic preveu la millora dels espais d’estacionament vinculats a onze cales o paratges diversos. La regulació se sustenta en una premissa estandarditzada: passar l’estacionament de vehicles del vessant de mar al vessant de muntanya, sense cap excepció.
“Teníem detectat que, en entrar al parc natural, es tendeix a oblidar les normes de circulació. És cert que no està ordenat i sovint no se sap què fer ni on deixar els vehicles”, assenyalava l’alcalde de Roses, Joan Plana, que especifica com es vol protegir l’espai com a paisatge: “No es pot pensar a adequar ni amb ciment ni amb quitrà. Es pensa en una arquitectura molt naturalitzada. Es tracta de terraplenar, posar tanques de fusta i senyalitzar sense agressivitat.”
L’objectiu global és que, “arran de mar, no hi quedin cotxes”. “Es tracta que, circulant per la carretera de Montjoi, a mà dreta, només vegis mar”, descriu.
Ordenació, però també control per frenar la saturació, un crit d’alerta que va encendre els llums vermells l’estiu del 2020, quan el col·lapse de la natura generat per l’efecte alliberador, en plena pandèmia, va fer dir prou. “Tota l’adequació física ha d’anar acompanyada d’una regulació d’accés al parc”, assenyalava. En aquest sentit, el control intel·ligent ara mateix és més a prop.
L’ordenació dels pàrquings s’estableix com a mètode comptable per establir la xifra. Amb el càlcul fet per l’estudi global, s’estableix que el nombre màxim de vehicles que haurien de poder accedir alhora a la zona seria de 450 cotxes i 220 motocicletes, en els onze pàrquings dissenyats. La possibilitat de fer un pàrquing dissuasiu (podria arribar a ser per a 320 cotxes) a l’entrada del parc, opció que hauria d’anar acompanyada d’un accés amb bus llançadora, faria que l’accés fins a la porta de l’espai fos més flexible.
LES XIFRES
Finançament amb fons europeus
El cost per implementar la nova mobilitat al parc, amb l’adequació física de l’espai d’aparcament com a prioritat, està xifrat en 1.380.000 euros. Aquest import s’anirà posant al dia i ajustant als costos reals en posar-se sobre la taula cadascun dels projectes executius dels onze pàrquings. L’adjudicació d’una subvenció dels fons Next Generation per a projectes destinats a la transició verda i sostenible en el trienni 2022-2024 ha fet que el finançament d’aquest projecte s’hagi aclarit. L’Ajuntament de Roses està disposat a destinar 740.000 euros dels fons a aquestes adequacions de l’espai físic. Però no només això, sinó que també hi haurà una part per finançar els sistemes de control intel·ligent de l’accés a platges. Fa poc, s’ha decidit que, a aquesta actuació fonamental per evitar col·lapses a la zona, s’hi destinaran uns 290.000 euros, provinents també dels fons europeus. La destinació total dels fons es farà pública aquesta setmana que ve.
La readaptació de quatre espais, en procés d’execució
J. Puntí
Rere l’estudi tècnic, la implementació del pla porta als projectes executius, un per a cada espai. La tramitació de cadascun evoluciona per separat i, a hores d’ara, ja n’hi ha quatre que estan a un sol pas de la validació. Els quatre projectes encarregats són els de Murtra, la Rostella, Calitjàs i Canadell). En tots els casos, l’Ajuntament de Roses els té enllestits i està pendent de tenir la disponibilitat dels terrenys.
L’encarregada d’aquestes tramitacions és la regidora d’Urbanisme, Sílvia Ripoll, que explica com està la documentació: “Treballem per dos camins. D’una banda, una modificació del planejament que qualifiqui com a vialitat aquests espais que volem comprar i, de l’altra, intentem poder disposar de l’autorització dels propietaris, perquè ho podríem executar amb un simple vistiplau per escrit, encara que calgués completar-ho amb la modificació del planejament.”
La regidora d’Urbanisme admet que els quatre projectes que estan més avançats són “els menys complicats d’executar”. Ara, amb els fons Next Generation concedits des de fa uns mesos i, per tant, amb el finançament més clar, es preveu que tot es pugui accelerar, tot i que l’alcalde Plana assegurava que, amb fons o sense, el pla avançaria.
La llei del parc natural permet fer pàrquings, tot i que s’ha de completar amb els retocs en el planejament que culminin en expropiació, compra o cessió.
L’equip de govern calcula que els quatre projectes esmentats podrien estar executats ja l’any vinent. L’alcalde Plana assenyalava que l’horitzó de quatre anys seria realista per tenir bona part de la transformació integral.
