Els promotors del projecte de parc eòlic marí Tramuntana –BlueFloat Energy i la consultoria Sener–, davant la badia de Roses, defensen que els impactes submarins dels aerogeneradors flotants serà “molt limitat”, d’acord amb un estudi preliminar d’impacte ambiental. El treball –realitzat conjuntament per la consultoria ambiental Tecnoambiente, l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria i l’equip de tècnics especialistes de Sener– argumenta que, més enllà de la instal·lació, tindria poca afectació en el medi submarí.

Pel que fa a la terbolesa de l’aigua, els riscos principals se circumscriuen a la instal·lació, i es minimitzarien amb robots marins i túnels per soterrar els cables a prop de la costa. El biòleg marí de Tecnoambiente Joan Ramon Vidal també va treure importància a l’efecte dels camps electromagnètics, els riscos sobre la circulació marina i distribució de nutrients, o la proliferació d’espècies invasores. I va assimilar el soroll produït pel parc al derivat de l’activitat humana de navegació a la zona. Tot i això, de manera constant, en una zona en què podrien encabir-se fins a 70 aerogeneradors flotants, i en què l’empresa es planteja obrir un procés de micromecenatge entre la ciutadania, i diuen que tenen empresaris empordanesos interessats a sumar-s’hi. Els opositors de Stop Macroparc Eòlic, però, qüestionen l’estudi i la publicació en la revista Journal of Marine Science and Engineering, ja que hi veuen “conflicte d’interessos” perquè diversos dels investigadors havien estat contractats pels promotors. Diuen que hi ha altres estudis contraris independents no finançats, que són crítics, i hi troben a faltar dades sobre els impactes visuals, turístics o respecte als riscos per als ocells.