Medi ambient

Pla de xoc per reduir els coipús al Baix Empordà

Capturen 75 exemplars d’aquesta espècie invasora de la Patagònia que malmet arrossars i plantes amenaçades

Acció Climàtica prepara accions per reduir la densitat de la població

El coipú és un rosegador originari de la Patagònia, una espècie exòtica catalogada com a invasora perquè causa danys a l’agricultura, a la flora autòctona i a l’hàbitat fluvial. El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, zona afectada per la presència de l’espècie, fa campanyes de control de la població per mantenir-la a baixa densitat i evitar danys més greus i perjudicis a la biodiversitat d’una zona protegida. Des de principis d’any, s’han capturat 60 coipús al parc del Montgrí, sobretot a les basses d’en Coll, pels danys a cultius d’arròs, i els Agents Rurals n’han retirat 15 més a Palau-sator per protegir-hi una nova plantació de llinassa, una planta amenaçada. Una de les darreres mesures adoptades és l’ús de trampes i n’han col·locat 10 a l’entorn de les basses d’en Coll a Pals i també a Palau-sator. El Departament d’Acció Climàtica està preparant un pla de xoc específic de control d’aquesta espècie invasora.

Aquest mamífer gran i robust pot arribar a pesar fins a 10 quilos i es reprodueix amb facilitat. Es caracteritza per les seves incisives, de color taronja i molt desenvolupades, i per la seva voracitat. Sembla un encreuament entre una rata i una llúdriga. La seva alimentació causa danys importants a moltes espècies vegetals aquàtiques, als prats, als cultius i les hortes que hi ha prop de l’aigua tant per la seva alimentació com perquè l’activitat excavadora per a la construcció dels caus pot provocar l’alteració de les vores dels rius i canals de drenatge, amb la desestabilització de les ribes. També redueixen les àrees de nidificació de les aus aquàtiques. A Catalunya, la presència constant del coipú es va detectar per primer cop el 2012. Va arribar de França, on se’l criava per a la indústria pelletera. Les primeres cites regulars d’aquest rosegador van ser a l’Alt Empordà. A partir d’aquí, es va establir als Aiguamolls i va començar a colonitzar rius com ara la Muga, el Ter i el Fluvià, arribant fins a la Selva i al Ripollès.

LA XIFRA

10
quilos
pot arribar a pesar aquest mamífer rosegador gran i robust que es reprodueix amb facilitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Neixen polls de falcó pelegrí al Port de Tarragona, el segon cop en deu anys

TARRAGONA
MEDI AMBIENT

Primera instal·lació fotovoltaica amb doble orientació est-oest a la UdL

LLEIDA
SOCIETAT

La Transéquia genera un impacte econòmic al Bages de 300.000 euros

MANRESA

Mor el conductor d’un cotxe en un xoc frontal amb un autocar

SALDES
MEDI AMBIENT

Tarragona, distingida com a municipi compromès amb la biodiversitat marina

TARRAGONA

Foc forestal a Batea que s’estén cap a l’Aragó

BATEA

Manresa reprèn les obres de rehabilitació de la Torre Lluvià

MANRESA
educació

El Narcís Monturiol, pioner en la formació de tècnics en renovables

figueres
SOCIETAT

Badalona crema el dimoni que apuja els preus davant més de 115.000 espectadors

BADALONA