Residus
El forat negre de Solius
Els dictàmens judicials contra el complex de residus fan refredar l’opció de planificar-hi l’ampliació legalitzada, i s’obre el ball d’alternatives, sempre incòmode
Les últimes interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), que manen complir la sentència de tancament total de les instal·lacions de recepció, pretriatge i transferència de residus, i compostatge dels orgànics a Solius, entre Llagostera i Santa Cristina d’Aro, afegeixen pressió a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i el Consell Comarcal del Baix Empordà per trobar una alternativa. L’ens de la Generalitat, que controla la infraestructura i el consorci supramunicipal que gestiona la instal·lació, preveu presentar un altre recurs a principis de setembre.
Aquesta ha estat l’estratègia seguida en els últims anys per mirar d’allargar la vida útil de l’abocador, fins que l’actual director de l’ARC, Isaac Peraire, va claudicar al gener. Però ara es tracta de preservar –més enllà de la tasca de dipòsit traslladada a Vacarisses– un mínim d’endreça en les deixalles que cada dia generen uns 150.000 habitants, multiplicats cada estiu pel turisme i les segones residències. I el processament de l’orgànica, en què pesen encara més les tones arribades de Girona capital.
L’ARC i el Consell Comarcal del Baix Empordà –amb quatre dels cinc municipis de la mancomunitat que gestiona la instal·lació, a més de Llagostera– s’havien compromès a trobar un emplaçament alternatiu passades les eleccions municipals. La preferida era la regulació del centre actual de Can Duran, fent quadrar mancances i requisits per obtenir una nova llicència ambiental a Solius, i bastir-hi una planta de triatge. Però fonts del consorci comencen a admetre que potser caldrà un emplaçament alternatiu. I han posat el municipi de Forallac sobre la taula. De moment, només per a la transferència.
Diverses alternatives
L’alcalde del municipi, Josep Sala, no en té notícies. I la consellera baix-empordanesa de Medi Ambient, Agnès Gasull, d’ERC, i alhora a l’oposició a Forallac, diu que des de l’ens comarcal “mai s’ha parlat de Forallac”. Sembla, però, que el consell va encarregar un estudi d’alternatives, encara no fet públic, i entre les opcions sí que hi havia uns terrenys al polígon de Vulpellac, que complien el requisit de més de 10.000 m² de superfície. L’altra solució, a precari, seria aprofitar l’actual planta de transferència comarcal, que fa una dècada va concitar l’oposició veïnal pel projecte d’ampliació per al tractament, i a tocar de la zona protegida (BCIN) dels Clots de Sant Julià.
Altres emplaçaments possibles que s’havien sospesat eren als polígons industrials de Corçà –sense prou espai i amb el problema que bona part del trànsit de camions provinents dels municipis més poblats del litoral travessessin la Bisbal carregats de deixalles–, Calonge o la Tallada –amb sòl industrial encara no desplegat. Gasull, en espera de la represa de converses passat l’agost, admet que la primera prioritat serà assegurar l’activitat de transferència, “sempre en col·laboració amb l’Agència de Residus”, i, un cop resolt aquest servei, abordar el debat sobre la planta de tractament.
