BARCELONA
‘Queixalada’ a les platges metropolitanes
Els temporals de mar del passat mes d’octubre s’han menjat fins a quaranta metres de les platges metropolitanes, segons un informe fet públic per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Les més afectades han estat la zona de les Barques de Montgat i la Nova Mar Bella de Barcelona. La reducció de superfície ha anat acompanyada d’una gran reducció de volum: en la majoria d’aquests casos, el mar s’ha emportat sorra i s’ha produït un talús d’entre 2 i 3 metres d’alçària. Segons l’ens, es tracta de les afectacions més importants dels últims 30 anys. En el cas de Montgat, des que es va construir l’espigó, l’any 1980, i pel que fa a la platja de la Nova Mar Bella, des que es va fer la platja, el 1992.
Vents i onatge
Els successius temporals Aline, Bernard, Ciaran i Domingos van provocar una configuració atípica al litoral metropolità, amb vents de garbí (sud-oest) i onatge de fins a 4,5 metres d’alçària. Aquesta situació va sacsejar la banda de ponent de moltes platges, que és la que es troba més encarada o perpendicular al flux de vents dominants. En canvi, a la banda de llevant d’algunes platges, s’ha detectat un increment de l’amplada a causa de la sobreacumulació de sorra derivada dels vents del sud-oest, a sobrevent d’alguns espigons.
L’informe s’ha fet comparant les mesures d’amplada de les platges fetes amb GPS en dos moments diferents –a mitjans d’octubre i entre el 6 i el 15 de novembre– per copsar la sacsejada que han deixat els temporals. Des de l’AMB esperen que part d’aquesta pèrdua d’amplada es pugui regenerar de manera natural gràcies a la dinàmica del fons marí del litoral català, amb flux de nord-est a sud-oest, que va transportant els sediments de les desembocadures dels rius. Malgrat tot, la situació extrema de sequera també implica menys aportació natural de sediments al mar a causa de la disminució dels cabals del Llobregat, el Besòs i la Tordera, que són els tres eixos fluvials que alimenten els sediments al litoral metropolità.
Tal com l’AMB explica en els resultats dels estudis previs del litoral metropolità, l’existència d’infraestructures al litoral impedeix o fa minvar directament l’arribada de sediments que puguin contrarestar la sorra perduda pels temporals: en el cas de la Tordera, les sorres queden atrapades pels ports del Maresme, mentre que, en el cas del Llobregat, l’espigó sud del riu provoca una desconnexió sedimentària entre l’eix fluvial i les platges.
