sequera
Els regants del Ter volen fer xarxa i mobilització
Les quatre comunitats de regants més destacades del Baix Ter van aplegar un centenar d’assistents al Mas Badia per analitzar la situació de sequera i la restricció que troben “desproporcionada” a la conca del Ter mentre es mantingui el traspàs d’aigua cap a la xarxa metropolitana de Barcelona. Els assistents van acordar delegar en els quatre presidents –Narcís Badia (de la comunitat de regants Cervià de Ter - Sant Jordi), Jordi Aulet (de la presa de Colomers), Albert Grassot (el Molí de Pals) i Albert Martí (séquia Vinyals)– que, a banda de les converses que mantenen amb el conseller David Mascort, iniciïn contactes amb alcaldes de la demarcació, institucions com ara la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, les cambres de comerç, la Diputació i els consells comarcals per coordinar la defensa del Ter i el seu aqüífer.
Volen teixir xarxa i rearmar un front comú que històricament havia estat fort, però que s’havia descoordinat en els darrers anys de bonança meteorològica i amb les concessions que la Generalitat havia anat introduint per recuperar el cabal fluvial tímidament, però que amb la declaració d’emergència es pot reduir fins als 600 litres (0,6 m³) per segon.
Mobilització al territori
Els pagesos no busquen rivalitats amb altres activitats autòctones, com ara el sector turístic, sinó aliar-s’hi i defensar que l’aigua de la conca, en situació d’escassetat, s’hi mantingui. Albert Martí, per exemple, se suma a les queixes d’altres comunitats en les darreres setmanes, i hi afegeix l’argument que la regió de Barcelona disposa de dessaladores i infraestructures –com ara la descàrrega d’aigua en vaixells– que, en el cas del Gironès, i l’Empordà, es limiten als pous amb risc de salinització, als aqüífers litorals, i les reserves del sistema Sau-Susqueda i Darnius. “Aquí no tenim cap pla B”, sentencia, i critica que el consum hídric a Barcelona va a l’alça, comparant la tardor del 2023 amb la del 2021.
En espera de l’avenç de les converses, els regants sospesen a curt termini l’opció de mobilitzar-se sobre el terreny, amb la data fixada del dissabte 16 de març al calendari, avançava ahir Jordi Aulet. Seria una manera de traslladar les tractorades de les darreres dues setmanes a Barcelona i diverses artèries principals del país, a les carreteres de la zona afectada.
Els deures que, d’entrada, posen els regants sobre la taula del govern de la Generalitat són assegurar el subministrament de 100 hm³ addicionals per altres vies –principalment la canonada del CAT Ebre-Tarragona allargada fins a la connexió amb la xarxa barcelonina d’ATL–. I mentrestant, continuen en l’aire encara projectes com la inversió de 27 milions per acabar de modernitzar regadius, subvencionada pels fons europeus, però amb 12 milions que han d’avalar uns pagesos que no saben encara si podran sembrar o no.
Per assegurar, com a mínim, la supervivència dels arbres fruiters, les comunitats analitzaven ahir la viabilitat, amb l’ACA, de recuperar pous i captacions abandonades per risc de salinització o per un cabal que anys enrere podia ser escàs, però que en els pròxims mesos pot ser l’últim recurs.
