Salut

IRENE VEGANZONES

METGESSA DE FAMÍLIA DE L’EAP SARRIÀ DE TER, EN L’ÀMBIT RURAL. VICE-SECRETÀRIA DE LA CAMFIC

“Amb el tancament dels consultoris, la gent es va sentir desemparada”

Defensa que els CAP juntament amb Salut Pública assumeixin el seguiment dels positius de la Covid adduint que coneixen les persones i la comunitat

Procedent de Manresa, on va fer l’especialitat de medicina de família, va voler fer un canvi d’aires anant a treballar un temps al CAP de Banyoles. Allà, es va “enamorar” de la medicina rural. Actualment exerceix a Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls de l’EAP de Sarrià de Ter (Gironès).

Què té d’especial la medicina rural?
Estàs sola i normalment lluny de l’hospital. Això vol dir que has de ser més resolutiva que un metge de família de ciutat. I aquesta capacitat ha d’anar acompanyada de recursos materials, sovint escassos, com per exemple ecògrafs, dermatoscops, material per fer cirurgia menor... Eines que ajuden a fer el diagnòstic i el tractament. El fet d’estar sola no vol dir, però, que estiguis ni incomunicada ni aïllat. Un metge rural pot fer avui en dia tot allò que es proposi.
Quins avantatges té respecte de l’entorn urbà?
Coneixes tot el poble, les famílies senceres, i això ajuda molt a entendre les dinàmiques familiars i comunitàries. També pots fer un seguiment més estret. L’altra gran diferència respecte de la MFiC urbana és el tipus de població que atens: solen ser persones grans i fràgils. Jo, per exemple, tinc 90 persones de més de 80 anys i amb moltes malalties. Són pacients que necessiten ser atesos a casa seva i per tant les MFiC rurals fem molta atenció domiciliària. Els equips de zones rurals són més estables i això ajuda a crear un vincle i establir una relació de confiança amb els pacients.
Quin és l’inconvenient més gran?
La distància de l’hospital en el moment en què hi ha una emergència vital. Pateixes perquè el temps d’espera d’una ambulància es pot arribar a multiplicar per quatre respecte d’una gran ciutat. Per sort, tenim els helicòpters i els VIR.
Què va representar l’arribada de la pandèmia de la Covid en l’entorn rural on Salut va decidir tancar tots els consultoris locals?
Van ser dies molt difícils i tothom anava molt perdut. Es van prendre un seguit de decisions que en aquell moment es van considerar correctes però mai arribarem a saber si es podria haver fet millor. En les fases inicials de la pandèmia, l’atenció primària va tenir un paper molt fluix, quan crec hauria d’haver estat més destacat. Però llavors no disposàvem de PCR per identificar i aïllar casos.
I què en pensa, del fet que Salut hagi adjudicat a Ferrovial el seguiment dels contactes positius?
Aquest seguiment s’hauria de fer de forma conjunta i coordinada entre l’atenció primària i Salut Pública. Podem fer aquesta tasca perquè som els que coneixem les persones i la seva comunitat. Això sí, es necessiten recursos tant humans com econòmics per dur-la a terme.
Com van viure els pacients el tancament dels consultoris?
D’un dia per l’altre, per tal d’optimitzar recursos, els professionals vam haver d’anar als centres grans. Això va fer que la ciutadania perdés la proximitat amb l’atenció sanitària i encara es van sentir més desemparats perquè no podien ni trucar ni anar al consultori i si tenien un problema havien de trucar al CAP. I no sempre hi havia el seu professional de referència perquè fèiem torns de 12 hores.
El confinament a les zones rurals era realment necessari?
Hi ha dinàmiques rurals que està bé que s’aturessin. Una de les primeres coses que es va dir als veïns és que no podien estar als centres cívics o locals socials, que són espais que poden reunir 20 persones d’entre 80 i 90 anys, per exemple, per jugar a cartes. I també evitar el contacte amb la mainada. Crec que era important que la gent prengués consciència que estava passant una cosa greu. I que la desescalada fos més laxa també em sembla correcte. La població d’aquests entorns va seguir molt bé el confinament. I la incidència de la Covid en els entorns rurals ha estat menor que en els urbans.
Com serà l’atenció primària post-Covid?
Serà molt diferent, tant per als professionals com per als pacients. S’incorporarà molta atenció clínica telemàtica. I les MFiC viurem molt de prop les conseqüències d’aquesta crisi, no només les sanitàries, sinó que també veurem com afecten els problemes econòmics a la salut de les persones. Necessitem el suport de l’administració amb un increment del pressupost sanitari per poder seguir al costat de la població.
Es parla d’un possible rebrot de cara a la tardor.
Tant des de l’atenció primària com hospitalària, ens estem preparant de cara a possibles rebrots. Aquesta és la nostra obsessió: organitzar-nos per evitar que es repeteixi el que hem viscut aquests darrers mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’OMS demana que no s’administri, almenys fins a final de setembre, la tercera dosi de la vacuna

ginebra

174 centres residencials de serveis socials tenen algun cas actiu de Covid-19 entre els usuaris

barcelona

Les campanes de l’església Santa Maria del Turers de Banyoles tornaran a sonar de nit entre avui i demà

Banyoles

La ministra de Ciència avança que caldrà vacunar-se “molts més cops”

Madrid

Salut diu que hi ha més de 83.600 cites disponibles per vacunar-se

Barcelona

Augmenten un 60% les reserves de famílies en cases de colònies de la Fundació Pere Tarrés per passar les vacances

Barcelona

Creu Roja atén les necessitats bàsiques de gairebé 700.000 persones des de l’inici de la pandèmia

Barcelona

Comença la vacunació a joves d’entre 12 i 15 anys: “No trobo cap motiu per dir que no”

Manresa

El risc de contagi entre els assistents al Vida, Canet Rock i Cruïlla va ser d’entre 1,35 i 2,6 superior a la mitjana

Barcelona