Podem confiar en les vacunes?

Aproximacions molt diverses i avançades

El darrer recompte eleva a 269 el nombre de projectes de recerca en marxa arreu del planeta per trobar una vacuna que previngui la Covid-19. Almenys 56 ja es troben en fase de validació clínica amb més d’un centenar d’assajos clínics activats arreu del planeta. Entre els candidats més ferms, hi trobem la farmacèutica nord-americana Pfizer (juntament amb l’empresa alemanya Biontech) i Moderna, també dels Estats Units. A banda, hi ha la russa Gam-COVID-Vac, coneguda popularment com a Sputnik 5, que ha desenvolupat el Centre d’Epidemiologia i Microbiologia Gamaleya. Ja ha estat aprovada a Rússia i s’ha començat a administrar, però la manca de transparència i de publicacions científiques sobre l’eficàcia fan que la comunitat internacional no s’hagi interessat a comprar-la. A Europa, la Universitat d’Oxford i AstraZeneca també estan en la tercera fase i podrien presentar els primers resultats provisionals a curt termini. Als Estats Units també estan força avançades les de Janssen Pharma amb Johnson & Johnson i la de Novavax. A la Xina també hi ha diversos projectes avançats: Sinovac (en col·laboració amb el Brasil), Sinopharm i CanSino Biologics. Alguns s’han començat a aplicar a l’exèrcit, però el món científic en recela per la manca de transparència sobre el seu grau d’eficàcia i la possibilitat que, en l’afany per ser els primers, la seva seguretat no estigui del tot certificada.

Tot són proves encara no acceptades

Hi ha més d’un centenar d’assajos clínics actius arreu del planeta. A Catalunya en començarà un ben aviat als quatre grans hospitals del país. Però no deixen de ser això, estudis. Les vacunes s’administren a un seguit de gent (en la fase 3 solen implicar desenes de milers de persones) que es presenta voluntària i generalment gaudeix de bona salut. Els resultats que s’han reportat aquests dies són d’acord a una petita part d’aquests conillets d’Índies, de manera que, tot i que s’intenta, la mostra sobre la qual es basen no pot reflectir la varietat de races, edats, estats físics i condicions mèdiques del conjunt de la societat. Per tant, encara hi ha poca investigació, per exemple, sobre quin efecte poden tenir aquestes solucions en persones grans i amb patologies prèvies, justament el perfil prioritari sobre el qual es vol començar a aplicar la vacuna, juntament amb els professionals sanitaris.

Europa ja les compra de manera ordenada

“La Comissió Europea s’ha assegurat fins ara un mínim de 1.200 milions de dosis i manté el compromís d’assegurar un accés equitatiu a vacunes segures, efectives i assequibles”, assegura la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. En aquest càlcul s’inclouen els acords que Europa ha signat amb cinc de les farmacèutiques amb projectes aparentment més fiables, per bé que alguns poden trigar més a arribar que d’altres. Pfizer figura en aquesta llista però Moderna, en canvi, no. També s’ha garantit la compra dels compostos d’Oxford, Johnson & Johnson, CureVac (Alemanya) i Sanofi-GSK (França i el Regne Unit). La CE negocia en nom dels estats membres, que són els que acabaran comprant les vacunes, per evitar que es reprodueixi el campi qui pugui que hi va haver en la primera onada per les mascaretes i altre material mèdic. En els contractes ja signats amb empreses europees o americanes (no consten acords amb les vacunes xineses o russes), s’estableix que la UE s’encarregarà de la distribució interna en funció de la població, de manera que a l’Estat n’aniria a parar un 10% de cadascuna de les partides. Si tots els projectes tiren endavant, aquests 1.200 milions de dosis permetrien vacunar tota la població de la UE, que és de 447 milions de persones, encara que calgués una doble dosi. La qüestió, però, és que no es faria de cop sinó progressivament.

Es preveuen problemes d’abastiment

Les vacunes no arribaran de cop per a tothom, de manera que caldrà decidir qui protegir primer. Cada país decideix com distribuir les vacunes a la seva població, però la Comissió Europea ha recomanat que es doni prioritat a treballadors essencials com ara sanitaris i cuidadors de gent gran, a les persones majors de 60 anys, als qui tinguin problemes mèdics que els facin més vulnerables i als col·lectius socioeconòmicament desafavorits, ja que solen estar més afectats. L’Estat presentarà dimarts el seu pla de vacunació.

Tenen una eficàcia inesperadament alta

Els resultats dels assajos que s’han fet públics fins ara conviden a l’optimisme. I molt. Pfizer va informar inicialment d’una eficàcia del 90%, que va elevar dies després al 95% en obtenir nous resultats amb una mostra més ampliada. Entremig, curiosament, la competidora Moderna s’havia autoadjudicat una eficàcia del 94,5%. Des de Rússia es parla d’un 92% d’efectivitat de la Sputnik 5. Són unes xifres elevadíssimes, sobretot tenint en consideració que vacunes per altres malalties, com ara la grip, es consideren vàlides amb un 50% d’eficàcia. Aquesta gran capacitat de cobertura, si es compleix, superaria de molt les previsions dels experts, que confiaven a tenir inicialment unes vacunes per parar el cop i alleugerir la pressió als hospitals.

Avalades per notes de premsa, no per científics

La pega d’aquestes xifres, però, és que pertanyen a comunicats de premsa difosos pels equips de comunicació de les companyies. Les dades empíriques que els avalarien no han estat publicades encara a cap revista científica ni, per tant, revisades i contrastades per altres científics experts en la matèria. A més, són dades de tipus preliminar, basades en una mostra de pacients molt limitada, no sobre les desenes de milers d’individus implicats. En el cas de Moderna, per exemple, l’estudi es basa en l’anàlisi dels casos de la Covid-19 confirmats a partir de dues setmanes després de la segona dosi de vacuna. De 95 casos detectats, 90 corresponien a persones que havien rebut un placebo, mentre que cinc havien estat vacunats. En tot cas, segons els experts, encara no són prou casos per garantir certa consistència en les dades i, a més, són resultats que mostren eficàcia en versions lleus de la malaltia, però no encara en els casos més greus, que són els que realment s’han d’evitar.

Una tecnologia nova i molt prometedora

Pfizer i Moderna han utilitzat una nova tecnologia molecular que s’emprava en tractaments oncològics, però que mai abans s’havia aplicat a la vacunació. Se’n diu ARN missatger i el que fa és introduir cadenes d’àcid ribonucleic que produeix l’espícula del coronavirus per tal que les pròpies cèl·lules humanes la descodifiquin i produeixin les proteïnes que promouen la resposta immunològica de l’organisme davant del SARS-CoV-2. D’altres aproximacions, com ara la Sputnik 5 i la d’AstraZeneca, introdueixen parts de coronavirus dins de l’adenovirus (un microbi no patogen) per generar la resposta immunitària.

La infraestructura que reclamen és complicada

Un dels inconvenients més clars de la vacuna de Pfizer és que, per la seva complexitat, té també un grau d’inestabilitat força elevat, que obliga a mantenir-la en condicions de conservació extremes a un mínim de 70 graus sota zero. Els hospitals de primer nivell i molts centres de recerca solen tenir aquests congeladors extrems per conservar productes, mostres i experiments en curs, però no hi ha una gran espai buit disponible ni són aparells suficientment escampats pel territori per contenir les mostres que caldria emprar en la vacunació. La Comissió Europea ja ha recomanat als estats que comencin a preveure aquesta circumstància i es proveeixin de la infraestructura necessària. La vacuna de Moderna, en canvi, no requereix una temperatura tan extrema i es pot emmagatzemar a qualsevol congelador. Pel que fa a la resta de vacunes, encara s’ha de veure quines necessitats requeriran.

Pocs efectes secundaris i tots lleus

La majoria de vacunes en fase avançada de desenvolupament no han provocat efectes secundaris importants. La de Moderna ha causat dolor a la zona d’aplicació (en un 2,7% dels casos), maldecap (4,5%) i cansament (10%), mentre que en l’estudi de Pfizer, alguns voluntaris van tenir la sensació de tenir “una forta ressaca”. La científica en cap de l’OMS, Soumya Swaminathan, afirma, però, que “encara és prematur descartar efectes adversos de més volada” i que cal fer un seguiment dels voluntaris “durant un parell de mesos més”.

Encara no hi ha data prevista de llançament

Pfizer va presentar divendres a la Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) una autorització d’urgència per a la seva vacuna. Aquí l’organisme que validarà l’eficàcia i seguretat de les vacunes i n’autoritzarà l’ús és l’Agència Europea de l’Medicament (EMA). Ara analitza les dades que aporten els laboratoris en competició, però encara no ha rebut cap petició oficial de validació. La comissària europea de Sanitat, Stella Kyriakides, no gosa aventurar-se sobre quan s’hauran superat tots els tràmits administratius i podran estar disponibles. “Finals d’enguany o principis del 2021 és un escenari positiu per tenir en compte, però miro d’evitar fixar una data mentre no tingui més informació”, va dir fa uns dies en una roda de premsa.

Les mutacions no sembla que siguin un problema

O això és el que diu el cap de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats d’Units, Anthony Fauci, amb relació al risc que una mutació del SARS-CoV-2 vinculada a una granja de visons a Dinamarca pugui comprometre l’efectivitat de les vacunes que ja estan en desenvolupament. “Ens prenem aquest tema molt seriosament i, pel que hem vist, no sembla que aquesta mutació hagi de tenir impacte en les vacunes i els seus efectes sobre la resposta immune”, afirma. Demanat per futures mutacions, l’expert defensa que “històricament, quan els virus comencen a passar entre la població, tendeixen a millorar l’eficiència de transmissió però a ser menys virulents”.

No se sap el cost ni qui hi haurà de fer front

Hi ha un gran secretisme al voltant dels acords ja tancats per a la compra de vacunes. Són “negociacions molt complexes i tècniques”, expliquen fonts de l’executiu europeu recollides per l’agència EFE. Europa hauria pressupostat uns 2.150 milions d’euros per a la compra anticipada i ajudes als laboratoris per augmentar les capacitats de producció. “Aquesta xifra s’ha de distingir de les quantitats que pagaran els estats membres per la comanda i el lliurament de vacunes, que dependran de la quantitat de dosis i el preu de la vacuna”, hi afegeixen les mateixes fonts. La premsa especialitzada situa el preu de cada dosi en una forquilla encara molt variable, entre els 2,5 i els 30 euros. Cada país de la UE decidirà si els ciutadans l’han de pagar directament. En principi, l’Estat preveu l’administració gratuïta.

Solidaritat per mirar de vacunar tothom

L’OMS calcula que per posar fi a la pandèmia caldrà que el 70% de la població mundial estigui immunitzada. I des del primer moment va veure que serà difícil d’aconseguir-ho atesa la gran diferència de disponibilitat de recursos entre els diferents estats del planeta. Els territoris més desafavorits poden tenir problemes i per això l’OMS va impulsar, amb altres entitats de servei públic, Covaz, una plataforma a la qual els països amb ingressos alts i mitjans fan aportacions per rebre vacunes per al 20% de la seva població i, a la vegada, també financen l’accés dels països més pobres a una proporció similar de dosis.

Queden interrogants pendents de resoldre

El farmacòleg fundador de l’Institut Català de Farmacologia, Joan-Ramon Laporte, admet que els resultats de Pfizer i Moderna són “espectaculars”, però alhora té dubtes sobre si els dos productes disminueixen la gravetat de la malaltia o si immunitzen totalment les persones. A més, tampoc no queda clar quant dura la protecció, quins grups de població defensa i quina seguretat té a llarg termini. Atès que les agències reguladores encara han de donar el seu veredicte sobre els projectes, l’expert dubta que una vacuna estigui disponible durant aquest hivern: “Si fos el cas, els resultats haurien de ser molt clars per convèncer els més escèptics.”

Creix la predisposició a no vacunar-se

L’últim baròmetre del CIS mostra que el percentatge de ciutadans que no es vacunarien inicialment contra el coronavirus continua en augment. Aquesta és la posició del 47% de la població, 4 punts més que en l’enquesta de l’octubre. Per contra, hi ha un 36% de la població que sí que ho faria, més un 1,4% que ho faria si tingués garanties que està provada i és fiable. Els ciutadans refractaris a la vacunació van en augment mes rere mes, però tot i això el ministre de Sanitat, Salvador Illa, no aposta per la vacunació obligatòria, perquè és una estratègia que no ha donat “resultats òptims” en altres països europeus i, a més, a l’Estat hi ha una “bona tradició de vacunació”.

És la solució per posar fi a la crisi de la Covid

Tots els experts coincideixen a indicar que, tot i que cal ser prudents i revisar amb rigor el procés de validació, aquestes vacunes representen aire fresc per a la població i la principal eina per al control de la pandèmia. Amb tot, des de la Comissió Europea ja es demana als estats membres que conscienciïn la població que les vacunes no salven vides, és la vacunació la que ho fa.