PCR per detectar malalties de transmissió sexual
novetat
L’hospital de Palamós incorpora aquesta tècnica, que ja es fa a l’ICS
Els experts reclamen més informació en vista de l’increment del nombre de contagis
L’hospital de Palamós ha incorporat la tècnica de detecció de malalties de transmissió sexual (MTS) a través d’una prova diagnòstica per PCR. Palamós és dels primers hospitals gironins, a banda dels de l’Institut Català de la Salut (lCS), que ja fa temps que les fan, a fer aquestes proves. La detecció d’aquest tipus de malalties és, doncs, un punt clau si es té en compte que anualment al món uns 367 milions de persones contrauen alguna d’aquestes quatre infeccions de transmissió sexual: clamidiosi, gonorrea, sífilis i tricomonosi, i que més de 290 milions de dones estan infectades pel virus del papil·loma humà. La pandèmia per la Covid-19 ha accelerat la incorporació als hospitals d’aquestes tècniques de laboratori per PCR, i això ha permès obrir-se a altres possibilitats, com la detecció de les malalties de transmissió sexual.
Capacitat diagnòstica
La ginecòloga de l’hospital de Palamós María Luisa Monje destaca la importància de tenir aquesta capacitat diagnòstica: “Cada dia, més d’un milió de persones agafen una infecció per transmissió sexual”, explica, i hi afegeix: “Hi ha més de 30 virus, bacteris i paràsits que, segons se sap, es transmeten per contacte sexual. Vuit dels quals s’han vinculat a la màxima incidència de malalties de transmissió. Per això és tan important poder-ne afinar la detecció.” D’aquestes malalties, i segons Monje, quatre es poden curar: la sífilis, la gonorrea, la clamidiosi i la tricomonosi. Mentre que les altres quatre, de caràcter víric, malauradament, no són curables: l’hepatitis B, l’herpes simple, la sida i el virus del papil·loma humà.
Segons Monje, no es disposava d’“armes” biològiques per poder veure l’abast del problema i mirar de resoldre’l, ja que es tracta d’una epidèmia mundial. “Aquesta prova és la més precisa que hi ha al mercat per diagnosticar aquestes malalties i aconseguir actuar-hi”, explica Monje, i continua: “Aquesta prova ja la fa l’Institut Català de la Salut, i a Palamós volíem tenir-la, tot i tenir clar que representava un increment del pressupost i del personal.”
Natàlia Claver, cap del servei de laboratori, es va haver d’enfrontar a la logística que comportava posar en marxa les proves PCR amb motiu de la pandèmia. I és precisament aquest fet el que obre la porta a ampliar els diagnòstics de les malalties de transmissió sexual. “Som davant d’un efecte col·lateral positiu que ha comportat la pandèmia”, remarca Claver.
Claver explica que la prova serveix per detectar el material genètic dels diversos patògens de les malalties de transmissió sexual. “L’hepatitis B i la sida disposen de tècniques diagnòstiques desenvolupades molt eficaces, igual que per a la sífilis, amb proves serològiques, i també per al papil·loma, amb unes tècniques de cribratge. Però tant la gonorrea com la clamídia i les tricomones quedaven una mica com en un espai difús i de més difícil diagnòstic”, explica. A Palamós, i segons Claver, es disposava d’una PCR senzilla, que també detectava material genètic dels patògens, com la clamídia i la gonorrea. Segons la cap del servei de laboratori de l’hospital de Palamós, la nova tècnica per PCR és més completa, amb una sensibilitat molt alta que fa molt difícil que es pugui deixar de detectar algun cas. “Si el pacient el té, el detectarem”, destaca. A banda de la clamidiosi, detecta la tricomonosi, que abans es diagnosticava per visualització directa del protozou, a través del microscopi. “La sensibilitat ha augmentat moltíssim. També podem mirar altres famílies de patògens que no es poden considerar malalties sexuals, però sí que hi van associades.”
LES FRASES
Pèrdua de la por de la sida i augment del nombre de relacions, factors clau
J.T
L’increment de les malalties de transmissió sexual (MTS) preocupa els experts. Quins en són els motius? Segons la ginecòloga de l’hospital de Palamós María Luisa Monje, hi intervenen diversos factors, més enllà de les franges d’edat: un nombre més elevat de relacions sexuals i de parelles, la pèrdua de la por de la sida –en convertir-se en una malaltia crònica–, la disminució de l’ús del preservatiu, els pocs coneixements de les malalties de transmissió sexual (MTS) i, finalment, comportaments sexuals més arriscats.
És fonamental l’ús del preservatiu o condó, que cal que sigui utilitzat des del primer contacte íntim i també en el sexe oral. Cal recordar que el preservatiu no ens protegeix completament de certes malalties com ara la sarna i les berrugues genitals. Si és usat adequadament, la protecció és completa en el cas de la sida. La importància de l’educació és fonamental: “Tenir sífilis o herpes et multiplica per tres la possibilitat de contagiar-te amb el virus de la sida. La sífilis, que està en expansió a tot el món, fa que hi hagi més morts perinatals, avortaments i pneumònia en els nadons, entre d’altres. A més, tenir clamídia o gonococ –el 70% d’aquestes dues infeccions són asimptomàtiques–, que és terrible i un gran problema, suposa que moltes dones no puguin tenir fills i que puguin tenir dolor pelvià crònic tota la vida. A banda del problema puntual de la infecció, tenen problemes a mitjà i a llarg termini que no es valoren prou.” Segons Monje, el fet de no disposar de material més sensible per detectar-les complica molt la solució, si es té en compte que n’hi ha que són curables. El virus del papil·loma no és curable, si bé se’n poden tractar les lesions, però n’hi ha quatre que sí: la sífilis, la gonorrea, la clamidiosi i la tricomonosi.
“És vital conscienciar la població que s’ha de fer els controls, que s’ha de tenir educació sexual, que ha de conèixer el germen i que la seva diagnosi representa poder tractar pacients asimptomàtics, evitar que es reinfectin, tractar els seus contactes i poder trencar la cadena de transmissió comunitària”, adverteix. I hi afegeix: “Malauradament, no hi ha una bona educació sexual, ni poblacional, i cada vegada s’incrementa més el nombre de relacions, especialment perquè s’ha perdut la por de la sida, que és ara mateix una malaltia crònica per a aquells que la tenen.”
