Primera data per reobrir l’oci nocturn: revetlla de Sant Joan
Salut augura la represa d’un sector que encara està tancat
Baixen de 300 els ingressats greus per Covid
L’oci nocturn podria reprendre les activitats per la revetlla de Sant Joan. La consellera de Salut, Alba Vergés, va traspassar ahir el càrrec a Josep Maria Argimon i va aprofitar el balanç final per vaticinar una data per a la reobertura del sector de l’oci nocturn. “A les portes de l’estiu” seria una data oportuna per recuperar l’activitat de l’oci nocturn, va vaticinar ahir Vergés. L’exconsellera preveu que en un mes es podran recuperar activitats d’oci estable i que impliquen trencament de les bombolles com l’oci nocturn.
Salut ha començat a treballar en els aforaments i els percentatges que haurien de respectar-se per a la represa de l’activitat de bars musicals, discoteques i sales de ball i festa, per exemple. La idea és traslladar-hi percentatges d’ocupació i protocols similars als del món de la cultura o l’espectacle. La represa durant la revetlla facilitaria encara més la dispersió del públic en una nit de força oci i trobades, ja que acostuma a ser tradició celebrar la festa a l’aire lliure.
Però el sector té pressa. Precisament ahir, les 405 persones –entre participants i organització– que la setmana passada van participar en l’assaig clínic per a la reobertura de l’oci nocturn al carrer del Pecat de Sitges es van sotmetre al segon test d’antígens. Després de fer-se la prova, l’alcaldessa del municipi, Aurora Carbonell, va explicar que amb els tests se sabrà si en els últims sis dies hi ha hagut algun positiu entre els participants i que d’aquí a uns 15 dies es faran públiques les conclusions. El sector està “convençut” que els resultats seran concloents que no s’afavoreix el contagi i espera presentar i pactar un protocol amb la Generalitat per poder obrir “ja” els seus negocis i no esperar a Sant Joan.
Quant a la pandèmia, la millora dels indicadors continua estancada, pel que fa als contagis i velocitat de transmissió. No en canvi pel que fa als ingressats, ja que ahir es va rebaixar la barrera dels 300 ingressats greus a les UCI. Aquest llindar dels 300 malalts greus era un dels indicadors per alertar de la saturació i del poc marge de maniobra de les UCI a partir de la segona onada. Actualment estarien per sota del llindar d’emergència tant el risc de rebrot com la velocitat de transmissió o el nombre d’ingressats.
Per comarques, el Solsonès continua sent la que té un risc més gran de creixement potencial de l’epidèmia (EPG), amb 402 punts, seguida de la Garrotxa (333), el Bages (296), les Garrigues (251), l’Anoia (248) i la Ribera d’Ebre (228), mentre que una quinzena de comarques estan per sota del llindar de risc alt (100).
LA XIFRA
La variant britànica, més ràpida
La variant britànica es va transmetre a l’àrea metropolitana nord de Barcelona a un ritme un 45% més gran que la resta de variants durant el període de baixada de la tercera onada de la pandèmia, quan es van substituir les variants antigues de la Covid-19 per la britànica. Ho ha conclòs un estudi impulsat pel grup d’investigació en biologia computacional i sistemes complexos (Biocomsc) de la UPC, el hub de seqüenciació del campus Can Ruti de Badalona i l’Institut d’Investigació de la Sida (IrsiCaixa). La velocitat de propagació (Rt) de la variant britànica durant el final de la tercera onada va ser la majoria de setmanes superior a 1,0, mentre que la resta de variants mantenien una velocitat menor, amb una Rt de 0,7.
