Recerca
Investigadors catalans a la cascada més gran del món
Una campanya oceanogràfica liderada per la UB estudia el corrent submarí que hi ha entre Islàndia i Groenlàndia
L’equip està fent diversos mostrejos per conèixer millor aquest fenomen, que exerceix un paper decisiu en la circulació termohalina atlàntica i, per tant, en el clima global
-
Els membres de l'expedició. MISSIÓ FAR-DWO. -
La sonda CDT és un dels instruments que s’estan utilitzant. MISSIÓ FAR-DWO. -
La campanya oceanogràfica. -
VÍDEO: Des de l’estret de Dinamarca, els professors de la Universitat de Barcelona David Amblàs i Anna Sanchez-Vidal ens expliquen com avança la campanya oceanogràfica FAR-DWO. UB
En la cascada, l’aigua densa i freda es desplaça a dos metres per segon
No és una cascada terrestre, sinó submarina, i es troba a l’estret de Dinamarca, entre Islàndia i Groenlàndia. Pot costar d’imaginar, però dins de l’oceà també hi ha salts d’aigua quan es produeixen canvis de densitat i temperatura. En aquest cas, la cascada fa més de tres quilòmetres d’altura i el seu cabal supera els tres milions de metres cúbics per segon (per fer-nos una idea, el cabal del riu Amazones és catorze vegades inferior).
“Es tracta d’aigua freda que es genera a l’Àrtic, que es va desplaçant cap a latituds més baixes pel fons marí i que quan arriba a aquest punt, entre Islàndia i Groenlàndia, es troba que el relleu fa un desnivell molt abrupte i en pocs quilòmetres passa de 500 a 3.000 metres de fondària”, va explicar a aquest diari el professor de la Universitat de Barcelona David Amblàs des d’Islàndia, el dia abans de la sortida de l’expedició FAR-DWO a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, que pertany al CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). Els membres d’aquesta campanya oceanogràfica són ara mateix in situ fent la recollida de mostres.
Amblàs i la seva col·lega Anna Sánchez-Vidal, tots dos del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (Grcgm-UB), lideren la missió, que va començar el 19 de juliol i durarà fins al 13 d’agost. El corrent gegantí de l’estret de Dinamarca, que va a parar a les grans fondalades del nord de l’oceà Atlàntic, és un fenomen ja conegut i estudiat per la comunitat científica des del punt de vista de l’oceanografia física, però aquest serà el primer cop que la recerca se centrarà sobretot en els sediments, nutrients, oxigen i altres elements que arrossega.
La cascada, que és la més gran del món coneguda fins ara, afecta els ecosistemes marins profunds i també té un paper decisiu en la circulació termohalina atlàntica, és a dir la circulació de l’aigua dels oceans a gran escala, que té efectes en el clima. “Si has vist la pel·lícula El dia de demà, es pot entendre una mica millor, encara que evidentment el film és una exageració”, explica Amblàs. A part de les repercussions climàtiques, la cascada també és clau per al funcionament dels ecosistemes marins profunds de la zona.
La campanya FAR-DWO analitzarà per primer cop la variabilitat hidrogràfica i sedimentològica a partir del mostreig i l’observació de la columna d’aigua i del sediment i el relleu del fons marí durant la campanya, i amb el desplegament de dues línies instrumentades a gran profunditat que registraran informació del corrent durant un any sencer, fins al setembre del 2024, quan seran recuperades, tal com han detallat David Amblàs i Anna Sanchez-Vidal, que també són membres del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB.
Experiència al cap de Creus
Els impactes de les cascades submarines en els fons marins eren desconeguts fins que es van descriure per primer cop al nord de les costes de Catalunya, al Mediterrani nord-occidental, en un article científic liderat per investigadors del Grcgm-UB i publicat a la revista Nature el 2006. Des de llavors, aquest grup de recerca de la Universitat de Barcelona ha estat pioner en la recerca monitorada de cascades, tant al canó del cap de Creus com en àrees polars. El monitoratge es fa per mitjà de línies instrumentades amb trampes de sediments, correntòmetres i sensors de temperatura.
Gràcies a aquesta línia d’investigacions s’ha vist que a les costes catalanes ja s’estan detectant canvis a causa de l’emergència climàtica. Així, els experts expliquen que la disminució del nombre de dies de tramuntana a l’hivern al golf del Lleó i al nord de la costa catalana està causant un afebliment d’aquest procés oceanogràfic decisiu per regular el clima i té un gran impacte en els ecosistemes profunds. La situació és preocupant, però on és realment alarmant és a l’Àrtic i a l’Antàrtida, ja que allà les cascades són molt intenses. “Els pols són les regions on es formen la major part de les masses d’aigua densa, generades per la formació de gel marí en superfície, que finalment arriben fins als fons de l’oceà global. Les zones polars són com el cor del sistema circulatori oceànic: bomben aigua freda i densa cap a les grans fondalades oceàniques a través dels batecs fets pels desbordaments d’aigua densa”, explica Amblàs.
Escalfament
El problema és que amb l’escalfament global es forma menys gel i el volum d’aquesta aigua molt freda disminueix. És un procés que té diversos efectes en la circulació oceànica global que preocupen la comunitat científica, tal com es recull en el darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). En la campanya FAR-DWO, l’experiència prèvia que els investigadors han adquirit monitorant el canó del cap de Creus serà crucial. A més, les dues zones estudiades –la del Mediterrani i la polar– serviran de “marc de referència per investigar la propagació d’aquests corrents, els fluxos biogeoquímics associats i la seva empremta en els fons marins i en el registre sedimentari, ja que les dues àrees marines són actors principals del sistema de circulació termohalina de l’oceà global”, segons els investigadors.
Un dels instruments que s’està fent servir és un mostrejador múltiple que gràcies a un pes s’aguanta sobre el fons marí i permet recollir sediments. “Obtenir dades dels sediments ens permet mirar al passat. El registre de sediments ens permetrà estudiar com aquest corrent ha anat variant al llarg dels últims milers d’anys, podrem saber si hi ha hagut moments en què també s’ha afeblit o fins i tot parat, i estudiar conseqüències al clima de tot el planeta”, remarca Amblàs.
Els sediments no només es captaran al fons, sinó també en diferents punts de la cascada, gràcies a les línies instrumentals. Un sistema de boies i pesos permet que quedin dretes i flotant. En aquest projecte se n’estan instal·lant dues: una a uns 1.300 metres de fondària i l’altra a uns 2.000. És instrumental molt resistent: “En la cascada l’aigua va molt i molt ràpida, a dos metres per segon”, recorda Amblàs. Les línies instrumentals es quedaran a l’estret de Dinamarca durant un any i el setembre de l’any vinent una segona missió les recollirà.
Gairebé cinc setmanes a bord del ‘Sarmiento de Gamboa’
La investigació sobre la cascada submarina es realitza a bord del vaixell oceanogràfic del CSIC Sarmiento de Gamboa, que té la seva base a Vigo i que va ser avarat el 2006. La Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC és la responsable de la gestió del vaixell així com del manteniment de l’equipament científic i hi aporta el personal tècnic per a la realització de les campanyes oceanogràfiques. Té una eslora total de 70,5 metres i una mànega de 15,5 metres i té propulsió amb motors dièsel i elèctrics. Està equipat amb tots els instruments necessaris per poder fer campanyes oceanogràfiques arreu del planeta, excepte a les zones polars. Permet dur a terme treballs de geologia, geofísica marina, hidrografia, oceanografia física i química, biologia marina i monitorització de l’oceà amb vehicles operats a distància i a grans profunditats. A la imatge, captada durant una recerca al cap de Creus, es poden veure alguns dels instruments, com una sonda CTD que permet obtenir dades de densitat, temperatura i profunditat.
Una trentena de científics en la missió oceanogràfica
En la campanya FAR-DWO hi participaran prop d’una trentena d’experts de la UB, l’Institut Universitari d’Oceanografia i Canvi Global (Iocag) de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, el Centre de Formació i Recerca del Medi Marí (Cefrem) de la Universitat de Perpinyà, l’Institut Francès de Recerca per a l’Explotació del Mar (Ifremer), la Universitat d’Islàndia i l’empresa especialitzada en tecnologia satel·lital Lobelia Earth. A més, rep el suport de la Unitat de Tecnologia Marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (UTM-CSIC). La foto mostra tot l’equip el primer dia de la campanya. El projecte es pot seguir a través d’internet, on els investigadors van penjant, en una mena de diari de bord, totes les tasques que van desenvolupant cada dia, amb imatges i vídeos. Abans de sortir cap a les aigües gèlides, l’equip es mostrava esperançat per les previsions de bon temps.
