Educació

JOAN ELIAS

Rector de la Universitat de Barcelona

“La docència mixta és una docència de guerra”

Nosaltres som una universitat presencial. És tan important el que es fa a classe com l’intercanvi d’idees als patis
Ha estat una època de crisis externes que han condicionat molt el nostre dia a dia. Però hem continuat treballant

Elias va ser escollit rector de la Universitat de Barcelona (UB) el 2016. A punt d’acabar un mandat marcat per les circumstàncies externes, repassa el seu pas pel rectorat.

Quin balanç fa del seu mandat?
Ha estat un mandat molt complicat. Gent de la UB amb experiència em diu que he tingut el rectorat més difícil que recorden. Moltes crisis han estat externes. Un ja pot preveure que pot tenir problemes econòmics, de recursos, de professorat, de canvi de lleis...
… I de tants canvis de ministres i consellers. Era previsible?
Home, no tant. Que hi hagi algun canvi de govern en quatre anys és previsible, però en aquests quatre anys hem tingut tres ministres. A Catalunya, igual, i també en un àmbit europeu, amb canvis de comissaris. És complicat si el marc financer i el marc legal van canviant tant. Els canvis polítics, que són sans democràticament, suposen reconstruir les confiances. Ha estat una època de crisis externes que han condicionat molt el nostre dia a dia. Però hem continuat treballant, la casa ha treballat molt bé i ens n’hem sortit prou bé.
Les crisis es van concentrar especialment en el curs passat, que va començar amb les protestes per la sentència del procés i va continuar amb la pandèmia.
Sí, i l’any 2017 el tema del procés... les universitats no estan aïllades en una bombolla i són crisis que tenen un impacte. A la UB vam fer dos manifestos de posicionament sobre les condemnes del procés signats per tots els òrgans directius màxims que crec que reflectien la voluntat de consens amb què demanàvem que els problemes polítics es resolguessin políticament. I on recordàvem que l’encomana que ens fa la societat és formar els joves, fer ciència... no pas barrejar els dos àmbits. Però malgrat tot ens vam definir, i cal dir que entre l’equip rectoral i els degans hi ha gent de tots els colors. Vam intentar, i crec que ho vam aconseguir, preservar la institució, encara que no hem defugit de parlar del tema.
Tot i així, aquest 11 de setembre se us ha assenyalat com un dels espais on manifestar-se. Li ha semblat injust?
No tornaré a parlar del tema. Tinc les meves idees polítiques com tothom, però són meves. Jo he de ser rector de tothom, en aquesta casa hi cap tothom. Precisament el que ens fa forts a la universitat pública és la diversitat de pensament. Vaig dir que si havien d’encerclar algú potser havia de ser la Generalitat, que és la que ens infrafinança, i potser aquesta frase va ser desafortunada. Però identificar la UB en la convocatòria de rodejar edificis estatals... Els problemes de finançament que tenim són provocats pel mal finançament que prové essencialment de la Generalitat, i també de l’Estat. Tenen raó quan diuen que la recerca està mal finançada pel govern espanyol, però també per la Generalitat. No som un edifici estatal, som de la UB, i si tenim un problema de finançament no el provoquem nosaltres.
Quina ha estat la crisi externa que més l’ha fet patir?
Les crisis són com les malalties, hi ha malalties crítiques i malalties cròniques. El tema del procés en el fons evidencia una manca de finançament de Catalunya, i aquest és un problema crònic i endèmic. La pandèmia manifesta dos problemes seriosos, a part de les morts, que han estat un desastre: les retallades sanitàries i el tema mediambiental. Tenim un problema de pocs recursos en la sanitat, i en la ciència en general, i de poc respecte al planeta. Avui és la Covid i demà serà una altra cosa si continuem fent les mateixes polítiques. No estarem tan ben preparats si no posem recursos intel·ligentment a la sanitat i a la recerca. En l’àmbit universitari el que em preocupa és la manca de finançament, no es té en compte la universitat. La UB, la UAB, etcètera, estem en una situació molt bona als rànquings però això s’acabarà si no es posen els recursos de material i personal.
El sistema universitari va arribar a la pandèmia amb un dèficit de més de 140 milions i ara li hem d’afegir 75 milions per les despeses de la pandèmia.
Un exemple: hem de netejar els laboratoris i les aules dos cops al dia. L’impacte per a la UB és de 2,5 milions anuals només en l’increment de la neteja. Tenim 650.000 metres quadrats i més de 700 aules, a la UB qualsevol cosa representa una xifra enorme. Ja veurem l’impacte econòmic quin serà, estic preocupat.
L’ha quantificat?
No el tinc avaluat, però hem gastat moltíssims diners en proteccions, hem gastat 1,8 milions a comprar 1.600 portàtils pensant en el teletreball del professorat i el PAS per si cal tornar a treballar des de casa. Hem gastat 500.000 euros a preparar les aules amb càmeres i equips de so. Tenim també el projecte ConnectaUB perquè vam veure que molts estudiants a casa no tenien un ordinador adequat o una bona connexió. Hem cedit portàtils o hem donat connexió a més de 300 alumnes. Hem ampliat el programa de beques per a aquells nois i noies amb problemes sobrevinguts per pagar matrícules. Hem abocat tots els recursos perquè ningú quedi fora per problemes econòmics o tecnològics.
Les finances de la UB suporten aquesta despesa?
Els números són molt complicats, però també és veritat que hem deixat de fer coses, com ara actes i congressos. Alguns recursos venen d’aquí, també de patrocinadors i de donants particulars.
També heu cedit recursos durant el pitjor moment de la pandèmia.
Sí, quan la Generalitat va demanar ajuda vam buidar els laboratoris de mascaretes, pantalles facials,... i només hi vam deixar material per a un mes. Vam enviar el material al Clínic i vam fabricar cinc tones d’hidrogel i respiradors de campanya. Hem enviat estudiants de medicina i infermeria per ajudar els hospitals. L’impacte econòmic s’ha d’avaluar, ara l’important és que la universitat continuï funcionant de la manera més normal que sigui possible. Estem en espera de si una part del fons Covid de l’Estat arriba a les universitats.
Aquest curs heu plantejat una docència mixta. Algunes coses de la docència virtual es quedaran per sempre?
La docència mixta és una docència de guerra perquè no podem fer cap altra cosa. Nosaltres som una universitat presencial. És tan important el que es fa a classe com l’intercanvi d’idees als patis i fins i tot als bars. Però moltes de les coses que hem posat en marxa de manera telemàtica es quedaran, com ara lectures de treballs de final de grau i de màster i les tesis doctorals, que tindran la possibilitat de fer-se en línia. Això pot enriquir els tribunals, perquè, si he de portar un doctor americà o europeu d’altíssim nivell i amb agendes molt complicades, serà més fàcil. Segurament en el futur recuperarem la classe presencial, però alguna activitat complementària continuarà sent en línia, com per exemple un seminari o una conferència. O la matrícula, que ja es fa de manera totalment electrònica i això ja es quedarà.
El curs passat vau passar en 24 hores d’un model de docència presencial a un de virtual. El primer dia devia ser molt complicat.
Sí. Patíem també pels exàmens, per si aguantaria el sistema amb 4.000 alumnes alhora fent un qüestionari. Estàvem preparats per a algunes coses, però per a d’altres no, com ara que el professorat canviés d’un dia per l’altra la manera d’impartir la classe. Però es va fer. Els hem fet un acompanyament molt bo amb eines per fer classes virtuals. Hem fet un esforç entre tots.
Va haver-hi queixes dels estudiants el curs passar per l’ús de càmeres als exàmens. Preveu que torni a haver-hi queixes? També quan es gravin les classes?
En la gravació de les classes intentarem que no surtin els alumnes, i els serveis jurídics ens diuen que al professorat se’l pot gravar i penjar al nostre servidor i ningú ha de fer servir aquelles imatges per a una altra cosa. Als estudiants ja els vaig dir que quan hi ha un examen oral és important gravar-ho per a alumne, perquè si vol fer una reclamació és la paraula del professor contra la de l’alumne. És important enregistrar ni que sigui la veu, és garantista per a l’alumne.
Què es trobarà l’estudiant quan torni?
L’organització anirà per centres o pel tipus d’ensenyament: a informàtica les pràctiques es fan en aules virtuals. Economia i empresa, per exemple, tindrà els alumnes a classe una setmana i a casa una altra, només hauran de saber quan els toca anar a la facultat. D’altres, com ara els de matemàtiques, volen que durant la setmana passin per la facultat en algun moment; assignatures de teories les fan en línia però classes de programes o pràctiques les faran presencialment.
Què va passar amb els alumnes que no van poder acabar les pràctiques de l’últim curs pel confinament?
Ho hem donat per acabat. Amb els de medicina ho vam tenir clar: mentre haguessin fet una part important de les pràctiques, la resta ho van suplir fent pràctiques de debò als hospitals.
La matrícula se n’ha ressentit?
Les de grau, no; les de màster, encara no ho sabem, però se’n ressentirà, potser un 20%. Hi ha anys que als màsters més de la meitat són estrangers. Espero que la calma que tenim pugui fer disminuir aquest impacte. Si no hi ha alumnes, hi haurà màsters que es deixaran de fer, patim pels màsters internacionalitzats.
I els Erasmus?
Es mantenen, tot i que hi haurà impacte. Hi ha països que directament no deixen entrar estudiants.
Quan vostè va arribar al rectorat quins plans tenia i què ha pogut fer?
El meu compromís era per a vuit anys; per tant, em tornaré a presentar a les eleccions. Mai m’he plantejat el càrrec com a palanca per fer quelcom que no sigui ser rector. La meva vida de gestió acabarà aquí. Hem fet molta feina interna per ordenar la casa, com ara models de finançament de departaments, de facultats, que són models públics, amb màxima transparència. Rigor econòmic i transparència. Estem molt bé econòmicament pel que fa a la gestió ordinària, no tenim problemes de caixa, però sí tenim dèficit, podem pagar i tenim diners per resistir dos mesos i mig. També hem abocat totes les energies per arreglar les situacions estranyes del professorat arran de les retallades.
Parla dels associats?
Associats, agregats, alguns projectes per potenciar la qualitat en recerca que en el fons eren per crear una plaça...Tenim un catàleg de places i molts dels associats que estaven acreditats han pogut accedir a ser agregat, lector o catedràtic. Hem anat posant ordre a problemes històrics.
S’ha solucionat la situació del personal investigador en formació?
No, i segurament portarem el ministeri a judici. Amb l’EPIF ha passat que el ministeri ha tret una llei i s’oblida del petit detall de dotar-la de milions d’euros. Han tret una convocatòria en què el punt clau era com es pagaven les nòmines. Va sortir una sentència del Suprem que deia que allò no està bé i hem demanat al ministeri que canviï la convocatòria complint la sentència del Suprem. Hem fet molta feina en el tema dels associats i el PIF, però no suficient. Estem intentant que tot el talent que tenim fora vingui a la universitat, es jubila molt professorat i estem incorporant gent jove. La tercera cosa que estem fent és la potenciació de la nostra voluntat europea i internacional a través del nostre paper a la lliga d’universitats LERU i la xarxa Charm-EU. Volem influir perquè la universitat catalana i l’espanyola facin el salt a Europa. I vam liderar la demanda de finançament per a la universitat pública.

Docència i gestió

Rosa M. Bravo

Joan Elias Garcia (Barcelona, 1956) és catedràtic de matemàtiques al departament de matemàtiques i informàtica de la UB. Durant la seva vida acadèmica ha compaginat la docència, la recerca en àlgebra commutativa i la gestió. Ha estat investigador principal de projectes de recerca, xarxes nacionals i accions integrades en diversos països i va ser editor en cap de la Reial Societat Matemàtica Espanyola. Ha estat cap d’estudis (1992/93) i degà de la Facultat de Matemàtiques (1996-2002), vicerector de la UB (2008-2010) i secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (2006). Des del 2017 és president de la Comisión Sectorial de Internacionalización y Cooperación de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas. És rector de la UB des del desembre del 2016.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona