Educació
Aules que motiven
Un estudi liderat per la UOC conclou que el 60% dels docents creuen que canviar la disposició de les aules és clau per millorar l’aprenentatge
La filosofia de la ‘smart classroom’, encara minoritària, es va obrint pas a ls centres
Un canvi en la disposició del mobiliari afavoreix el treball cooperatiu i l’autonomia de l’alumnat
La majoria de docents se senten incòmodes amb un mobiliari vell que no aporta cap benestar a l’alumnat
Les instal·lacions de l’escola pública Miquel Martí i Pol, a Viladecans, no desentonarien a Instagram. Patis amb gespa artificial, un chillout per a descans dels docents, sales de coworking on conviuen alumnes i docents i catifes per estirar-se a llegir. Un ambient que és, però, més que una bonica decoració i que respon a la voluntat de millorar l’aprenentatge a partir de la disposició del mobiliari. Les smart classrooms comencen a fer-se un espai a l’ecosistema educatiu per l’evidència que la configuració de l’aula fomenta un aprenentatge més cooperatiu i autònom.
Raquel Valle, directora de la Martí i Pol, va aterrar al centre fa deu anys amb l’encàrrec d’introduir una metodologia d’aprenentatge cooperatiu que ha acabat derivant en la transformació de les instal·lacions en col·laboració amb el grup de recerca Smart Classroom Project, liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Tenia clar que era molt important treballar amb nous espais. L’aprenentatge ha de sortir de les quatre parets de l’aula”, explica Valle, que agraeix l’ajut de l’Ajuntament de Viladecans en la instal·lació de wifi a l’escola. “És la pedagogia la que et fa canviar perquè veus que l’espai grinyola”, diu.
Un dels primers canvis que va escometre l’escola va ser la compra de pufs i la instal·lació de gespa artificial perquè els nens i nenes es poguessin estirar a llegir. “Si a casa no llegim asseguts en una cadira, per què ho hem de fer a l’escola?”, es pregunta Valle. La smart classroom com a tal, que impregna la filosofia de tota l’escola, és una sala amb parquet a la qual s’entra sense sabates per ampliar la sensació de benestar, amb seients que faciliten l’intercanvi. A les aules ordinàries les taules són de quatre alumnes i les cadires tenen rodes que faciliten el desplaçament i el treball cooperatiu. El docent no té taula “perquè no ha d’estar atrinxerat sinó orientar l’aprenentatge”, segons la directora. Les aules tenen un racó amb catifa i coixins per a activitats més autònomes. L’experiència ha demostrat que els alumnes “se senten com a casa, aprenen de forma cooperativa i amb uns resultats molt alts en les competències bàsiques”, diu Valle. L’ambient tranquil ha beneficiat especialment l’alumnat amb TEA i trastorns greus de conducta.
El 60% dels docents, descontents
Els beneficis de les smart classrooms se sustenten en l’evidència científica generada des de fa 20 anys, assenyala Guillermo Bautista, membre del grup de recerca Smart Classroom Project de la UOC i investigador principal d’un estudi finançat per RecerCaixa que ha esbrinat l’opinió que el professorat té de les aules. Una enquesta feta a 847 docents conclou que el 60% creuen que canviar el disseny de l’aula és clau per millorar l’aprenentatge. “La majoria se senten incòmodes amb un mobiliari vell que no aporta cap benestar a l’alumnat. L’estudiant es passa 17.000 hores dins d’una aula que no té cap sensibilitat cap a l’espai”, assenyala.
La recerca del grup inclou l’experiència pràctica de l’escola Miquel Martí i Pol i de quatre centres més, de primària i secundària, que s’han transformat amb la filosofia de les smart classrooms. Bautista destaca el benestar, el treball cooperatiu i la flexibilitat com els elements més rellevants del canvi. Com a exemple, explica que “estudiants de secundària diuen que es comporten millor en aquests espais, mentre que fan més bretolades a l’aula tradicional”, com ara embrutar una taula vella. Aquests espais també “provoquen reaccions interessants en alumnes amb conductes disruptives”, que se senten més còmodes si es poden bellugar i no estar asseguts molta estona a la cadira. El canvi de mobiliari afavoreix, així mateix, dinàmiques com ara repartir un grup en dos perquè treballin amb autonomia. És una tendència encara minoritària que cada cop està suscitant més interès en centres que veuen com un canvi d’espai pot ajudar a una nova metodologia d’aprenentatge, explica Bautista. El Consorci d’Educació de Barcelona ha començat a renovar el mobiliari de 487 aules per aconseguir ambients motivadors. L’investigador insisteix: “No busquem aules espectaculars sinó que tinguin una justificació pedagògica.”
