Els plans per a l’escola Carme Guasch a Figueres, irreversibles
Responsables del consistori i el director territorial d’Educació defensen, davant els directors de centres que demanaven un altre emplaçament, que la tramitació del projecte està massa avançada
La Generalitat i l’Ajuntament de Figueres van fer pinya ahir per defensar la decisió i els acords per construir la nova escola Carme Guasch, que fa 15 anys que funciona de manera provisional en barracons. A finals de juny, una quinzena de directors de centres educatius públics van signar un manifest per demanar que se’n reconsiderés un emplaçament, en un solar annex als actuals mòduls, que consideren que dota de massa places el sector sud de la ciutat, mentre que n’hi ha d’altres amb dèficit. Però pels governs català i figuerenc la decisió presa és “irreversible” i no es poden alterar els plans previstos, segons van traslladar en la reunió els responsables locals i de la Generalitat, per no endarrerir altre cop durant anys la tramitació. L’acord ha trigat cinc anys, recordaven fonts municipals.
El director territorial d’Educació, Martí Fonalleras; l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, i el regidor d’Educació, Josep Alegrí, van assistir a la reunió, amb els signants del manifest. Des del consistori l’alcaldessa i Alegrí no van voler fer valoracions, però s’indicava que la negativa a alterar la ubicació es fa sobre una tramitació pràcticament tancada: tot el projecte i els convenis perquè el nou centre es construeixi a l’altra banda de l’avinguda Maria Àngels Anglada, amb una inversió que avançarà el municipi tan bon punt Urbanisme hi doni el vistiplau i que la Generalitat retornarà al 90%, amb 5,2 milions d’euros entre el 2023 i el 2025.
Els responsables docents demanaven la informació que va fer descartar l’emplaçament a l’antiga presó, però tant el municipi com Fonalleras van defensar que la rehabilitació de l’immoble seria molt costosa. Malgrat això, segons les mateixes fonts, es van comprometre a mantenir el diàleg per revertir altres dèficits en equipaments d’educació municipal sobre el nou planejament local (POUM), a banda de temes com ara la vinculació entre escoles i instituts o replantejar el model actual de zona única per escolaritzar alumnes en qualsevol centre de la ciutat.
