La M. té 26 anys i en fa quatre que va arribar a Girona des d’Hondures, sola i embarassada de tres mesos. Cercava oportunitats per a ella i per al seu fill, perquè creia que al seu país no podria aconseguir-les. Però una vegada aquí, va topar amb una realitat molt dura per les dificultats de regularitzar la situació legal i poder accedir a una feina digna o a un habitatge en condicions. Els entrebancs administratius van afectar també el seu fill, que, tot i ser nascut aquí, encara no disposa ni de la nacionalitat espanyola ni dels mateixos drets que els seus companys d’escola.

M. viu en un pis del projecte Pati de Càritas Diocesana de Girona, que atén una dotzena més de casos com el seu: majoritàriament dones migrades, indocumentades, amb fills a càrrec i en situació d’extrema vulnerabilitat. El projecte compta amb diversos habitatges a Girona i a Salt, amb espais propis per a cada família atesa i amb tècniques que s’encarreguen d’acompanyar aquestes dones en tots els processos necessaris per aconseguir la inserció social i laboral, de manera coordinada amb la resta de projectes de Càritas, d’altres entitats com Creu Roja i amb els serveis socials.

La majoria de dones provenen d’Hondures o del Marroc. Moltes han estat vivint en infrahabitatges, pateixen inseguretat i necessiten un espai on poder cuidar els fills i evitar que entrin al cercle de l’exclusió social. En alguns casos han estat víctimes de violència masclista. L’objectiu del projecte és aconseguir l’autonomia de les dones ateses i un habitatge, però els preus dels lloguers i les dificultats administratives per regularitzar la documentació ho converteixen gairebé en una utopia. Inicialment, el projecte preveia una estada màxima de dos anys, però l’entitat es veu obligada a concedir pròrrogues per evitar que els processos de documentació es quedin a mitges. Des de Càritas se’ls ofereixen opcions de formació, suport en els tràmits de documentació, suport emocional i eines per millorar la seva ocupabilitat, l’autèntica clau per a l’autonomia personal.