Societat

ANTONI MATABOSCH

President del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER)

“Creixen els brots i les fòbies contra les religions”

La llibertat religiosa també és un dret essencial i això tant inclou la llibertat de creure i d’expressar com la llibertat de no ser vexat
De vegades hi ha ofenses molt dures, altres vegades no ho són tant, però és una constant... Com que els surt gratis!

Fa poc, en una intervenció al Congrés, el diputat d’ERC Gabriel Rufián va afirmar que el problema dels diputats de Vox és que són catòlics i, per tant, “creuen en serps que parlen, en coloms que embarassen, que les dones provenen de la costella d’un home i que si ens portem malament arribarà una pluja de foc i ens cremarà”. Aquelles paraules –quan encara coïa la foto al WhatsApp de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya fent una costellada el Divendres Sant– van ofendre enormement els catòlics, com es va poder veure a les xarxes socials. Capellans, bisbes i fins i tot el cardenal Joan Josep Omella van lamentar públicament les paraules del diputat. Els catòlics, amb els musulmans (cada vegada que hi ha un atemptat islamista o una crisi migratòria) o els jueus (per qüestions de l’Estat d’Israel) són dels col·lectius religiosos més insultats i menyspreats a casa nostra, diuen les religions. Per aquest motiu el GTER (Grup de Treball Estable de les Religions) acaba de fer públic el manifest Fòbies antireligioses: drets i límits de la llibertat d’expressió.

Per què aquest manifest?
Sempre hem estat molt pendents dels atacs, fòbies o gent maleducada que vol molestar el fet religiós o una o altra religió, però ens hem adonat que últimament hi ha més brots que mai; hi ha més pintades contra els jueus, Vox menysprea els musulmans i els culpa de tot, fins i tot hi ha una investigació oberta de la fiscalia de Barcelona per la campanya Stop islamització que van fer el gener passat a les xarxes socials. També hi ha els insults i la ridiculització del diputat Rufián al Congrés contra els sentiments catòlics, o cada cop hi ha més pintades antijueves. Per tot plegat ens va semblar que havíem de dir alguna cosa. Per cert, que un estudi que es fa cada dos anys sobre la situació de la llibertat religiosa al món, aquest any 2021 diu que la llibertat religiosa està “en caiguda vertical”, és a dir, en el conjunt del món les fòbies religioses estan augmentant.
En quin grau a casa nostra?
A veure, aquí al nostre país no es pot parlar de persecució ni de discriminació, això és clar. Ara, de fòbia contra les religions n’hi ha i l’experiència d’altres llocs diu que això tendeix a augmentar si no es fa que la gent en sigui conscient, si no se’n parla. La fòbia a una o a totes les religions pot ser com un esbarzer petit que sembla que no fa res però que comença a créixer i al final t’esgarrinxa i fa mal.
També hi ha el tema que avui qualsevol fòbia o menyspreu cap a algú o alguna religió s’amplifica a les xarxes socials.
Aquest és un tema, sí, l’amplificació a les xarxes socials. Però un altre tema és la impunitat. Per exemple, quan en Rufián va ofendre d’aquella manera els catòlics algú del Congrés li va dir alguna cosa?, algú li va demanar que rectifiqués o retirés aquelles paraules? No. Res de res. Aquí hi ha una qüestió important que s’ha de plantejar i és veure com podem equilibrar la llibertat d’expressió i el respecte, en aquest cas a les religions.
La llibertat d’expressió és essencial.
Entenem que la llibertat d’expressió ha costat esforços de segles i ha costat vides poder-la aconseguir i que és un bé molt preuat, sí, essencial. Poder dir el que pensem és importantíssim. Ara: la llibertat d’expressió no és un dret que permeti trepitjar-ne d’altres. Hi ha altres drets que fan que la llibertat d’expressió s’hagi de modular, equilibrar..., no ho pots dir tot en aquesta vida! No pots calumniar, insultar, vexar una persona o, en el cas que ens ocupa, una religió, perquè hi ha una convivència humana que s’ha de preservar. La llibertat religiosa també és un dret essencial i això tant inclou la llibertat de creure i d’expressar com la llibertat de no ser perseguit, insultat o vexat per les teves creences religioses.
Alguna espurna ha fet que el GTER hagi tret aquest manifest ara?
Ha sigut una confluència de coses. En els últims temps hem vist créixer l’antisemitisme a casa nostra, els musulmans van haver de presentar una querella contra Vox per la brutal campanya Stop islamització, en què deia que “la islamització perpetrada pel separatisme ha convertit Catalunya en un perillós refugi per als gihadistes i el fonamentalisme islàmic”. En fi, tot molt fora de lloc, molt ofensiu i alhora perillós. I vam dir que havíem de fer alguna cosa perquè la societat s’adonés que l’insult a les religions no és el camí.
En el Grup de Treball Estable de les Religions hi ha precisament com a nucli principal aquestes religions.
Sí, el GTER el formem bàsicament l’Església catòlica, l’Església evangèlica, l’Església ortodoxa, la comunitat jueva i la comunitat musulmana, i el càrrec de president, que ara tinc jo, és rotatori. A part, en el Consell Interreligiós hi ha les altres religions amb presència a Catalunya: budistes, hinduistes, bahá’ís, etc. I en aquest cas tots, també aquestes religions minoritàries, vam veure que valia la pena treballar conjuntament per fer una mica de pedagogia.
Alguna religió està més maltractada que una altra, segons vostès, a Catalunya?
L’islam, molt. El judaisme també molt, cada vegada que passa alguna cosa a Israel, per exemple, i el catolicisme amb molta freqüència. També a vegades el protestantisme, sobretot en localitats petites. El que passa és que normalment callem, com ara aquest mes de maig quan es va exposar a la fira d’art ArtMadrid una pintura amb Isabel Díaz Ayuso fent de Mare de Déu i un cantant assegut sobre seu fent de Jesucrist en una versió de La Pietat.
Aquesta pintura els ha ofès?
Ofendre ja no sé si és la paraula. El que és clar és que nosaltres la considerem de mal gust. El que vull dir és que tothom s’hi atreveix, a ridiculitzar la religió, i en aquest cas, el catolicisme. De vegades hi ha ofenses molt dures, altres vegades no ho són tant, però és una constant. Com que els surt gratis!
D’altra banda, també s’ha donat el cas que entitats catòliques han perseguit artistes per fer art.
És difícil saber el límit del que s’ha de fer i una cosa és l’ètica i l’altra la justícia. Des del punt de vista legal o penal, tot i que la Constitució, l’Estatut, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans, etc. parlen de no vexar els sentiments religiosos, com en tots els països democràtics aquí molt difícilment els tribunals emeten sentències condemnatòries per aquestes causes, perquè es busquen atenuants i eximents. Sempre acaba prevalent la llibertat d’expressió. És un tema complicat, certament, però el que és clar és que amb insults no es va enlloc i cal que ens respectem mútuament.
En el manifest vostès defensen fins i tot anar als tribunals.
El GTER fa temps que està dedicant esforços a denunciar i mirar de trobar remei a les fòbies cap a les religions. I sí, en el darrer punt del manifest diem que el GTER es compromet a prioritzar encara més a partir d’ara els seus esforços, fins i tot si calgués per via judicial, per treballar en la defensa d’aquest aspecte fonamental de la dignitat humana. Com a representants de les religions a Catalunya hi tenim tot el dret i, no cal dir-ho, el deure, pel bé de la nostra societat plural i que volem convivent i en pau.
En el cas del catolicisme està pagant, potser, l’assimilació que va fer del franquisme en el seu moment?
Sí, és clar, però escolta: fa setanta anys d’això! La gent també ha de recordar que la transició del franquisme a la democràcia va ser en part possible perquè l’Església va pressionar, aquí a Catalunya sobretot. Jo mateix vaig estar a la tancada d’intel·lectuals de Montserrat el 1970 després del procés de Burgos, CCOO es va fundar a la parròquia de Sant Medir de Barcelona, l’Assemblea de Catalunya, a la qual jo també pertanyia, sempre es reunia en una església...
Aquestes fòbies que identifiquen aquí es donen en altres països de l’entorn?
A Itàlia i a França, per exemple, no passa tant. Una cosa és que un es declari ateu, que és molt respectable, però una altra cosa és començar a desprestigiar tot el món de la religió, que també es fa amb falsedats, amb exageracions, amb informacions tendencioses...
Per exemple?
Mira, La Sexta fa poc va fer un programa d’una hora i mitja en què acusava l’arquebisbe d’Oviedo d’uns malentesos, econòmics entre altres coses, que hi va haver en una congregació religiosa que es diu Lumen Dei. Doncs el cas és que el Vaticà l’ha fet tancar, aquesta associació, però el programa, del tot sensacionalista, no ho va dir en cap moment, això. Parlaven de l’arquebisbe d’Oviedo com si en fos el responsable. Era informació esbiaixada!
....
També en un altre programa, en aquest cas sobre les immatriculacions, els que parlaven en contra de l’Església eren advocats i gent molt ben preparada i l’únic que van entrevistar en representació de l’Església era un pobre rector de poble que no sabia gaire ni de què anava la història... Això també és tendenciós. Per què no m’entrevistaven a mi?
El tema de les immatriculacions aquí a Catalunya l’Església se’l va prendre molt malament.
Com ens ho hem de prendre? L’anunci del govern a la premsa va ser: “La Generalitat revela que l’Església ha inscrit 3.722 finques al seu nom sense cap títol que n’acrediti la propietat”, i la consellera de Justícia, Ester Capella, amb el nostre actual president, Pere Aragonès, va fer una roda de premsa a Vallhonesta, que pertany a la diòcesi de Vic, on hi havia un senyor que reclamava una propietat. A veure: que el Parlament demani una llista de les propietats immatriculades em sembla molt bé, que la informació la doni la Generalitat també em sembla molt bé; de fet, és informació que qualsevol persona pot mirar al registre. Ara bé, que diguin que ho hem immatriculat com si ho haguéssim robat, no. La gent ha de saber que des del 1863 estava prohibit inscriure les esglésies; i és evident que les esglésies són de l’Església. Quan es va poder immatricular ho vam fer. I no és robar.
...però aquella de la finca on hi ha l’ermita de Sant Pere de Vallhonesta que un particular reclamava...?
Sí, sí, en Joan Casajoana. Efectivament, nosaltres havíem immatriculat aquella propietat però ell va presentar un escrit de propietat més antic que els documents que teníem nosaltres i la hi vam tornar. Jo vaig estar a casa seva i, certament, aquest senyor tenia raó.
I no hi havia més casos?
Mira, de les 3.722 propietats que s’han immatriculat a tot Catalunya, entre les quals hi ha 2.000 parròquies, només hi ha hagut deu reclamacions, sobretot a Vic i a la Seu d’Urgell, les diòcesis més antigues. No n’hi ha hagut cap a la diòcesi de Barcelona i ho sé segur perquè jo era el delegat econòmic d’aquesta diòcesi i el tema de les immatriculacions el vaig dur jo. La Generalitat es va comprometre a fer mediació entre els propietaris i l’Església i saps quanta gent ha demanat aquesta mediació? Tres persones!
Acabem de passar una pandèmia, les religions s’han sentit discriminades?
Nosaltres ens vam queixar perquè la capacitat de gent que permetien a les esglésies, temples o oratoris... sovint era inferior a la dels teatres. Totes les religions vam haver de pressionar molt i ara, per sort, la capacitat ja és del 70%. El govern ha sigut reticent a ampliar aforament a les esglésies i penso que el dret a la llibertat religiosa, que és fonamental, al principi no l’acabaven d’entendre. El problema que hi va haver per aquella missa a la Sagrada Família, mare meva! Però si hi havia 700 persones i n’hi caben 9.000!

Un referent de l’Església catalana

L’actual president del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER) en representació de l’Església catòlica, Antoni Matabosch, va ser un dels fundadors d’aquesta entitat de diàleg i col·laboració interreligiosa en què participen representants oficials de les principals religions que hi ha al país. Doctor en teologia, llicenciat en història i ciències de la informació i diplomat en teologia espiritual i ecumenisme, va ser degà president de la Facultat de Teologia de Catalunya, delegat d’economia de la diòcesi de Barcelona durant molts anys, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) i, entre altres càrrecs, president de la Fundació Joan Maragall (FJM) des que es va crear, el 1989, fins al 2011. Ha escrit diversos llibres, els últims dels quals són Ecología integral y supervivencia (PPC), Societat plural i el repte de les religions (Pagès Editorial) i El consejo mundial de iglesias (1910-2021). Hacia la unidad perdida (Universàlia 3).



El 34% de les dones amb càncer de mama perden la feina o l’han de deixar

Barcelona

Lleuger increment dels indicadors de la Covid

Barcelona

L’erupció del volcà fa un mes amb 763 hectàrees afectades

Santa Cruz de La Palma

Baixen a 75 els grups escolars confinats

Barcelona

La collita de poma de muntanya serà un 40% menor que la de l’any passat

Sant Llorenç de Morunys

Finalment, hi haurà cercavila a Banyoles

BANYOLES

Sacsegen l’oferta dels dos col·legis públics de Girona Est

girona

El turisme de la Garrotxa vol ser més sostenible

OLOT
Gastronomia

L’alta cuina segueix viva

Barcelona