Societat

El desnonament mortal revela les mancances

Retrets entre els jutges i l’Ajuntament de Barcelona per la mort del llogater de Sants

L’aplicació del protocol de vulnerabilitat no va servir per aturar el llançament i protegir l’home, de 58 anys

El veí de Sants que es va treure la vida quan l’anaven a desnonar es deia Segundo i era usuari de Càritas, on en plena pandèmia el van acompanyar per buscar-li feina i es va arribar a presentar a vuit ofertes laborals. Aquest dilluns, l’home, que tenia 58 anys, s’enfrontava a la primera ordre de llançament per desnonar-lo, després que no pogués pagar el lloguer del pis on vivia sol. Per Càritas, la mort d’en Segundo no és un cas aïllat, sinó que és la “problemàtica i el fracàs” d’una societat que aboca al patiment de moltes famílies que no poden afrontar les despeses de l’habitatge. Segons les últimes dades de la diòcesi de Barcelona, el 67 % dels atesos no tenen un habitatge digne, i per això reclamen a les administracions que actuïn amb urgència per ampliar el parc d’habitatge públic de lloguer social i lluitar contra les causes que generen l’exclusió social, ja que amb la solidaritat no es pot solucionar un problema estructural.

El desnonament mortal ha fet saltar totes les alarmes i ha qüestionat l’aplicació del protocol que protegeix les persones en situació de vulnerabilitat. L’execució va ser ordenada pel jutjat de primera instància número 3 de Barcelona, arran d’una demanda per impagament presentada pels propietaris de l’immoble. Quan la comitiva judicial trucava a la porta, va ser quan l’home es va llançar pel celobert de l’edifici.

Uns tràgics fets que generaven retrets entre els jutges i l’Ajuntament de Barcelona, des d’on la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, responsabilitzava el jutge del succés. Per Martín, no s’expliquen els motius pels quals el jutjat podria haver desestimat la petició de moratòria feta per l’advocada d’ofici i apuntava, per exemple, la possibilitat que la propietat fos vulnerable.

En tot cas, Martín ha defensat que la situació de l’inquilí quedava del tot acreditada als informes dels serveis municipals, especificant la vulnerabilitat econòmica i social, situació d’atur i el cobrament d’una prestació. De fet, l’Ajuntament assegura que es va trucar divendres al jutjat de manera proactiva per conèixer en detall els motius pels quals no s’aplicava la moratòria, però davant de les peticions es va trobar un “mur”. L’alcaldessa, Ada Colau, es va avançar dilluns en les crítiques als jutges i va demanar que revisin els criteris amb què apliquen la moratòria vigent per als desnonaments de persones vulnerables. “És una decisió que no compartim ni entenem, i fins a l’últim moment els serveis municipals han intentat intervenir per frenar el desnonament. És una mort que no hauria d’haver-se produït”, manifestava Colau.

Els jutges, repliquen

La justícia es defensava dels atacs rebuts de la classe política en les darreres hores. El coordinador dels jutjats de primera instància de Barcelona, Roberto García Ceniceros, considerava “absolutament injust” que els culpabilitzessin de la mort del veí. El mateix magistrat reconeixia, en declaracions a l’agència Efe, que segurament “tothom” ho podia haver fet millor, però assenyalava que l’advocat de l’inquilí no havia aportat la documentació necessària per acreditar el nivell d’ingressos de l’home. Per García Carniceros, els jutges de primera instància estan fent “una anàlisi ponderada” de cada cas i estan aplicant suspensions de manera generalitzada als inquilins que no poden pagar el lloguer si els informes conclouen la seva situació de vulnerabilitat. Per això el magistrat també confessava que entre els jutges “molesta” que alguns líders polítics “recriminin l’actuació judicial” quan només representen la part legislativa, i haurien de ser les administracions les que procuressin donar una sortida als afectats per la falta d’habitatge.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) lamenta “el paper de molts jutges, que opten per prendre’s la llei per la seva mà, obviant els informes de vulnerabilitat redactats per professionals acreditats”. El portaveu de l’entitat, Santi Mas de Xaxàs, assegura que és un “fracàs” de tota la societat que un jutge decideixi no donar credibilitat als informes de vulnerabilitat, i que per tant la moratòria dels desnonaments no arribi a tothom.

Més ordres, a l’agost

L’entitat alerta que, si tot continua com fins ara, a partir del 9 d’agost, quan acaba la moratòria de l’Estat, hi haurà una allau de desnonaments i calculen que se’n programaran 26.000 només a Catalunya. “Necessitem que aquesta moratòria s’allargui en el temps i que el govern espanyol no dilati més una llei d’habitatge que, com s’ha pogut lamentar, té repercussió sobre la vida de les persones”, indica el portaveu del moviment de l’habitatge. Segons la PAH, aquest suïcidi evidencia “les insuficiències de les suposades mesures de protecció” i com han fallat les administracions, que no han sabut donar resposta a la falta d’habitatge. El Sindicat de Llogaters coincideix que “les lleis i els protocols actuals no serveixen” i que “això és el que passa quan les lleis protegeixen l’especulació, i no els inquilins”.

Grup de treball urgent

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, anunciava ahir que el grup de treball sobre desnonaments es reunirà de manera “imminent” per abordar de forma “extensa” els fets ocorreguts. “Des del govern volem enviar el nostre condol a la família i a l’entorn proper de la víctima”, manifestava Plaja en roda de premsa, i afegia que des del govern s’està revisant l’expedient de tràmit d’aquest cas per reunir en els propers dies el grup de treball sobre desnonaments que va anunciar a principis de mes el president de la Generalitat, Pere Aragonès. “Ha d’abordar i treballar, entre d’altres, el poder frenar situacions com la d’ahir molt abans del dia de l’execució del desnonament”, ha precisat la portaveu, i hi ha afegit que, “si s’arriba a aquest punt, es demostra un fracàs del sistema”. Malgrat que encara no hi ha una data establerta, el compromís del govern és que la trobada “per garantir el dret a l’habitatge” es produeixi de manera “imminent”. Segons va indicar la portaveu del govern, malgrat que els casos com el que s’ha produït a Barcelona depenen de l’autoritat judicial, “és necessari agilitar els protocols i deteccions de vulnerabilitat” per no arribar al punt que un jutge decreti el desallotjament.

LA DATA

9.8.2021
el dia
que acaba la moratòria per la pandèmia que prohibeix fer fora d’un habitatge algú en situació vulnerable.

LA XIFRA

5.737
desnonaments d’habitatges va haver-hi l’any passat. La xifra inclou també les execucions hipotecàries.

“No és un suïcidi, és un assassinat”

El lema de la convocatòria de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca era clara i contundent: “No és un suïcidi, és un assassinat.” Aquest va ser el clam dels ciutadans que es van sumar a les manifestacions convocades davant de les delegacions del govern espanyol i dels ajuntaments per reclamar solucions per blindar una vegada per totes les famílies vulnerables i posar fi a la xacra dels llançaments. També es van cridar lemes com “Justícia desnona i assassina”. Al barri de Sants, on ahir s’havia decretat dia de dol oficial, centenars de persones es van manifestar pels carrers per denunciar el paper de les administracions i reclamar que actuïn per resoldre el problema de l’habitatge. Manifestants i veïns van fer un sentit aplaudiment en record de la víctima a l’inici del recorregut, en què tenien el suport de partits i entitats veïnals que volien mostrar el rebuig als fets ocorreguts.

Les diferents plataformes de l’habitatge van reclamar al govern espanyol que apliqui i allargui la moratòria per evitar que es faci fora gent de casa seva. Els concentrats, al voltant de mig miler, van criticar també els preus del lloguer, i es van manifestar en defensa dels propietaris que no poden assumir el cost de les hipoteques. A més de les concentracions a les portes de les respectives delegacions del govern espanyol a Catalunya, també n’hi va haver algunes en seus del PSC per reclamar al govern de Pedro Sánchez que no recorri contra la llei catalana que fixa un topall màxim per als lloguers d’habitatges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La proposició no de llei per la recuperació pública de les centrals hidroelèctriques no prosperarà al Congrés

barcelona

Cau el sistema informàtic de gestió dels DNI arreu d’Espanya

barcelona

Una colada avança cap al centre del barri de La Laguna

Santa Cruz de la Palma
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

A l’espera de canvis

Barcelona

Espanya registra 1.889 nous casos de Covid-19 i 21 defuncions des de dilluns

Madrid

Un ex-alt càrrec d’Indústria defensa que calia mantenir clausurat el Castor per evitar la represa dels terratrèmols

Castelló

El govern espanyol licita el manteniment d’instal·lacions de control de tràfic de l’alta velocitat a Catalunya

Grifols inaugura a Egipte la primera plataforma integrada de subministrament de plasma a l’Àfrica

barcelona

Treballadors del 061 en vaga reclamen la internalització del servei i millora de les condicions laborals

L’Hospitalet de Llobregat