Era coneguda com la Rosa de España. Duran la major part de la seva vida va residir al Barri Vell de Girona, on freqüentava els ambients artístics de la postguerra.

Havia nascut a Besalú el 1912. La seva mare tenia títol nobiliari i el seu pare era metge militar. Es va casar amb Antoni de Roman de qui no es coneixia ofici ni benefici, un especialista en volatilitzar herències.

Va publicar, sempre en castellà, novel·les roses i articles sobre aspectes socials. Als 18 anys va entrar a l’Associació d’Escriptors de Madrid i se la considerava una dona d’ideologia liberal.

Llibres com Mis cuatro Maridos, Besar i olvidar después o Mis cartas amorosas, en què explica la seva relació amb Charles Boyer, li van donar una gran popularitat, com els articles a Lecturas, La Vanguardia o Los Sitios. Els darrers anys els va passar al carrer Oliva i Prat sola, acompanyada dels seus gats. Va morir 19 de novembre del 1979.