El ple de l’Ajuntament de Banyoles d’aquest vespre aprovarà molt probablement el dictamen previ a la declaració dels sons i tocs de les campanes del municipi com a bé cultural d’interès local (BCIL) en la modalitat de patrimoni immaterial. Emparats per aquesta catalogació, a partir d’ara els sons dels cloquers banyolins estaran blindats en cas que es pretengui anul·lar-los totalment o parcial. Aquesta mesura inclou tant els sons religiosos (casaments, defuncions, etc.) com civils (el més important dels qual és el de les hores i quarts).

L’equip de govern (JxCat) ha preparat la declaració arran de la polèmica generada aquest estiu pel cas de les campanes de Santa Maria dels Turers, que durant unes jornades van ser silenciades de nit per la parròquia perquè s’havia queixat el propietari d’un allotjament turístic situat al centre de la ciutat. Un sector de Banyoles va reaccionar en contra d’aquell fet recollint signatures de rebuig i convocant concentracions. Aleshores, parròquia, Bisbat i Ajuntament van optar per recuperar el so. El consistori, a més, es va comprometre a fer-se càrrec de la despesa si el cas arribava als tribunals.

En aquests moments, a Banyoles hi ha 18 campanes, distribuïdes en deu edificis religiosos: Santa Maria dels Turers (cinc campanes), monestir de Sant Esteve (dues), església de Sant Pere (dues), església de la Sagrada Família (una), església de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil (dues), capella de la clínica Salus Infirmorum (dues), capella del Sagrat Cor (una), capella del monestir de les Mares Carmelites (una), església de la Mare de Déu de Guèmol (una) i església de Sant Jaume de Puigpalter (una).