Per no tornar a perdre el tren
L’Associació per a la Promoció del Transport Públic demana que s’estudiï una línia fèrria entre Olot i Girona passant per Banyoles
L’últim tren va sortir de la capital garrotxina el 1969
Es calcula que es podria anar en una hora i mitja d’Olot a Barcelona
L’Associació per a la Promoció del Transport Públic ha ressuscitat la idea d’unir Olot i Girona per Banyoles amb un servei ferroviari dimensionat al fràgil territori que afectaria i al potencial nombre d’usuaris. Es tracta d’una proposta recurrent dels últims vint anys, que ha tingut diverses formes i actors, però que sempre ha acabat en un calaix. Sigui com sigui, la realitat és que Olot és una de les poques capitals de comarca del país que no tenen tren, des que es va tancar la línia del Carrilet Olot-Girona per Amer, el 15 de juliol de l’any 1969.
El nombre d’usuaris potencials que podrien utilitzar la línia que ara demanen que s’analitzi és un dels factors més rellevants a l’hora de plantejar-ne la viabilitat. I, en aquest aspecte, l’associació preveu que podria tenir a l’entorn de 2,6 milions d’usuaris anuals. Per això, ara, l’entitat, que ha generat l’interès ciutadà a les comarques afectades, reclama al govern de la Generalitat que n’estudiï la viabilitat i, fins i tot, i posats a estudiar, que la contrasti amb la d’una línia per Amer.
En concret, proposa que el servei l’ofereixi un tren tram, que hauria d’unir Olot amb Girona passant per Banyoles, i amb serveis directes –només amb parada a Banyoles– i també amb serveis amb parades a tots els municipis per on passaria la línia.
L’associació creu que s’hi podrien habilitar entre 20 i 30 estacions o baixadors. A Olot i a Girona, hauria de tenir més d’una parada, cinc en cada cas, entre altres en punts estratègics com l’hospital Josep Trueta, el campus universitari i lògicament l’estació de Renfe de Girona, i a la capital garrotxina, una parada principal al sector de les Tries. En el cas de Banyoles, segurament l’estació s’hauria de fer als afores i, per a Sarrià de Ter, en preveu dues. En aquest últim cas, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic assenyala la possibilitat de crear una xarxa interurbana pròpia de tramvies compartida per Girona i Sarrià, amb una desena llarga de parades.
500 milions
El cost de la línia Olot-Girona seria d’uns 500 milions d’euros, segons les estimacions de l’associació, i tindria un temps de trajecte de mitjana de 40 minuts entre Olot i Girona, i de la meitat, entre Banyoles i els dos extrems de la línia. L’entitat calcula que es podria viatjar en tren entre Olot i Barcelona en un màxim d’una hora i mitja, amb horaris coordinats amb els trens d’alta velocitat que uneixen Girona i Barcelona.
Aquesta proposta de tren tram entre Olot i Girona per Banyoles s’emmarca en el document Objectiu tren 2024, elaborat per l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, que inclou propostes de millora a tota la xarxa ferroviària catalana existent i també la construcció de nous trams, que reduirien, sempre segons l’entitat, quasi a zero les emissions de CO2.
Aquest estudi classifica les propostes en dos grups segons el termini d’execució dels estudis de viabilitat. En el cas concret del ferrocarril Olot-Girona, fixa que hauria d’estar fet abans del 2030.
LA DATA
L’anella ferroviària que ha d’envoltar les Gavarres
L’estudi Objectiu tren 2024 inclou altres propostes d’estudi per a les comarques gironines. Així, doncs, reclama l’estudi d’un nou accés ferroviari amb Andorra des d’Alp –la Cerdanya està vertebrada per la R3– i de l’ampliació del tren tramvia de les Gavarres entre Girona i Riudellots per l’aeroport de Girona. Precisament aquesta última proposta s’emmarca en l’estudi de viabilitat –que en aquesta òptica general s’hauria de fer com a molt tard el 2023– d’un nou tren tramvia de les Gavarres, que hauria d’unir en forma d’anella Girona, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. Aquesta línia s’hauria de construir en tres fases. Inclou dues antenes des de la línia d’Adif a Riudellots i Flaçà que enllaçarien municipis com ara Cassà, Llagostera i Sant Feliu, d’una banda, i la Bisbal i Palafrugell, de l’altra. L’anella pel litoral també hauria de tancar-se, finalment, per Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge i Palamós. La proposta parteix de l’estudi presentat per la Diputació a finals del 2008, ajornada per la Generalitat amb un horitzó de 50 anys. L’associació preveu que amb una inversió d’entre 600 i 700 milions d’euros es podria executar. Donaria cobertura a una població de 185.000 persones, i 125.000 més dins de les connexions entre el tram d’Adif amb el litoral, incloent-hi turistes i segons residents.
A part, Objectiu tren 2024 inclou entre les obres prioritàries l’extensió de la línia R1 de rodalies entre Blanes i Lloret de Mar i també el desdoblament de la via entre Arenys de Mar i Blanes.
