A les platges catalanes es van abocar entre el 2002 i el 2010 775.000 m³ cada any, la majoria van anar a parar al litoral de Barcelona i totes aquestes aportacions no han servit per frenar la regressió que es fa més evident després de cada temporal. Algunes platges metropolitanes són extremadament fràgils i el seu estat compromet infraestructures de primer ordre com és el col·lector interceptor d’aigües residuals de Llevant, a Badalona, o la via del tren al seu pas per Montgat. Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’AMB, assegura que des del 2014 observen una regressió que ha portat pràcticament a la desaparició d’algunes platges. En el cas del litoral metropolità nord, de Sant Adrià de Besòs a Montgat, els estudis constaten que les platges han perdut una mitjana d’entre 6 i 10 metres d’amplada des del 2017. A hores d’ara, l’AMB està enllestint un estudi amb dades actualitzades del litoral metropolità nord, sud i de les platges de Barcelona. L’objectiu és que serveixi de punt de partida al Ministeri de Transició Ecològica per al disseny d’un pla global per frenar la regressió. “Les platges són bàsiques per a l’àrea metropolitana, les utilitza molta gent, tenen valors naturals molt importants i protegeixen infraestructures de primer ordre. Per això cal actuar”, sentencia Palacios.