Medi ambient

MEDI AMBIENT

Fluvià Nàutic prepara una bateria de recursos i denúncies per salvar l’activitat

El serial per l’explotació de Fluvià Nàutic –ara amb la denominació de Port Natura– s’allargarà, després que tot i els anuncis de la Generalitat, al juliol, d’una sanció de 30.696 euros, per l’ocupació de superfície de la guingueta, i dues multes més, de 300 i 250 euros, per la instal·lació i la publicitat, el titular de l’empresa, Víctor Latorre, ha presentat recursos administratius. Superada la primera quinzena d’agost, la situació qüestionada i denunciada pel Grup en Defensa de la Gola del Fluvià i la Iaeden-Salvem l’Empordà persisteix, i l’alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa, admet que esperen al setembre, amb la represa d’activitat administrativa de la Generalitat i la coordinació amb el municipi, per abordar una hipotètica clausura, que ja arribaria a les acaballes de la temporada d’estiu.

Latorre, però, insistia ahir a defensar la legalitat de la guingueta, denunciada per l’Ajuntament, o posar-la al mateix nivell respecte “als bungalous il·legals del càmping Nàutic Almatà o La Ballena Alegre”, contra els quals també prepara accions judicials, i denúncies penals contra funcionaris.

Conflicte que ve de lluny

El titular de la llicència es queixa del “complot” d’expedients, resolucions contràries i sancions que ha rebut aquest estiu, “preparades durant mesos i amb només set dies per respondre-hi”, però en la mateixa línia dels darrers anys, ha activat els seus serveis jurídics per anar-hi donant resposta, una estratègia que fins ara li ha permès defensar una activitat que va encetar amb acords per endreçar l’àmbit. A la icònica imatge de la voladura d’un esquelet inacabat durant dècades, festa compartida el 2005 amb els ecologistes, i que suposava abandonar els plans tardofranquistes encallats –500 pisos i dos hotels–, les expectatives de mantenir-hi la construcció d’un port fluvial i alguna mena d’urbanització amb menys impacte no van rebre mai el vistiplau de la Generalitat.

Des d’aleshores, el propietari dels terrenys ha continuat intentant recuperar algun rèdit dels diners invertits, però no se n’ha sortit ni amb els plans especials per instal·lar-hi edificacions similars als bungalous, amb serveis compartits, semblants a les que hi ha en altres càmpings a la zona, ni amb la voluntat d’ordenar els canals i gestionar-hi amarratges estivals, mentre es queixa del greuge comparatiu que, segons ell, constitueixen instal·lacions similars a la riba confrontada de l’espai fluvial.

L’accés barrat

L’altra queixa dels veïns i estiuejants a la zona ve de les barreres instal·lades per a l’accés de vehicles pesants i autocaravanes, amb tarifes regulades de 60 cèntims per hora per als usuaris. Els opositors es queixaven al juliol que es tracta d’un camí públic que dona accés a una zona on una part és propietat d’aquest home. “No pot ser que ens barri el pas i que la gent no ho sàpiga. Que tothom es pensi que el que fa és normal”, sostenia la portaveu del Grup de Defensa de la Gola del Fluvià, Esther Condom. Però el propietari dels terrenys diu que no li faciliten un certificat de titularitat, que l’equipararia a altres cales i zones barrades d’accés al litoral, com ara s’Agaró Vell o la cala del Senyor Ramon, a Santa Cristina d’Aro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia