Societat

Donar aixopluc als sensellar

L’Ajuntament de Granollers ha iniciat les obres d’un allotjament temporal d’urgència social amb capacitat per a dotze persones

Les entitats del tercer sector afirmen que la urgència habitacional ha augmentat, ha canviat el perfil i s’ha cronificat

La situació més extrema de la vulnerabilitat residencial i habitacional són les persones sense llar. Fins ara, el perfil majoritari havia estat el d’una persona tota sola que, en perdre la xarxa familiar i social, no podia recuperar el rumb de la seva vida i sortir del bucle que l’havia dut fins a aquella situació crítica; ara, però, també hi ha famílies que o bé no tenen casa o bé s’estan en un habitatge que no reuneix les condicions de salubritat necessàries per viure. Des de serveis socials de l’Ajuntament de Granollers, i també des de diferents entitats socials com ara la Creu Roja, Càritas i El Xiprer, se’ls atén i acompanya, com es fa amb la resta de persones o famílies que tenen necessitats d’urgència habitacional. Aquest desembre, l’Ajuntament de Granollers ha començat les obres per rehabilitar un habitatge unifamiliar i convertir-lo en un allotjament temporal d’urgència social. Tindrà dotze places i s’ubicarà a la zona sud de la ciutat, a Palou. És un equipament molt demanat i necessari per a Granollers, que estarà enllestit aquest maig. Segons fonts del consistori, mentre no està acabat aquest equipament de Palou, es dona servei a les necessitats de donar cobert al sensellarisme a El Tub, un equipament de dotze places que està en funcionament durant els mesos de fred. L’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, afirma que “El Tub és per donar cabuda a la gent que està dormint al carrer, però no ha de ser només per a això; si tenim emergències habitacionals també ens ha de donar cobertura. És a dir, si hi ha un desnonament i en aquell moment no tenim habitatge, doncs ha de poder donar cobertura a dues nits. Si hi ha un incendi, ha de poder donar aixopluc als que l’han patit.” Amb referència als equipaments per a les persones sense llar, Barnusell detalla: “Cal la implicació de la resta d’administracions i dels municipis de l’entorn per fer front a aquesta necessitat d’habitatge social. El nombre de persones que dormen al carrer no ha augmentat; s’està treballant molt i s’està intentant acompanyar cadascun dels casos.” Isabel Llorente és la regidora de Serveis Socials de Granollers i afirma que “més enllà de l’ajut puntual que es pugui donar a la persona per buscar una solució d’emergència o un ajut per a una necessitat concreta que tinguin els usuaris dels serveis socials, el que fan els equips de l’Ajuntament és un treball integral”. Llorente assegura que “l’empitjorament de la situació es va originar arran de la pandèmia per la covid, però en els darrers mesos s’ha mantingut estable”. L’Ajuntament de Granollers ha declinat concretar les dades sobre les persones que dormen al carrer, o les que han requerit un ajuts dels serveis socials, però han confirmat que el 2024 tindran la figura del referent de sensellarisme que marca la Generalitat.

La tasca de les entitats socials

Les entitats del tercer sector, que treballen en coordinació amb els serveis socials, consideren que les necessitats habitacionals han anat en augment englobades dins del context de crisi generalitzada i s’han fet més paleses entre les famílies. De fet, l’assemblea comarcal de la Creu Roja a Granollers assegura que un percentatge molt important de les persones que atenen tenen problemàtiques relacionades amb l’habitatge. Segons dades del 2023, van atendre i fer el seguiment de 443 persones i famílies, i van fer entregues de 454 targetes per al suport d’alimentació, així com 807 donacions de lots d’alimentació i productes d’higiene personal i de la llar. Una xifra similar a la del 2022, segons l’entitat social. D’altra banda, també tenen el servei de dutxes Esquitxa’t, on el 2023 van poder atendre 43 persones: 10 dones i 33 homes. Joan Duran, tècnic comarcal de la Creu Roja a Granollers, assegura que el perfil de la persona que atenen ha canviat: “Abans eren persones a títol individual, ara són nuclis familiars que es troben al carrer o en situació de sensellarisme”. La presidenta de l’assemblea comarcal de la Creu Roja a Granollers, Teresa Sorribas, explica que, des d’abans de la pandèmia i fins a l’any passat, per una demanda de l’Ajuntament de Granollers, gestionaven un alberg per als sensellar a les seves dependències. “En aquests quatre o cinc anys, hem vist un canvi: a poc a poc, aquelles estades de curta durada, de dos o tres dies, es van anar fent molt més llargues. Vam veure que el que faltava no era un espai on estar-se dues o tres nits, sinó que era una mancança estructural d’habitatge, i no només a Granollers, sinó a Barcelona”, hi afegeix. “La realitat que trobem és que l’accés a l’habitatge no és un problema només de les persones més vulnerables, sinó de qualsevol persona a qui apugen el lloguer o la hipoteca i no ho pot pagar”, conclou Sorribas. L’assemblea comarcal de la Creu Roja a Granollers dona servei a dinou municipis i treballa en xarxa amb els serveis socials de la ciutat de Granollers, i els de la resta d’ajuntaments de la comarca.

El cas de Càritas
Carles Soldevila, tècnic referent de Càritas Diocesana de Terrassa a l’arxiprestat de Granollers, explica que, “al local de Fàtima, s’hi fa la primera acollida per veure quines necessitats té la persona o la família”. Si és una dificultat d’habitatge puntual, Soldevila detalla que donen “ajuts econòmics per al lloguer i el relloguer”. Després hi ha el projecte Sense Llar de Càritas parroquial de Sant Francesc d’Assís de Bellavista. Aquí hi ha un grup de voluntaris que, coordinats amb els serveis socials, fan un acompanyament per veure la situació dels sensellar; si són persones amb problemes de drogodependència o de salut mental, i com se’ls pot ajudar. El 2022 hi van participar 37 persones. Si són famílies, hi ha la llar Franciscana, un habitatge per a un màxim de cinc famílies, on fan l’acompanyament per poder accedir a un lloguer social o normalitzat. El 2022, Càritas Granollers va atendre 477 famílies i el 2019, 457.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.