Medi ambient

El pla de xoc frena l’expansió del coipú a les comarques gironines

El pla de xoc contra el coipú, un rosegador invasor originari de la Patagònia, ha aconseguit frenar l’expansió de l’espècie a les comarques gironines i n’ha reduït la població en un 40%. “Podem assegurar que no hi ha hagut cap nova colonització”, subratlla la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, en la roda de premsa que recull l’Agència Catalana de Notícies.

D’ençà que al gener de l’any passat la Generalitat va posar en marxa dues brigades específiques per atacar la proliferació de coipús, se n’han capturat 1.548 (cosa que multiplica per cinc les xifres anteriors). A més, en aquells llocs on el rosegador feia més mal, com els parcs naturals o els arrossars del Baix Ter, hi ha hagut una disminució “dràstica” de l’espècie -en aquests casos, fins al 90%- que han permès minimitzar-ne els danys.

El coipú (Myocastor coypus) va arribar a les comarques gironines procedent de França, on es feia servir per a la indústria pelletera. A mig camí entre una llúdriga i una rata grossa, es caracteritza per les seves dents incisives, d’un color taronja vistós. És un rosegador herbívor voraç, que pot provocar danys greus damunt la flora autòctona, els hàbitats naturals i els conreus (per exemple, el blat o l’arròs).

D’ençà que va entrar per l’Alt Empordà, el coipú ha anat colonitzant rius i zones humides amb rapidesa. En els darrers anys, s’ha anat estenent per la demarcació i s’ha establert també al Baix Empordà, al Gironès, al Pla de l’Estany, a la Garrotxa i a la Selva.

Per frenar-ne l’expansió, al gener del 2023 el Departament d’Acció Climàtica va engegar un pla de xoc. Des d’aleshores, dues brigades específiques -formades per tres persones i dos tot terreny- s’han centrat a controlar el coipú. Sobretot, posant trampes nocturnes en aquells llocs on saben que el rosegador hi està implantat. Deixen un tros de poma a dins i, quan el coipú hi entra per menjar-se-la, hi queda atrapat.

Aquestes dues brigades específiques, però, no actuen soles. També reben el suport de dues més, en aquest cas destinades al control d’espècies exòtiques invasores en general, i dels agents rurals.

D’ençà que es va posar en marca el pla de xoc, arreu de les comarques gironines s’han capturat 1.548 exemplars de coipú (cosa que multiplica per cinc les xifres del 2022). Sobretot, allà on s’ha fet més incís ha estat a l’Empordà, per frenar els danys que el rosegador invasor causava als parcs naturals i -sobretot- en conreus com el de l’arròs.

La secretària d’Acció Climàtica subratlla que el pla de xoc s’ha revelat efectiu, perquè ha aconseguit frenar l’expansió del coipú a la demarcació. “Podem assegurar que no hi ha hagut cap nova colonització, però evidentment els individus que hi ha continuen reproduint-se; per això, continuarem incidint per controlar-ne les poblacions”, ha afirmat Barnadas.

Un 40% menys

El Departament d’Acció Climàtica estima que la població de coipús a les comarques gironines s’ha reduït, de mitjana, en un 40%. Però la secretària també subratlla que, en aquelles zones “més conflictives”, com els parcs naturals o els arrossars, on l’espècie invasora causava danys als conreus o damunt la biodiversitat (perquè es menja flora autòctona) “hi ha hagut disminucions dràstiques que s’estenen entre el 70 i el 90%”.

I de fet, des de l’Associació de Defensa Vegetal (ADV) de l’Arròs de Pals ho avalen. El seu tècnic, Marc Fontquerna, explica que al 2022 es va notar “una afectació molt gran” als arrossars que hi ha tant als parcs naturals dels Aiguamolls i del Montgrí.

“Teníem afectacions de fins al 25%, on els coipús s’havien menjat el cultiu; arranaven la planta d’ençà que començava a néixer fins que s’hi posava aigua”, concreta. Amb l’entrada del pla de xoc, però, Fontquerna explica que al 2023 no s’ha vist “cap afectació important” als arrossars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.