El TSJC reconeix la bulímia com una malaltia incapacitant
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat la incapacitat permanent absoluta per bulímia que el jutjat social número 2 de Girona va reconèixer a un treballador de 59 anys, segons ha informat Vosseler Advocats i recull l’Acn. L’òrgan jurisdiccional va declarar la situació d’aquest administratiu d’incapacitat absoluta per a tota mena de feina. Ara, explica l’Acn, el TSJC ha desestimat el recurs presentat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social i ha confirmat la sentència del jutjat social en considerar que les lesions derivades de la malaltia impedeixen al demandant tota mena de feina. D’aquesta manera, el TSJC ratifica també el pagament per part de la Seguretat Social de la pensió corresponent a l’afectat, 14 pagues mensuals de 2.000 euros.
El treballador ha estat representat per la lletrada de Vosseler Ambar Zambrano. Zambrano ha destacat dues lectures “molt importants” de la decisió del TSJC, la primera de les quals que reconeix la bulímia com una malaltia incapacitant i, en segon lloc, que s’aplica a un home adult, “col·lectiu poc habitual, fins ara, en aquest greu problema de la societat actual”. Ha afegit que la decisió crea jurisprudència per a altres casos similars que es puguin presentar, continua explicant l’Acn.
La demanda es va presentar contra el dictamen mèdic emès per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que malgrat reconèixer un trastorn de la conducta alimentària, no considerava la incapacitat permanent.
De la seva banda la sentència del jutjat social reconeixia la situació del treballador, que patia des dels 42 anys el trastorn alimentari, es trobava en tractament farmacològic i presentava també un trastorn depressiu major recurrent de llarga evolució, alteració de l’estat anímic amb atacs de pànic, problemes d’amnèsia, manca de concentració, dificultat per a la comprensió lectora, deteriorament cognitiu i ansietat, entre d’altres. Per tot plegat, defensava que l’home no podia realitzar feines que requerissin un mínim esforç físic i psicològic, segons Vosseler.
