Societat

La sort esquiva Catalunya

Els catalans recuperen només 21 milions d'euros en els grans premis dels 432 que hi havien invertit

Els guanys menors dels tercers premis i diversos cinquens van ser força repartits a tot el territori

La sort va obviar Catalunya a la rifa de Nadal. És com si els bombos de la
loteria s'haguessin impregnat de l'actitud del
govern de Mariano Rajoy d'ignorar el dèficit català i s'haguessin posat d'acord per fer més gran el forat econòmic. Catalunya amb prou feines va poder ahir recuperar un 5% del que havia invertit en el sorteig. Dels 432 milions apostats, en tornaran 21.

És el segon pitjor balanç de la dècada. L'any 2006 també es van recuperar una vintena de milions, però en aquella ocasió la recaptació havia estat menor que l'actual. El rècord de malastruc d'aquest segle se l'endú l'any 2001, quan només van tornar poc més de tres milions.

I és que tant la grossa
de Nadal com la segona van passar de llarg. Els
voltants d'Osca es van
fer ahir d'or amb la
grossa, i Manises es va
endur la segona. També els dos quarts premis
van quedar ben lluny, aquesta vegada després d'uns anys de força sort.

El tercer va ser un dels premis més atomitzats de la història recent de la loteria a Catalunya. Tres administracions de Barcelona van esgarrapar dos
terços dels premis que van venir a Catalunya. La resta, engrunes del tercer a Manresa, Valls, Cerdanyola del Vallès, Valls, Sort i Vielha, i més engrunes dels cinquens. En alguns dels casos es va vendre
només una sèrie de deu
dècims o només un
dècim. Reus va liderar la venda dels cinquens, amb prop d'un milió d'euros.

El mateix desenvolupament del sorteig, ahir al matí, va deixar pocs dubtes en assignar la grossa ben aviat, a quarts de deu. Posteriorment van anar repartint-se tots els premis menors força ràpidament fins a esperar la
segona. Era l'última oportunitat, ja a quarts d'una,
i va ser llavors quan el
PP va enllaçar el nou govern amb el premi a
Manises. Gairebé a la una finalitzava un sorteig, aquest cop més llarg perquè el gruix de premis
de terminacions i les opcions de números era
també més gran.

Ni la Bruixa d'Or de Sort ni la Valdés de la Rambla de Barcelona van poder tapar el dèficit. Això sí, les administracions líders catalanes van pessigar part dels cinquens.
Cada català es gastava aquest any una mitjana
de 70 euros en dècims.

85
per cent de possibilitats de no guanyar cap premi ni terminació hi ha a la loteria de Nadal.
432
milions d'euros havia apostat Catalunya en el sorteig de Nadal. N'ha recuperat 21 en premis grans.

Una mica de la grossa, a Lleida

Paletes de Lleida, amb la grossa:

Deu treballadors d'una constructora de Lleida han estat premiats amb la grossa de Nadal perquè van comprar fa una setmana 11 dècims del número 58268 en un bar de Tardienta, a Osca, mentre executaven unes obres en aquest territori. Els obrers treballen a Paviments Auxiliars del Pirineu, empresa d'un lleidatà.

Més boles al
bombo, menys sort
L'augment del nombre de boles al bombo ha significat encara menys sort. L'augment fins a 100.000 números, 15.000 més que en les anteriors edicions, va reduir les possibilitats de premi d'un 5,68% a un 5,30%, tot i que les dotacions han augmentat, també. El sorteig del 2011 inclou dues terminacions més a la grossa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.