La no-violència com a estil de vida
Aquest primer de gener s'ha celebrat la cinquantena Jornada Mundial de la Pau
Reclama la no-violència com a estil de vida i de fer política
El primer dia de l'any és també la Jornada Mundial de la Pau, que enguany compleix 50 anys. El papa Francesc va voler expressar un missatge aprofitant la celebració. El text porta per títol La no-violència: un estil de política per a la pau, i recull idees que poden ajudar-nos a entendre com és de necessari posar fi als conflictes violents. El papa iniciava el discurs formulant desitjos de pau per als pobles i una crida cap al respecte de la “dignitat més profunda” i a convertir la no-violència en un estil de vida i de fer política. En aquest sentit, demanava a les víctimes que abandonin la temptació de venjança i es converteixin en els protagonistes dels processos de pau.
Francesc no va voler passar per alt la constatació que vivim en un món fragmentat i va esmentar una “terrible guerra mundial per parts”, en la mesura que s'esdevenen guerres a diversos països i continents, terrorisme, criminalitat i tot tipus d'actes violents sense objectius “de valor durador” que només beneficien “els senyors de la guerra”.
Francesc va voler assenyalar que “Jesús va viure en temps de violència” i que el seu missatge d'acollida i de perdó és fonamental per a l'estil de vida basat en la no-violència. No-violència no significa rendició, desinterès o passivitat, va assegurar, i va citar unes paraules de la Mare Teresa: “A les nostres famílies no tenim necessitat d'armes, de destruir per portar la pau, sinó de viure units, estimant-nos els uns als altres […]. I aleshores serem capaços de superar tot el mal que hi ha al món.” El discurs recordava la voluntat de grans líders de la pau, com Gandhi, Luther King o Leymah Gbowee. Càritas recull i assumeix les paraules del papa, amb el convenciment que la no-violència és l'únic camí cap a la pau. La campanya Síria, la pau és possible, que difon l'entitat des de fa uns mesos és només un exemple d'aquesta voluntat. La pobresa, l'exclusió social i la violència són fenòmens inseparables, com ho són la pau i la defensa de la dignitat de la persona, veritable objectiu de Càritas.
