Fer el Nadal en temps de crisi
Oficis típicament nadalencs i algunes activitats amb molta tradició reapareixen cada any en aquestes dates
En aquesta època de l'any es posen en marxa moltes feines temporals, tradicionals i típiques de Nadal, com és el cas dels venedors d'avets, els torronaires i les empreses de lots. Però no totes les ocupacions d'aquest període tenen a veure amb el consum. Hi ha moltes activitats culturals voluntàries vinculades amb aquests dies. Els Pastorets o les corals en són un exemple amb presència a tot arreu. Alguns dels protagonistes d'aquestes feines expliquen la importància de la campanya de Nadal per garantir els beneficis i, en algun cas, cobrir les pèrdues que hi ha hagut la resta de l'any. Aquestes festes de Nadal estan molt marcades pel context de crisi, i és per això que molts comerços reajusten els pressupostos i els preus dels productes.
AMÀLIA SAULA
«El Nadal és un al·licient»
Difusió Gastronòmica és una empresa dirigida al món del vi i del cava amb distribució a comarques gironines. Quins productes ofereixen?
–«Cerquem vins i caves de qualitat, ben seleccionats i preferiblement no massificats. Procurem potenciar també els productes catalans.»
–Com afecta el Nadal la demanda?
–«La canvia força. Hi ha molta més demanda de caves i de vins de més qualitat que la resta de l'any.»
–Què suposa per a vostès aquesta època?
–«És un al·licient fonamental. Ens preparem tot l'any per encarar aquests dies, per tal de poder respondre a la demanda amb bons productes.»
–Per Nadal hi ha molta competència en aquest sector. Com aconsegueixen les empreses petites com la seva fer-se lloc en el mercat?
–«Procurem treballar molt el caràcter de proximitat i de confiança. Dediquem molts esforços a anar a cercar i conèixer els clients. Aquest és un model de servei especial dins del mercat actual i crea fidelitat en els clients.»
JORDI CASELLAS
«El lot de Nadal s'ha democratitzat»
Comercial Mestres és una empresa de Llagostera que fa 25 anys que fa lots de Nadal. Amb els anys, ha crescut la venda de lots?
–«Sí, ja fa anys que el lot de Nadal s'ha democratitzat i la majoria d'empreses i particulars en continuen regalant. Hem viscut uns anys de gran expansió i ara encara se'n venen, però la quantitat de diners que s'hi dedica és inferior.»
–Han pres alguna mesura per lluitar contra la crisi aquest any?
–«Hem creat un lot de baix cost perquè tothom pugui regalar-lo. Considerem que és una cosa molt simbòlica que no s'ha de perdre mai.»
–Quins són els seus clients?
–«Sobretot empreses, però també casals d'avis i particulars que regalen paneres com a símbol d'agraïment.»
–Què ofereixen als seus clients en comparació amb altres empreses del sector?
–«Tenim molts clients que repeteixen cada any. Fem lots personalitzats fins al 21 de desembre i donem preferència als productes catalans.»
NARCÍS GARCIA
«Els Pastorets són tota una escola»
Enguany, se celebra la 29a edició dels Pastorets. Quants anys fa que hi participa?
–«Hi sóc des que vaig néixer; vaig començar fent de nen Jesús i he fet uns quants personatges.»
–Què tenen de diferent els Pastorets de Girona?
–«No són els Pastorets escrits per Folch i Torres sinó que el text és de mossèn Gay. Els pastors no són els típics catalans i mai han portat barretina.»
–Durant tots aquests anys, el text sempre és el mateix?
–«Continua sent el mateix text, però cada any s'hi introdueix alguna referència de l'actualitat. Aquest any, en Millet i el TAV també hi apareixeran.»
–Els Pastorets s'han convertit en una tradició; tenen encara tan d'èxit de públic?
–«Tenim un públic molt fidel que cada any ve a veure les novetats que presentem.»
–Què l'ha enganxat, dels Pastorets?
–«Els Pastorets són una gran escola de teatre i també és l'excusa per retrobar-te amb la gent i passar -t'ho bé en un escenari.»
ANNA PERICH
«Els regals s'han de dosificar»
L'Anna pertany a la cinquena generació de venedores de joguines. Amb els anys, s'han anat especialitzant?
–«Sí, nosaltres venem joguines molt seleccionades i no venem les típiques que surten a la televisió, sinó que tenim productes artesans, fets amb fusta, jocs de taula...»
–Tenen una forta convicció de tornar a les joguines tradicionals?
–«Sí, venem joguines que es poden restaurar i reutilitzar i fugim de les joguines d'impuls que semblen d'un únic ús.»
–Pensa que els adults saben comprar joguines?
–«No, n'hi ha molts que es deixen portar per allò que surt a la televisió sense pensar si és adequat o no, en quin material està fet o l'edat de la mainada a la qual va adreçada.»
–Què recomanaria als pares?
–«Que mirin i toquin les joguines amb els seus fills, que aprenguin a jugar amb ells i que dosifiquin els regals. Hem de tornar als jocs tradicionals, als jocs de sobretaula i a les joguines pedagògiques.»
JORDI GELI
«L'avet ha arrelat molt a Catalunya»
Quants anys fa que es dedica a aquest ofici?
–«Més de 29 anys, que és el que fa que existeix la Fira de l'Avet. Abans, havia anat a la Sagrada Família de Barcelona a vendre avets.»
–Com és que és una feina tan tradicional a Catalunya?
–«És curiós perquè no és una tradició d'origen català, prové del nord d'Europa. Però la veritat és que ha arrelat molt aquí.»
–A més, les terres del Montseny i de les Guilleries són força idònies per al cultiu d'avet...
–«Sí, la majoria de les plantacions d'avet de Catalunya estan en aquesta zona. De fet, funciona tan bé el cultiu que ara ja s'estan començant a vendre avets fins i tot a l'Estat francès.»
–En què consisteix l'ofici de cultivador i venedor?
–«El cultiu d'avets és un procés força llarg, que dura uns 6 o 10 anys. Es tracta, en primer lloc, d'abastar les pinyes. Després hi ha força feina a treure les llavors i plantar-les en terres que afavoreixin el seu creixement. I, finalment, es retiren aquells avets que ja estan preparats per vendre.»
SIMON PAZO
«Els dies de festa omplim el restaurant»
La Riba és un dels pocs restaurants a la ciutat de Girona que obre tots els dies de Nadal. Fa molts anys que treballen els dies festius?
–«Cinc anys, que és el temps que portem oberts. Encara no hem fallat cap any.»
–És habitual que les famílies gironines vagin als restaurants per celebrar aquestes festes nadalenques?
–«No és una tradició gaire estesa, però a nosaltres sempre ens ha funcionat molt bé. Els dies de festa quasi sempre omplim el restaurant.»
–Preveuen, doncs, un bon Nadal malgrat el context de crisi?
–«Sí, de moment ja tenim força reserves. Amb els anys, hem aconseguit tenir clients que són fidels al nostre servei i això ens ha enfortit.»
–Què els dóna aquest segell de fidelitat?
–«Els nostres productes. Estem principalment especialitzats en peix i marisc i ens preocupem perquè siguin de molta qualitat. A més a més, des de fa un parell d'anys hem treballat molt l'apropament als clients.»
–Fan també sopars de Nadal d'empreses?
–«Sí. Les dues primeres setmanes de desembre en fem bastants. Aquí sí que hem notat la crisi. Enguany, les empreses han rebaixat força els seus pressupostos per als sopars de Nadal.»
PILAR SALLÉS
«Els embolcalls són el valor afegit del producte»
–Per què és tan important la presentació dels productes en aquesta època de l'any?
–«Els aparadors són la targeta de presentació dels comerços i els embolcalls són el valor afegit del producte. Com més atractiu sigui, més fàcil serà vendre'l.»
–Quines habilitats requereix aquest ofici?
–«Sensibilitat estètica i estar a la moda.»
–Quina és la moda d'aquest any de crisi?
–«Aquest any prevalen els embolcalls ostentosos i els colors brillants. Es tracta d'una estratègia per contrarestar el moment difícil que viuen els comerços i incitar al consum.»
–Considera que els comerços gironins treballen la presentació en els seus productes?
–«Poc a poc han anat prenent consciència de la importància d'aquest aspecte. Avui dia, darrere de molts aparadors hi ha la filosofia del comerç.»
–Es troben diferències entre els comerços de ciutat i els de poble?
–«Sí, als pobles els embolcalls són més tradicionals i artesanals. En canvi, a les ciutats sempre s'incorporen elements més moderns. També hi ha molta diferència entre barris i superfícies comercials grans. Cada espai té la seva política de decoració i el seu caràcter propi.»
MARTA CANDELA
«L'ofici de torronaire va més enllà del Nadal»
Torrons Candela és una marca artesana que fa més de cinquanta anys que es ven a Girona. Què l'ha dut a treballar en aquest ofici?
–«L'he heretat de la meva família. Els meus avis eren de Xixona, que és on es fabriquen els torrons, i cada Nadal venien a Girona a vendre. Els meus pares van seguir l'ofici, però ja es van quedar i ara jo segueixo fent la mateixa feina.»
–Quin és el secret dels bons torrons?
–«Emprar els ingredients de més qualitat amb la proporció adequada. Jo segueixo la mateixa recepte que els meus avis, que és molt precisa.»
–Hi ha molts torrons. Què els diferencia?
–«El nostre producte té un caràcter especial, és un altre concepte de torrons. Molt probablement, la gent que apreciï el toc artesà dels torrons no anirà mai als supermercats a comprar-ne i al revés.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
